temps i tempos

després de dir-ho durant setmanes... finalment, m'he tallat el cabell! bé, de fet d'això ja fa uns dies, però és que sembla que el temps tingui una altra dimensió aquí. no sé si sabré explicar-ho.

per una banda sembla que tinguis molt més temps (comparat amb barcelona, podríem dir): la uni no apreta ni molt menys com a barcelona (on dediquem quasi full time), no treballo (tot i que ofertes de feina no serien pas rebutjades), totes aquelles "responsabilitats" o coses a fer derivades del teu lloc de residència, hobbies, etc. no hi són, ...

per altra banda però, tens una nova ocupació que no és ni molt menys despreciable, el teu pis. significa cuinar-te, anar a comprar al supermercat, anar a comprar al mercat que hi ha una mica més lluny però que tenen producte fresc i millor de preu, netejar les zones comunes tal com el calendari acordat mana, netejar la teva habitació, posar rentadores de tant en quant... vaja, coses que tots sabem però que aprecies el temps q prenen quan les fas totes juntes.

i entre mig de tot això hi ha una vida social que reclama la teva presència si vols sentir-te part d'alguna cosa; hi ha les visites de amics i familiar que, a poc o molt, trenquen el ritme de vida i hàbits (encara no gaire consolidats), etc. (visites totalment agraïdes, eh, que no es mal interpreti).

amb tot això (i altres coses q ara se m'estan passant per alt), tens una sensació simultània de "acabar d'arribar" i de "ciutadà budapestià de tota la vida". no m'estic queixant pas de la vida que porto aquí, ni molt menys, la reflexió era sobre el temps i el tempos.

això explica, ì no pretenc justificar-me, que a vegades el temps el comprengui de manera molt relativa, costa ser conscient del temps i controlar-lo quan no tens hàbits ni estabilitat en quasi res que t'envolta. i que una setmana de barcelona pot ser-ne un parell o tres aquí, i el teu cap esdevé contràriament atemporal. ara bé, deixar clar que estic molt bé, tot i moltes coses que voldria canviar, i que l'experiència d'aquest any és impagable.



per cert, l'últim post era des de l'oficina d'immigració, oi? doncs ja sóc mig hongarès! haha, tinc el meu dni hongarès! i el mateix però amb la meva residència (l'has de canviar si et canvies de pis). tot i que en un gest inapreciable, ja estic una mica més integrat, haha, ara només queda l'idioma... oh, men...!



també vaig parlar sobre el pont del 23 d'octubre. va ser força estrany tot plegat. molta tanquilitat pels carrers, quasi deserts, algunes manifestacions (vam veure'n una de extrema dreta... i fa dos anys hi van haver-hi molts aldarulls... la gent està una mica espantada del que pugui passar aquest dia, fins i tot l'Eszter, coordinadora erasmus, ens va alertar amb un mail sobre què passava aquell cap de setmana, però que sobretot, passes el q passes, no passéssim por, hehe), moltes espelmes per tota la ciutat (hi deuen haver centenars de monuments a la revolució de 1956), i per sort, alguna que altra festa d'erasmus per passar-lo més alegrament.



el següent cap de setmana ja era halloween i, tot i que és festa autòctona de pocs, els erasmus ens hi vam apuntat majoritariament (festa fàcil). i deu ni do els locals que aquí també la segueixen, bé, potser com allà. una bona oportunitat per socialitzar-se i fer una mica el mongo amb disfreses i maquillatges. un servidor, amb 5 minuts per muntar-se una disfressa abans de sortir, va trobar una solució ràpida i efectiva amb tres bosses d'escombraries (mític recurs) i convertint-se en el que podríem dir... Mint Condom. haha, a la gent li feia molta gràcia, bàsicament pq quan veien a un tio empaperat de bosses d'escombraries no se'ls hi passava pel cap tal idea (normal). disfressa pràctica també en el moment d'entrar a corvinteto (el bar/disco sota teulada a prop de blaha lujza, on a l'estiu està oberta la terrassa de dalt, segurament n'hauré parlat) i poder-te'n despenpallegar fàcil i ràpidament. a casa, a més, amb la sarah com a coneixedora de la festa originalment, vam tenir carabassa des de dilluns! i la iina que no s'hi va poder estar en va fer una altra més petita! aquestes dues i moltes altres cares les podeu trobar a l'àlbum de picasa que també té link des d'aquí. també he començat un àlbum de curiositats, també hi podeu entrar des d'aquí en algun lloc.



per altra banda, la uni. causa de la meva estada aquí, però tristament decebedora. el nivell no té res a veure amb barcelona, ni des del punt de vista de volum de feina ni des del punt de vista conceptual. estic segur que la universitat és bona, però en la seva línia en hongarès, la línia anglesa és una acudit (men faig creus que hi hagi estudiants regulars (no erasmus) en la línia anglesa que cursen tots els seus estudis aquí! pobrets). la veritat és que vaig fent, però com que ells son els primers que no apreten, un tendeix a apalancar-se encara més, però vaja, mantindrem un ritme prudencial pel que pugui passar. per altra banda, també podria estar way trobar tema aquí per tal de desenvolupar el PFC (l'any que ve?). l'Anna, arquitectura del vallés, també ho tenia en ment així que potser m'hi apunto.



a vegades, sento que estic molt lluny de barcelona, i m'hi sento molt desconnectat i, en realitat, pensava que així seria durant aquest any, però en un sentit positiu. però en realitat no deixo de pensar-hi, i pensar amb tots aquells que esteu allà i que solc veure'us sovint, de tant en quant, o quasi mai, però que allà esteu. estranyes sensacions. suposo que és el moment d'enyorança.



per acabar, fer promo del nou gadget del palinkak, la llista de seguidors! haha, fa temps que blogger anunciava que es podria fer, i la setmana passada vaig descobrir que ja es podia! així que ja saps, fes-te fan! avui, doncs, bona nit... fan!

belgrad and coming back

són les 14.30 i em trobo a l'oficina d'imigració del ministeri de l'interior hongarès, he arribat ja fa estona. he de tramitar el meu permís de residència. però puc morir abans d'obtenir-lo. no sé ben bé com van els números aquí, pq anaven pel 300 i escatx i ara van pel 100 i escatx, i jo tinc el 608! aix... no ha estat bona idea venir avui, hi ha un dia que només és per estudiants crec, però mira, així aprofito per escriure. això si, increible el volum mig de soroll, eh, penso en el follón de la campana i no hi ha color.

fa ja algunes setmanes del retorno de jafar, a grans trets vaig tornar de Sèrbia sa i estalvi, i he tingut a tota la família durant una setmana (del 11 al 18), bé... tota la família significa pares i germà durant tota la setmana i la cosina gran de Cardona durant el primer cap de setmana. així que ara una setmana més d'aclimatació i tornar a agafar el ritme. per sort dijous és festa i divendres fan pont, són la canya aquesta gent! però anem per pams, dijous és festa pq se commemora la revolució del 56 (aquí el link wiki q ho explica: http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_h%C3%BAngara_de_1956, i divendres fan pont, però així com a espanya es fa pont i tots tan contents, aquí van treballar dissabte passat per poder fer el pont aquest divendres! amazing, eh! banks oberts, estudiants a les universitats, etc, etc, no sé què fan els que treballarien dissabte de totes maneres, però no deixa de sorprendre. (crec que aquest fet també fa que avui hi hagi tanta gent aquí fent cua).

el viatge a Belgrad molt way. moltes aventures i moltes sorpreses. penjaré una selecció de les fotos (és a dir, un aproximat 95% de totes elles segurament) al picasa, tot i que primer vull reunir-les totes i fer tria.

com q viatjàvem en tren per la nit i arribàvem com a les 6 del matí, vam tenir moltes hores per visitar, i dissabte, a més a més, ens va fer molt bon dia (diumenge tot el contrari, fred i pluja) però déu ni do quantes coses vam fer també. el dinar de dissabte va ser en un lloc tipic, el menjar estava boníssim i no per gaires euros. a diferencia de Budapest, aquí moltíssima gent et parla en anglés. una altra diferencia interessant és que aquí pots contemplar arquitectura d'estil segle XX, t'agradi o no, mentre q a Budapest es quasi impossible veure res de moviment modern. també pots contemplar algun edifici bombardejat, però vaja, això forma part d'un altre tipus d'estil.

la febre de dissabte nit es va convertir en una descoberta de locals d'ambient de la capital Sèrbia. sí sí, molt fort! allà el tema està força reprimit (només dir que no vaig poder entrar la càmera digital al local) i no hi ha gaire (per no dir quasi gents oferta d'aquest tipus). però quan buscàvem festa vam conèixer una parella de gays que ens van portar a prendre algo i de festa. molt fort, un d'ells sap parlar castellà a la perfecció, només de veure canals espanyols de televisió, amazing! i estava perfectament enterat sobre el català, etc. molt fort, a més a més, ens van pagar les copes! una gent molt maca la veritat. a la disco de després els vam perdre, però la distracció va ser una altra, per dir-ho d'alguna manera, el nostre compi alemany va lligar després de una conversa de... 3 minuts? amb una noia, això sí! i l'alex va estar apunt, vaja, millor dit, hagués pogut si hagués volgut, hehe.

l'endemà part de l'expedició no estava gaire en condicions, clar que el clima acompanyava zero, pluja i fred constant, però també vam caminar infinit. fins que a mitja tarda vam trobar finalment un pub super acollidor on fer una fresca cervesa, oh, quina felicitat trobar aquell lloc (no érem pas al centre i gairebé tot estava tancat, de fet el vam trobar pq gent locals ens va ajudar, sinó ni d conya).

abans de pujar el tren un altre .... no recordo el nom, però era una espècie de fast food a la Sèrbia, una cosa similar a una hamburguesa però del doble de diàmetre en una especie de kebab amb l'amanida i/o el formatge que desitgessis. estava boníssim i prou que t'omplia, i tampoc gaire car, vaja.. com un kebab a qualsevol banda de per aquí (les noies de la paradeta, a més, eren super amables). al tren ja vam anar-hi amb previsions de menjar i beure, quina festa (tot i que problemes tècnics del tren el nostre comboi estava congelat, sort que a mig camí ens vam poder canviar, aix.. i vinga preguntar-nos els bitllets, i els passaports una vegada i una altra, així que diumenge (pq vam tornar diumenge al matí) vaig haver de dormir una mica pq no m'aguantava.

estic una mica espès escrivint, espero que les fotos siguin més explícites que jo. des de llavors la relació amb l'alex no ha fet més q créixer, així que, avui, bona nit alex.

AFEGIT A POSTERIORI: he arribat a casa a les 18.30 o sigui que... calculeu! pfff.. estic esgotat! al final he conegut un nigerià i tot allà, estudia a la IBS (international bussiness school) com els tres del viatge a belgrad. parlava molt bon angles, i es que va estar 3 anys, crec q mha dit, a miami, i s'estarà a budapest dos anys. bé, ara ja soc mig hongarès! haha

abans no he explicat que hi ha dos àlbums més de fotos. són de pobles "prop" de budapest. Telki és el poble on hauria de fer el projectes però com que finalment m'he pogut canviar de grup, el faré a Nagykovácsi. A les fotos de Telki surto amb un home al bus, va ser molt divertit, teòricament jo havia d'anar a telki amb la nadia (de portugal, la que despres surt juntament amb el profe) però va fer tard i jo vag agafar el bus per no fer tard amb el senyor Callmeyer. quan ella em va trucar, l'home que seia davant meu es va adonar que parlava Anglès i quan vaig penjar em va preguntar què feia i vam començar a xerrar. resulta que ell va marxar arrant de la revolució del 56 a estats units (avui tots els temes es lliguen, eh, sembla el final duna serie (lost potser?). la conversa va ser molt grata i em va caure genial l'home, i m'hi vaig fer una foto. a més va resultar que baixava a la mateixa parada que jo (de fet gracies a ell no men vaig perdre) i fins i tot em va convidar a una cigarreta al baixar, haha, quin home! era encantador!

d'ambdós pobles hi ha fotos de tot arreu, de Telki pq vam fer visita turística pel poble, tot i que només l'edifici de la portada de l'album és l'edifici a tirar a terra i projectar de nou; i de Nagykovácsi pq havia de triar solar entre uns quants i vaig escollir després de la visita, així que vaig fotografiar-ho tot (m'he quedat amb el solar on hi ha aquest edifici que fa cantonada del qual he fet fotos de les finestres.

abans he dit lost pq gràcies (o per culpa, haha) a mon germà ara m'hi he enganxat, encara vaig x la primera temporada, així que res d'explicar coses! (com q duia el portàtil avui pq havia de corregir amb el profe de projectes, he aprofitat per veure un capítol quan era al ministeri, haha, han matat al segrestador!)

i ara si que plego que estic rebentat. queden moltes coses pendents, però ja hi haurà temps (hehe, de debó que hi penso sovint, però em lio amb mil coses). bona nit a tu. i gràcies.

el retorno de jafar

sí... m'han segrestat uns marsianus, ho vaig passar molt malament, però ja torno a ser aquí. hehe, no cola, no? buff... quina feinada ara posar-se al dia, eh... no deixis per demà el que puguis fer avui! però certament he estat molt ocupadillo. la setmana que ja no vaig ni començar a publicar (la setmana de l'onze de setembre) vaig començar la uni, les classes vaja. era conscient que un cop comences la uni no podria mantenir el ritme al qual estava publicant (post per dia) però vaja, tampoc m'esperava reprendre la meva escriptura tres setmanes desprès. després va venir el viatge a Croàcia (q algun dia també explicaré), i la feina s'anava acumulant (sóc conscient q tinc molts mails per respondre, especialment tard arribarà el del meu cosinet estimat, em sap greu lluís), i llavors va arribar el joan el següent dijous i llavors si q va ser la catarsis total. en tots aquests dies no vaig avançar gairebé res, per no dir res, de la uni. tot i q tampoc em vaig saltar gaires classes. i la feina extra uni va quedar paralitzada (vease blog, picasa, mails, entre daltres). ah, i a tot això se li ha de sumar que no tinc internet al pis pq no sé que collons passa, i el propietaris s'ho prenen amb la calma (teòricament aquest dissabte ho solucionaran). de veritat sq em sap greu, pq han passat moltes coses durant aquestes setmanes, com us podeu imaginar, però vaja, és el que hi ha, apechugarem (eh, pam) tots junts.

i la veritat sq la noticia més gran a donar a hores d'ara es q men vaig de viatge a belgrad! hahaha, l'última cosa q vaig deixar escrita al blog era q marxava a Croàcia i ara això, però prometo que no passaran tres setmanes més sense noticies! de fet, com q tinc divendres lliure (pq sóc un tio spavilat) marxem avui nit (dijous) i torno dissabte, enlloc de diumenge per no retressar més la meva posada al dia, però no només de blog i mails, tinc mil històries en stop (sq dissabte que ve arriba la family, pares, germanet i fins i tot cosina cardonina! així que tampoc hi haurà massa temps per posar-se al dia llavors.

marxo amb l'alexia, no sé si l'havia mencionat, potser encara no ens coneixiem. és una noia francesa d'avignó q em cau molt bé, es nota q es mediterrània i mola molt. la conec pq es companya de pis de la magda (realment aquell pis esta molt bé en quant a gent, la magda (polaca), el jouni (finés), l'alexia (francesa), i el jan (alemany). doncs això, que marxo amb ella, una amiga seva l'elodie, i amics alemanys francesos de la seva uni (studia a la corvinius, bussiness (o sigui, rescarse la panxa) hehe). promet força. ja us contaré.

comento temes generals doncs. UNI. ja començo a estar més enfeinat (les primeres setmanes van ser una mica una broma, tot i que vaig tenir molts mals de caps amb les assignatures i històries). i de fet, encara no sé en quin grup de projectes estaré. per sort o per desgràcia em va tocar un grup estrany i stic provant de normalitzarme canviantme de grup, pero no tinc noticies dels profes. estrany pq el meu profe viu a 30 kilometres de budapest i he danar a casa seva a corregir! però què s'han pensat? he dagafar un tram i un bus de rodalies per arribar-hi, tot un xou, ja us explicaré com va anar el primer dia. i el projecte és al mateix poble. el tio sembla interessant, però mira... no he vingut a complicar-me la vida i l'estil d'arquitectura de l'home tampoc no es que m'apassioni. així que si puc, canviazo! les altres assignatures, bé, hi ha de tot, algunes son força xorres pel moment. també hi ha les dues classes d'hungarés a la setmana (q comença a costar tot plegat), la sessió de cine hungarés (cada dimecres al vespre, super xulo, vam començar la setmana passada (el joan el vam acoplar) i molt interessant). i he començat a fer de profe! haha, sísí, molt fort. a space composition, una assignatura de primer que jo volia cursar però que no puc pq es considerada "de projectes" i jo ja faig projectes de cinqué. és molt interessant, es una especie de projectes u i dos de la ETSAB però més abstracte, vam començar parlant de la massa, ara del buit, etc. Per la segona setmana (després de croàcia) el projecte que havia de dur fet eren 3 cubs de 10cm de costat construits x mi. un havia de ser de lamines de cartró, i els altres com volgués. la classe el seguent dia era un festival (bé, la nostra no tant, els hungaresos q fan la mateixa assignatura però en hungarés treballen força millor). total, que quan ja teniem la feina mig feta (dilluns) em truca l'anna (arquitectura del vallès) i em diu q pari de fer cubs! q no podem fer l'assignatura...! quina pena tio! tot i q era un curro. però igualment ens presentem a la classe i li expliquem que ens ha passat al profe (bé, al número dos) i el tio ens diu que bé, q si estem a cinqué, som quasi arquitectes i que, per tant, podem anar a classe i comentar la feina que fan els altres companys, hohoho, evidentment sense rebre cap crèdit a canvi, però a mi ja em mola el rotllet. aquest dimarts passat vaig anar-hi pq tenien l'entrega del segon treball (el buit) i ja em vaig guanyar una mica de reputació. n'hi ha quatre o cinc amb els que parlo majoritariament, i els vaig dir què pensava dels seus "buit" cubs, i quan els profes els van comentar van dir el mateix que havia dit jo i van valorar molt positivament el mateix que jo vaig senyalar, hehe. mola. així que els dimarts a la tarda a vegades tindré classe, clar q puc anar quan vulgui i marxar quan vulgui (pq teoricament comença la classe a les 3 i acaba a les 8...). aaah, i per acabar-ho de lligar, resulta que aquest profe número dos és amci del Péter, van anar al cole junts! q fuerte colega...

tema PIS! m'acabo d'adonar que en l'últim post encara no sabíem qui viuria amb nosaltres! ok, recupero un mail i l'adapto (també deixo la part del mail q parla dels primers dies de uni):

crec que això encara no us ho he explicat (ja no sé a qui li he explicat i a qui no, però vaja, segurament només a la gent d'aquí pq va passar ahir). la sarah i jo ens vam posar com a data límit diumenge per trobar els companys de pis, i així ho vam fer. diumenge a última hora vam decidir qui serien els nostres flatmates. teníem més candidats però s'han anat esfumant o els hem esfumat nosaltres. finalment, ahir dilluns, vam signar el contracte per deu mesos (fins el 07.07.09, jo crec q ja seré a bcn però vaja), la sarah d'estats units, l'ana de Portugal, la Iina (dos ii) de Finlàndia i jo. també vam pagar el primer mes i dos mesos de dipòsit. així que ja està, ja és oficial que visc aquí! (els que volgueu l'adreça me la demaneu que no mola posar-la aquí tal qual. lo mimo pel mòbil hungarés).

per altra banda, ahir vam començar la universitat. aquests dies són una mica caòtics, classes q no comencen, horaris que no apareixeran fins la setmana que ve, distribució dels estudiants erasmus encara en curs... etc. però vaja, avui dimarts ja he tingut la meva primera classe classe. estic preocupat per les convalidacions, ara només ens hem matriculat del primer semestre i jo teòricament he de presentar la meva proposta de convalidació a l'octubre. per tant, no sabre encara el que faré durant el segon quadrimestre i teòricament la proposta no es modificable. enviaré un mail un dia d'aquests, però molt em temo que hauré de córrer riscos.

i fins aqui el mail, sq així no he de repetir les coses, hehe, digues-me mendrós. i fins aqui les historietes per avui, que si segueixo no acabaré mail. petoms budapetienses i bona nit budapest!

informació d'última hora...

marxo avui dijous cap a Croàcia,
estaré desconnectat del món cibernètic
durant uns dies doncs, fins diumenge,
fins llavors, molta sort i Visca Catalunya!

diumenge cultural

diumenge 07 de setembre, em llevo més aviat d’hora i acabo d’organitzar les meves coses aquí, escriure algunes coses, enviar algun mail (en tinc molts de retardats). els diumenges en aquesta ciutat, vaja, els caps de setmana, sembla una ciutat desèrtica. comparat amb l’ebullició constant de gent durant tota setmana, sobretot els punts o passeigs claus de la ciutat, els dies de festa semblen dies de dol. ja ho havia notat altres caps de setmana, però al principi vaig pensar que encara estàvem a l’agost i això podia influir. després vaig anar-me adonant que això era cada cap de setmana, fins i tot si vius al centre com nosaltres.

la magda té plans pensats per avui. és l’últim dia per anar a veure una exposició de fotografia i hi ha un concert de Besh O Drom, un grup local però de coneixença internacional (jo vaig veure’ls al Sziget).

crec q ja havia parlat de la magda, és una noia de Polònia que estudia també a la BME, en teoria fa enginyeria electrònica. bé, dic en teoria pq té d’enginyera electrònica el que jo, saps. vull dir, segur q es bona en els seus estudis, però és la última carrera que hagués dit q estudiava. la magda es una noia motivada per les arts, la vida bohèmia en el millor dels seus significats, l’obertura de ment i la curiositat. no m’hagués estranyat si m’hagués dit que estudiava fotografia (que li encanta i la practica, ja us ensenyaré fotos), o cinema o ves a saber. en un ambient tan enginyeril em sento acompanyat al seu costat (tot i q em dona mil voltes) i converses amb esperit artisticocientífic poden esdevenir-se en qualsevol moment.

ens disposem, doncs, a anar a l’exposició abans de dinar. jo no tinc massa clar de què va l’exposició però em deixo culturitzar per la magda. finalment, un cop vist, puc dir q ha estat bé, però m’esperava quelcom més, però vaja, que el saber no ocupa lugar.

sortint tenim una mica de gana i anem a menjar alguna cosa, finalment ens acabem posant les botes... la sarah i jo fem conya sovint sobre lo molt q mengem, vaya par... vinga, cap a casa doncs. els carrers desèrtics no conviden a gaire activitat, i la calor xafogosa d’avui menys. però tornem cap a casa caminant (si no tens presa, el centre tel pots fer en ben poca estona). ens diem adéu amb la magda, viu molt aprop de casa nostra. però en els dos minuts fins a casa la sarah i jo no podem evitar-nos parar en una gelateria... jolin... i és que aquest carrer, tan famós pels seus establiments gastronòmics, és una temptació constant.

finalment arribem a casa i segueix el plan de diumenge, hehe, música, ordre, internet...

després de sopar anem cap al concert. és en un vaixell atracat prop de la universitat (és a dir, prop de casa) q és diu A38, també molt conegut. durant el Sziget tenen un escenari propi, vaig ser-hi en algun moment. no és pas un dia cultural barat però la veritat es que val la pena. el vaixell és xulo i arribem que els taloners ja han començat. també ha vingut la Iina (dues ii) possible companya de pis. el concert és genial, fem una cerveseta entre concert i concert. hi ha gent jove però crec q la mitjana ronda els 30, hi ha molta gent gran. proveu d’escoltar aquesta cançó: Besh O Drom – Meggyujtom a Pipam (a veure si puc penjar video, q ho he provat i no me’n surto, és de les que més m’agrada i amb la que em van enamorar al Sziget. S’acaba el concert i no volem marxar, hehe. tinc una polsera més al canell esquerra per a la meva col·lecció (dos del Sziget i un del A38, és tota una urna de trofeus, hehe).

avui ha estat un dia trist quan el joan m’ha enviat el link de la notícia a la vanguardia sobre el concert de coldplay d’ahir dissabte. és el primer concert de coldplay a barcelona que em perdo (crec, si no n’hi ha cap altra abans de razz). és d’aquestes coses q em fan sentir q sóc lluny, lluny de casa i lluny de les persones q estic acostumat a rodejar. coldplay ve a budapest el 23 de setembre, però les entrades estan pels núvols (com q és en un estadi, hi ha la proposta d’anar a les proximitats amb una botella de vinet (o dues) i escoltar el concert igualment, haha). per sort m’he quedat amb el regust del concert a l’A38.

cap a caseta que demà hi ha classe (teòricament). per a la magda, avui és un dia trist, i es que donat que s’acaben les vacances (trist per tots) s’ha de treure la trena adornada que te darrera l’orella esquerra que només porta durant els mesos d’estiu. és un moment de dol. bona nit magda.

catifes voladores d'ikea

dissabte 6 de setembre, avui ve el propietari del pis a, teòricament, portar alguna cosa nova, arreglar alguna cosa més, firmar el contracte i cobrar el mes per avançat i els dos mesos de dipòsit. em llevo d’hora per ser dissabte per anar al banc a veure si puc treure tot el q vull treure, però no, és massa, ho haure de fer en dos o tres dies, hehe. la sarah encara té més problemes, així que avui segur q no firmem ni paguem. porten alguna estora més (tot el pis esta ple d’estores, vaja... bàsicament la meva habitació, que en tinc 5 repartides per tot el terra, haha, però mola) i recullen alguns trastos.

han passat a ser els germans simpàtics a ser el germà u i el germà dos, pq no ens sabem els noms (quan es presenten ho diuen super ràpid com si fos el nom més normal del món per nosaltres i no ens vam quedar amb ells). vam visitar el pis amb el germà dos, que a mi em cau molt bé, es simpàtic i amable, però el germà u no m’acaba de caure bé, es una mica borde i sec, i poc comunicatiu, no traiem l’aigua clara de si ens hem de fer càrrec de les coses que vulguem pel pis o ells com a propietaris se’n fan responsables. s’ofereix a dur-nos a l’ikea (encara no sabem a comprar què) però hi ha organitzada una trobada a les 14 a l’illa margarita, dia d’esports organitzat per ESN, i li diem d’anar-hi després, cap a les 18 o 19. dacord.

anem a l’illa margarita força tard. entre pitus i flautes, i que ha vingut una noia portuguesa a veure el pis, molt tard x cert. a la noia li encanta el pis i també esta disposada a compartir habitació. si fos per ella es mudava avui mateix, però li diem que ens ho hem de pensar, que hi ha més gent q ve a veure el pis i que demà prendrem una decisió.

finalment arribem a illa margarita. hi ha bàsicament nois jugant a futbol, alguns a volei i part de la gent asseguda per la gespa xerrant, estem una mica desubicats arribant tant tard però ens integrem de seguida. no gaire més tard ja ens truca el germà u pq vol anar ja cap a ikea. de fet es que s’ha de comprar equipament esportiu al decathlon o no sé on pq la setmana que ve sen va de vacances i farà busseig, i aprofitarà el viatge.

ens recull amb el seu cotxe i cap allà. és força rara la situació d’estar ficat al cotxe d’un tio que quasi no coneixes de res en un país que quasi no coneixes de res. arribem i ell se’n va cap als seus afers. nosaltres no entenem si ell torna de seguida o anem fent pel nostre compte, bàsicament pq encara no hem entès què hem de comprar i qui ho paga. el dubte esdevé quan nosaltres parlem de que si som quatre necessitarem tal i qual (per exemple una taula al hall per fer de dining room, etc), i també necessitem llençols i coixins, però qui se’n fa càrrec d’això? d’acord que és d’ús individual però si compres coixins i mantes les deixes al pis, no? no aniré amb un coixí amunt i avall... bé, total, que comencem el tour per ikea i anem senyalant-nos coses i quan ja hem arribat al final i pretenem tornar a veure si trobem el germà u i decidim definitivament què agafem i què no, ens el trobem de cara. li expliquem una vegada més el q pensem que ens falta el pis, i comença a posar-hi pegues (fins i tot quan li faig un comentari a la sarah de q potser hauríem de comprar bombetes de baix consum) aquest tio és un borde! total, ens ha quedat clar, tot va a càrrec de la nostra butxaca, així que l’imprescindible, llençol, manta i coixí. a més és ja tard i ho hem de fer amb presses. el germà u ens espera fora un cop passat per caixa, i tornem cap a casa.

estem cansats i proposo a la sarah i la magda anar un rato a prendre algo amb en peter (q segur q tenen plan) pq encara tinc claus seves i no li he donat el regalet i jolin, que no he pogut parlar amb ell des de que vaig marxar de casa. però no hi ha manera de trucar-lo. així que agafem algo per sopar i anem a casa la magda. té oli d’oliva, oh, si, nena! encara he de veure si és fàcil comprar-ne aquí o què. total, després anem a la seva habitació, però no duro gaire i caic adormit. al cap d’un rato marxem cap a casa, buff... quin cansament a sobre! anem a dormir d’hora, així que demà puc llevar-me d’hora i fer coses (blog, mails, etc.). bona nit ikea.

d'oficial a desfasat

divendres 5 de setembre, em llevo, menjo cereals amb llet i vaig cap a la uni. avui hem d’entregar el full amb les assignatures que vull cursar. realment tinc molts dubtes. començant pq no se encara les optatives, seguint pq sem solapen dues de les tres assignatures q vull convalidar, seguint pq no trobem una de les tres assignatures q volem convalidar, i continuant pq algunes de les possibles candidates no tinc el temari ni se res més d’elles q el simple títol. vull anar amb una mica de temps per tal de poder parlar amb l’Ariadna (l’altra Etsabera a la BME) a veure q fem amb les q volem convalidar i no trobem etc. Bé, com que podem canviar-ho fins el dia 17 així ho farem, de moment només posem allò q estem segurs, i a veure que. Jo hauré de preguntar segur això de les assignatures q sem solapen, i a veure si entre les optatives està la que no trobem i volen cursar.

després d’aquest moment de decisions, ve la professora d’història hongaresa a donar-nos una classe de tres quarts d’hora sobre “breu història d’Hongria”. podria haver estat interessant, però la veritat, ha sigut duna densitat i una consistència que no sé si faré bé la digestió avui. aprofita per fer campanya a favor de les seves assignatures, “introducció a la literatura moderna hongaresa” i “introducció a la cultura hongaresa”. en realitat té la seva lògica, ara vindran tot de professors de l’àrea dels estudis hongaresos i centreeuropeus. sona fatal, però en realitat són totes aquelles assignatures fora de qualsevol modalitat, simplement cultura local. entre elles hi ha les dues q ja he mencionat, el curs d’hongarès q vull fer, “la tecnologia com un problema social” (em sembla interessant però em sorprèn veure una assignatura dedicada exclusivament el tema), història d’Europa central, folklore hongarès (penjo vídeo, tot i q se sent molt fluixet i no es la seva millor actuació, però va ser divertidíssim q es poses a cantar l’home allà el mig, q gran!), economia i política hongaresa, i hungarian films (q crec q la faré si els horaris em van bé).

perfecte, tenim temps suficient com per anar a casa, dinar i tornar a les 14 que hi ha la recepció oficial amb el director i els caps de departaments i etc de l’escola. avui anirem amunt i avall tot el dia, casa-uni, uni-casa.

la recepció és d’allò més oficial, després d’una introducció per part de l’Eszter , presenten un per un els responsables de cada modalitat, q dius... no sé si caldria, però vaja, desprès ens presentarem nosaltres. entremig algunes dades d’interès, nombre d’estudiants per nacionalitats, per disciplines, entre d’altres (havia ja mencionat oi q la delegació espanyola es la més nombrosa amb 42 membres? i arquitectura la segona disciplina amb més estudiants... o sigui, q som tope originals). ara ens toca el torn als estudiants, com q nosaltres encara som més i seria d’allò més avorrit (pq s’aplaudeix desprès de cada presentació clar), l’Eszter ja ens va fer posar-nos d’acord per escollir un delegat per país. ja tenim un problema. jo m’he mantingut al marge. finalment ens ha representat en pablo, el pobre s’ha vist obligat a fer-ho desprès del consens entre els espanyols, vaja... q ha estat el cap de turc. el tio s’ho ha volgut currar, però s’ha posat super nerviós i ha quedat desvirtuada la presentació (vergonya aliena a saco). després de totes les presentacions, les més lluïdes les q han inclòs frases en hongarès, hi ha hagut un piscolabis al passadís, deu ni do quin piscolabis, ens hem fotut les botes, tot i q ja havíem mig dinat a casa.

no ens podem despistar que a les 16 hem de ser a casa per si algú ve a veure el pis després del la cita multitudinària que vam organitzar. ara no recordo si ho he escrit ja, però com q busquem companys de pis hem enviat uns quants mails a gent q sabíem que en buscava o a anuncis d’internet que en sol·licitaven. total, que a tots els hem dit que vinguin avui a les 16 amb la qual cosa, si gaires s’animen a venir podem provocar un espectacle digne de veure. per sort, o per desgràcia, no ve quasi ningú. a les 16 i pico ve una ucraïnesa que esta disposada a compartir habitació amb la sarah, way! pq era el q ens feia patir més. una mica més tard venen dues fineses que ja tenen lloc on viure però és car, lluny i no els agrada i estan pensant en mudar-se, però això de compartir no els mola i l’habitació de darrera els sembla petita. els explico quatre coses però estic fent tard ja, un altre cop cap a la uni.

la cita de les 17.30 és amb els nostres mentors, tres o quatre estudiants per cada grup de 15 o 20 estudiants erasmus que ens fan de papes, bé, de papes precisament no, pq el nostre grup anem directament a un pop-corn bar (pop-corn a les taules i cerveses amunt i avall). està bé el grup, les tres mentores son força simpàtiques, el noi és més tímid, i dels erasmus coincideixo amb el portuguès amb qui vaig estar una estona durant el recorregut turístic en bus, hi ha americans, dos espanyols, un turc, un japonès (en Takeshi!! bé, no sé com s’escriu, però es pronuncia com el d’herois) i algú més q em dec oblidar.

d’allà ens dirigim cap a la universitat de nou, on ens trobem amb tots els altres grups i hi ha una pseudo festa muntada. ens traiem la targeta de ESN pq així la festa és gratuïta i tindrem descomptes en el futur i etc. bàsicament es una bogeria. arribem i ens posem un post-it amb el nostre nom i la nostre nacionalitat (dani, barcelona) i ja hi ha símbol dibuixat (un sol en el meu cas). minuts després ens assabentem que hem de buscar tots els compis amb el mateix símbol i passar una sèrie de proves. coincideixo amb alguns ja coneguts en el grup, però bàsicament hi ha americans i espanyols. como no, en la majoria s’inclou alcohol, però d’una manera bàrbara i dins la universitat! bé, es força divertit tot plegat, fins i tot hi ha una prova en la que hem de fer de castellers, vaja, hem de fer una mole amb el major nombre de gent pujada. els americans (super motivats) i jo muntem l’estratègia. no hi ha temps d’explicar els castellers, però si que partim d’un cercle de 5 o 6 i els altres ens pugem a les espatlles dels primers, així que castellers no però quasi. no sé com acaba ni si puja tothom. se m’ha trencat el cinturó i aquests pantalons em cauen força. provo de mig solvatar-ho però no hi ha manera. sort que l’anna, una catalana, em deixa el seu, haha. bé, cap al final ja és un desmadre i decidim marxar.

teòricament hi ha organitzat anar a un club, però vivim aquí al costat i ens fa mandra, així que entrem al zold pardon, un terreny a l’aire lliure muntat per a l’estiu on hi ha diferents ambients i pistes de ball, tot a l’aire lliure, però d’unes dimensions considerables. crec que no conec cap exemple previ com per fer-vos-en referència. està prou bé, em passo l’estona ballant amb la magda, la polonesa, cada vegada em cau més bé. i no tornem gaire tard cap a casa (la sarah no s’ha trobat massa bé i ha marxat abans, aix...). bona nit magda.

passi passi, q veurà el piset

dijous 4 de setembre, sí, teoricament havia danar a la uni a les 8, pero vist que es el mateix q ahir a la tarda, es a dir, seguir amb el registre q la majoria ja hem fet, ens saltem l'assegurat avorriment. així que la proxima cita es el dinar, avui una mica mes tardm a quarts de dues. aixi doncs, que puc fer aquest mati? mudarme! haha

de fet haviem quedat amb la sarah que vindria a ajudarme, ella volia veure no se quina tenda de bicis prop del pis den peter, i despres podiem marxar tots dos amb les meves coses cap al pis. pero no mha dit res i sestà fent tard. al final la truco i quedem q me nhi vaig cap alla, jo tot sol, amb tots els trastos. he estat empaquetant de nou el poc q havia desanpaquetat, pero clar, esta tot tant milimetricament colocat pq hi capiga q per poc q treguis tornarho a posar es una feinada. motxilla north face tronja davant amb l'ordinador, carpetes i demes (a petar), maleta-bossa negra darrera (pq te tires com per poder portar a lesquena) amb roba, llibres, neceser i demes (a petar), maleta taronja de rodetes a la mà amb roba i mes roba (a petar) i cap al metro! de fet no, millor agafo el tram, sera mes llarg, xo podre seure i no mhaure daixecar fins q sigui alla.

arribo petat i suat, dutxa i cap a dinar al mateix restaurant de la uni q ahir (per la cara). despres comencen les coses interesants, els horaris i les assignature q podem agafar. definitivament, aksta gent no en sap d fer aquestes coses. començant pq al maig ja vam haver descollir assignatures i ara l'eleccio no serveix de res (cosa q ja sabiem, pero no deixa de ser estupid). tenim a les mans un mega llibrot amb, teoricament, totes les assignatures de la univesitat, de totes les modalitats. pero no, o sigui, es curren un mega llibrot pero no hi posen totes les assignatures, vaja, q algunes falten i algunes sobren. i definitivament, nomes podem escollir entre uns horaris q ens pasen fotocopiats (quatre pagines) on, de fet, tampoc hi ha les assignatures optatives. ole! realment es per donarvos una madalla!

i això no és tot, pq demà hem dentregar un full on hem descriure totes les assignatures q volem fer, el seu codi, el profesor q les imparteix, i els credits q representa... (i jo queixantme pq fins aquest any no hem pogut fer la matricula online...), és a dir, q hem dentregar aquest full sense saber els horaris de les optatives, ni de les assignatures culturals del pais (vease hungarés, cinema hungarés, literatura hungaresa, historia i economia hungaresa, etc) es a dir, una broma. tenim, es clar, fins el 17 de setembre per canviar les assignatures q realment volem fer. es q no hi ha una altra manera, si fins daqui una setmana no sabre tots els horaris, potser he de refer el meu horari de dalt a baix! total...

la darrera part de la tarda va dedicada a 'com desenvoluparse per budapest', informacio sobre IDs, banks, acomodacio, transport, menjar, compres, entreteniment, esports, etc etc. i una presentacio per part de ESN, Erasmus Students Network (molt activa en aquesta universitat, crec q ja ho havia dit). marxem cap a caseta, poso ordre a les meves coses, aixo aqui, aixo alla, les maletes ja son buides! sembla increible, quines ganes tenia de fer aixo! encara falten alguns detalls, pero sembla q tot es en ordre. em de comprar llencols i coixins i potser alguna altra cosa (no sabem si natros o els propietaris).

cap a les 20h nem cap a casa la Magda, la polaca, i en Jouni, el fines. viuen en el mateix pis, es van trobar alla com si diguessim. tenen dos companys de pis mes pero q no conec. voliem na a sopar a un baruxu baratu q ells coneixien, pero al final nem a comprar quatre coses i fem supa a casa, amb vinet inclos. parlem de mil coses pero basicament devatem extensament sobre les llengues, els seus origens, les seves gramatiques, etc. jo per enessima vegada explico q parlo catala i aquestes coses. els fa gracia q quan em presento a desconeguts sempre dic q el meu nom es dani i q vinc de barcelona, i despres duns segons, segons la cara, dic spain. als espanyols q hi ha x aki (moooolts, som el grup mes nombros destrangers, 42) no els fa tanta gracia, pero vaja.

no marxem gaire tard, crec q men vaig a dormir a quarts de dues o de tres. demà tocaria matinar una altra vegada, pero un dia mes, ens saltem el registre q ja hem fet, i suposo q anire directament a les 10, vaja, segur, pq em poso el despertador a les 9.15h. bona nit pest.

turisme universitari i cultural

dimecres 3 de setembre, aixo si q es matinar... a les 8 a la uni, mhe distret una mica i arribo un pel tard (sq a sobre no trobavem l'edifici on hi ha el primer speaking)... parlo en plural pq em trobo amb espanyols i italians pel cami... sq... tenim fama guanyada a pols, eh. finalment entrem a la sala, lester fa mensio a la fama espanyola i la seva puntualitat, certament, ens a pillat con las manos en la massa, pero certament hi ha molta gent daltres nacionalitats q entra en el mateix moment q nosaltres, pero vaja.

durant quatre hores se suposa q hi ha la preparacio pel registra a la universitat, pero clar, nosaltres (la majoria) ja ens hem registrat, o sigui q simplement es redueix a una passada de llista, introduccio per part de l'Eszter i la informacio per tal dobtenir el permis de residencia, per dirho dalguna manera. la resta bla bla bla. val a dir, pero, que l'Eszter es increible, eh. porta la batuta duna manera digne de veure, ens coneix a quasi tots nomes de veurens, i daki poc ja se sabra el nom i cognom de quasi tots, i tot plegat amb una serenitat increible i un somniure sempre a la cara.

a les 12.15 (sí sí, 12.15!) nem a dinar a una cantina de la uni, avui i demà no paguem pel dinar, pero crec q tampoc es massa car el lloc. els nous contactes segueixen, a tota hora et trobes amb noves cares i comparteixes banc, taula, sorpresa o avorriment. fins les 16.30 no tenim el seguent punt del dia, aixi que em dirigeixo a la sala dordinadors de ledifici R, quart pis. encara no he entrat al sistema informatic de la universitat, aixi q primer he de posar uns codis i unes coses q mhan donat. jolin com sho compliquen, tot son numeros i codis estranys q no tenen res a veure amb tu, el teu nom no apareix x enlloc, pero vaja, ja sta, ja soc dins. durant dues horetes stare escribint post pel blog i configurant alguna coseta q nkra no macaba dagradar com queda, vull respondre mails q tinc pendents, pero no em queda massa temps i fa una calor increible. jo pensava abans darribar que no faria calor, vaja, si en hores puntes i durant lagost, pero q sestaria fresquet durant el dia i pff... res de res, portem uns dies q fa una calor fins que no son les onze o les dotze...

a les 16.15 he de ser davant ledifici K, el mes gran i important de la universitat (basicament ledifici mare) pq marxem a fer un tour turistic en autocars llogats per lescola. sec davant dunes fineses i darrera duns francesos. els francesos havien estat a la visita del parlament i ja ens coneixem les cares. han estat afortunats i shan perdut la sessio daquest mati (per oblit) pero quina sort han tingut! son forca simpatics, tot i q shan enfadat una mica quan els he preguntat d quina part d franca eren, donant per suposat (gracies al seu... deixemho en particular accent) q eren francesos. haha, pero hem fet unes rises.

comencem el tour pujant el hill, les vistes son increibles (penjo alguna foto). despres seguim per buda centre, lentic centre del poble de buda de fa segles (ja havia vingut per aqui amb en peter, math, vish, aixi q poc mes dinteresant saporta. creuem la ciutat i ens dirigim a la placa dels herois, on vaig estar dspres danar al parlament, aixi q tmpc molta novetat. en una daquestes parades, com q anem canviant de lloc i vaig sol, em trobo amb un portugues. el pobre acaba darribar avui el migdia, despres de volar de porto a lisboa i de lisboa a budapest, ahir va fer festa de despedida i com qui diu nomes ha dormit a lavio. i entre el triqui triqui del bus i la veu forca monotona de la nostra guia va fent cabezadas, hehe, jo en alguna tambe lacompanyo. finito, tornem a la universitat.

avui la sarah ja pot mudarse al pis, i jo ja hi vull dur algunes coses, aixi q quedem q marxo cap a casa a buscar quatre coses i vaig cap al pis, on se suposa q ens trobem amb els propietaris. pero quan estic a casa em truca el peter, q avui es laniversari del jaime (lespanyol q porta tres anys aki i parla hongares) i q ens trobem a prop de casa... vale, canvi de plans, res de mudances. espero en peter i nem cap alla, hem quedat a la vora del riu, han portat algo de veure, formatge i xorico. estem alla fins que en peter marxa cap a deak ferek ter, la placa catalunya per nosaltres, i jo marxo al Szimpla, q esta molt aprop, on em trobare amb gent de la uni. aquest bar te forca fama pero la veritat sq amb tanta gent com hi ha no pots gaudir gaire del q realment te (hi ha fotos del szimpla en lalbum de fotos q vaig penjar, son de la vish i son de dia i es veu latmosfera underground del lloc). esta guay per la gent q ens hi trobem, crec q alguns daksts seran amics per tot lany i qui sap. la sarah prova per primera vegada el palinka, haha.

i marxem cap a casa, la sara sta pseudo aprop, a mi encara em queda forca fins casa en peter, pero vaig amb la bici. dema q? teoricament em de tornar a ser a les 8 a la uni pero... ja veurem. en peter ja dorm, bona nit budapest.

telegrama dultima hora

si, perdoneu q aksts dies stic una mica out, he stat molt liat, a veure, a pams.

laltre dia vaig anar a la botiga asus q havia vist i vaig starme alla no se quantes hores, no se si el tio es informatic o no, jo suposava q si, xo la veritat sq no tenia gaires millors ides q jo a lhora de fixar tot axo. total, q ho vam fer a la meva manera, vam instalar un segon windows i aixi vam poder recuperar la info q hi havia a tot el portatil (de fet va ser mes complicat q axo, pero ja us ho explicare amb calma) es a dir q torno a tenir ordinador, de fet stic online des del meu propi ordinador.

ok, un tema resolt. el tema mobil tmb el vaig resoldre laltre dia, vai comprar al final un nokia x aprox 25 euros i mira, em fa rabia, xo li hvia d tornar laltre al peter i es el millor q he trobat. es daksts en blanc i negra encara, digital, pero nokia i truca i envia sms aixi q es tot el q necessito, i no es gran ni pesat.

tema pis, el propietaris son una mica exigents, tmb amb ells mateixos, i no volien q anessim a viure fins el cap de setmana pq no sta tot apunt ni molt menys. pero la sarah sta pagant hostal i x tant, vam dirlos si podia almenys ella anarhi abans. o sigui q dma dimecres ella ja sinstala alla, jo tambe anire x supervisar q tal van les coses i potser ja hi porto part de les meves coses. encara no hem firmat el contracte, potser dema, pero no saltare dalegria fins q no vegi q tot ha acabat sent com haviem parlat q fos.

per altra banda, i ara si q acabo, dma comencen els programes dorientacio per erasmus etc, x tant encara stare mes busy i tindre menys temps, be we will see. men vaig a dormir q dma he de ser a la uni a les vuit del mati!

bona nit, des de les golfes.

presentacions i coneixences

dimarts 2 de setembre. no ho havia dit, pero mhe de llevar dhora avui tambe pq a les 8,15 hem qeudat a la parada del costat del parlament per una visita que han organitzat els de la ESN (erasmus estudents network, tambe present en les universitats catalanes, almenys a lETSAB). la visita es a les 8,30 al parlament i jo... felic de mi... mhe adormit, me desperatat a les 8,15! flipareu pero he arribat, mhe vestit i mhe pirat de casa i he agafat el metro, nomes son dues parades, i amb la bici segur q era mes llarg pq queda entremig de dos ponts, quan casa en peter queda quasi davant x davant del parlament. he arribat tard, obviament, pero he arribat. he trucat a la sara pq estigues al corrent i mesperes, pero no ha pogut retenir el grup a la parada de metro i x tant lhe tornat a trucar quan he sortit del metro i he anat corrents cap a lentrada. shit! he saltat una cadaneta q hi havia, com moltes q hi ha per la ciutat i quasi em foten a trets! mhan vingut dos militars a dirme q sortis dalla. collons! jo nomes anava en linia recta al meu desti, quina xorrada de zona de seguretat si hi ha cotxes i hi ha de tot, joder, qui podia pensar q allo era una zona de seguretat... en fi, en realitat no ha estat res, pero la resta del grup, q ho veia des de laltra banda, segur q shan fet un far de riure, haha, i els militars tots posats, haha. be, la visita no ha estat allo q podriem dir ... interesant, pero mira, ara ja ho se i no hi portare a ningu, vaja.. si algu vol na q hi vagi, pero q no compti amb mi, haha ( de fet vaig pensar en esperarme q vingues algu x anarhi, pero mira, axi era gratis i coneixia gent, i vist ara, ja se q no val la pena durhi ningu). la visita era guiada en angles.

al sortir volen dirigirnos cap al parc, la veritat es q em fa forca pal, pero sta be x coneixer gent. la meitat de la gent es dispersa pero (tampoc erem tants, a akstes hores del mati...) i nem cap al parc. persona destacable q conec es la magda, una noia polaca (sera q som mig germans). pero em costa relacionarme encara amb el meu pobre angles... nem a la placa dels herois amb metro, i seguim passejant pel parc, veiem el llac, el castell, i un rellotge de sorra q tenen q marca un any sencer. la veritat sq el passeig no es molt interesant, pero esta be per parlar amb la gent. tambe hi ha un finnes q fa molta gracia, no se si es ell q es timid o tots els finnesos son aixi de freds. es molt comic pq entre la veu greu q te, el seu angles i la seva timidesa em costa dentendrel (es fort, sembla q cada vegada em costi mes entendre laltra gent, amb la sarah nomes tinc algun dubte de tant en quant), pero veus q el tio pateix i sta tot el rato a laguait del q fas o deixes de fer.

finalment ens separem del grup i la magda, la sarahi i jo busquem algun lloc per anar a menjar algo pel centre, stem afamats. trobem un lloc prop de deak ferenk ter q sta prou be, nosaltres nem amb el plan desmorzar algo, pero ja seria hora de dinar, aixi q nomes podem escollir plats de dinar. mengem tots tres una sopa freda de fruites i gelat de vainilla, mes haviat sembla un postre, pero vaja. despres daixo jo vull anar a casa q avui stic molt tonto, els dies q maixeco daksta manera stic tot el dia molt tonto i cansat. tambe estic impacient per veure quins progresos fa lordinador amb els arxius. vaig cap a casa dnks, tot i q abans paso pel super a comprar quatre coses, i dino a casa.

hem quedat a les 7 amb gent daquest mati a blaha, per anar a menjar algo o prendre algo. la veritat sq no ens acompanyen els mentors mes divertits i entretinguts, pero vaja, almenys tenen la moral de pillar tot un grup derasmus i ferlo donar voltes per la ciutat. basicament em relaciono amb la magda, el finnes i la sara. hi ha un america q ha explicat q va estar donant voltes x europa abans d venir aki (ja ho tenen aixo els americans, q quan creuen el xarcu van de ciutat en ciutat com qui va de botiga en botiga, de fet la sarah tambe ho va fer) i el molt subnormal quan li dic q soc de barcelona no se li acut res mes q dirme q va ser el pitjor del viatge, el pitjor q havia vist! i tambe havia passat per madrid! pff... em cau fatal aquest tio, es tonto del cul (a sobre afegeix q lunic q li va agradar va ser la platja i muntjuic, q dius.. vale... la platja q pots trobarte a qualsevol banda i la muntanya q pots trobarte quasi a qualsevol banda, aixi magrada! imbeeecil! (els q em coneixeu ja sabeu com pronuncio jo aquesta paraula). be, per sort no le de suportar gaire estona mes, amb els q parlo marxem a trobarnos amb uns altres amics seus. son amics q han fet durant el curs dhungarés, ells si q lhan pogut fer. ens trobem a buda, al castell, segur q hi ha bars x alla dalt, pero simplement ens quedem asseguts mirant les vistes sobre el denubi i pest (penjare fotos). son bona gent, son trempadets, i la majoria van tambe a la BME (la meva uni).

torno a casa mes o menys dhora... dema també ens hem de llevar dhora... oh, men...!

dilluns 1 de setembre

dilluns 1 de setembre, jolin, com costa llevarse dhora, ja deia jo q el setembre no molava. vaig cap a la uni pq teòricament a les 8 obren el registre. volia serhi en punt, pero vaja, lhora q es tmpoc crec q hi hagi massa gent, arribo a i quart. shit! no obren fins les 9! pfff... vaig a mirar si hi ha mes aunucis de pisos o flatmates penjats al suro de dalt, i el suro dabaix. res. be, se segur q a les 9 entrare pq, evidentment, no hi ha ningu sperant encara. a i mitja passades crec, comença a arribar gent i prop de les nou allo sembla un galliner, jolin, ha valgut la pena matinar. davant meu pasen un parell de noies pq simplement han de solucionar un problema. despres entro jo, de fet es un pur tramit, ensenyar tot el papelam q portes, tarjeta sanitaria, etc. rebo el meu codi dacces al sistema informatic (jolin, tots els codis son nombres i lletres, q res tenen a veure amb tu). despres he de passar a un altre taula pq em facin la documentacio conforme estic estudiant aki i no tingui problemes amb la poli o immigracio. es una cosa un pel cutre, no acabo dentendre com pot tenir tant poca seguretat un proces aixi, xo vaja, tampoc conec aquest proces a espanya. he de pagar 2000huf (8,5euros amb el canvi actual) per estarmhe tot un any aki (tot i q cada dos mesos he de passar x loficina pq em renovin la documentacio (no es cutre axo? sino passo a ser un ilegal infiltrat al pais (no seria el primer incident q tinc amb la poli, ja explicare).

surto i em trobo alguna gent q ja conec, i a molta daltra q no. comences a presentarte amb tot cristo, evidentment no retens ni un nom, jo em quedo amb la cara i la nacionalitat. hi ha cantitat despanyols! deu meu! pfffff... i sels veu duna hora lluny! se suposa q avui els estudiants locals ens ajuden a trobar pis, hi ha un meeting a les 10 amb ells pero son i mitja i aki no hi ha ningu. jo teoricament ja stic salvat daquest tema, pero per veure q shi cou. arriben finalment i realment ho tenen super ben organitzat (realment hagues sigut molt mes facil venir directament aqui crec, pero tants dies abans a budapest...) hi ha dos carpesans amb cantitat de fitxes de pisos, adreca, preu, habitacions i informacions util about el pis, etc. realment es facil ferse amb un pis daquesta manera, lunic q has de tenir clar es amb ki vols anarhi a viure. be, vaig contactes i em quedo amb el mail de forca gent, per si les mosques.

marxo cap a les 11 i pico, crec, stic excitat per si avui podre solucionar el problema del meu laptop. vaig a la botiga asus q vaig veure a raday, on ja vaig anar divendres a parlar amb el tio q la duu, a veure si tenia alguna idea de com solucionar el meu problema. ens posem manos a la obra. realment no se li acut res millor que el q jo ja havia pensat. aixi q treu un magic CD del windows vista (li ha costat ensenyarme les seves cartes, eh, sha fet pregar! en cap moment mhavia dit res sobre el tema tot i q jo la li havia comentat varies vegades q la millor opcio creia q era installar un segon windows vista (no pot ser cap altre anterior) i accedir a la informacio, recuperarla i formatejar, pero el tio no shavia mostrat en cap moment disposat a prestarme ajuda en akst camp). be, doncs si, finalment treu el magnific cd i instalem un segon windows vista, em diu q tardara i q si vull marxar i tornar al cap duna hora. no em fa molta gracia, pero tinc interes x mirar el mail, abans he pogut veure q tenia moltes coses pero no mhe pogut parar a llegir res, marxo nomes mitja hora al cyber q ja vaig na laltre dia. torno i sta apunt dacabarse la installacio. amb tot axo, clar, imagineuvos la situacio, una botiga no mes gran de 15 metres quadrats, potser 20, ell i jo sense res mes en comu q lordinador, mirant de fernos entendre (cap dels dos parla molt be langles, pero ell parla i enten pitjor q jo) i procurant q no hi hagi gaires buits en la conversa, pfff... es tio sel veu amable, pero tambe es timidillo, pero bueno, jo vaig treient temes de conversa (donat q hi ha motles coses noves x mi des de fa uns dies i resulten bon tema de conversa per parlar amb algu local).

dacord, accedim a la informacio, tota la informacio q jo tenia i fem una carpeta amb tota ella. pretenem fer dvds per salvarla i formatejar tot el disc dur, pero son 37Gb (joder, no recordava q hi hagues guardat tant) i decidim q fer 10 dvd no es una bona idea, i q el meu disc dur (on tmpc crec q hi capiguen) esta moolt lluny dalla...m... dacord, doncs guardem la info a la segona particio (a la D) i formategem la primera (la C). i aixi ho fem, amb el disc de recovery de asus (venia amb el laptop). pero men... quina sorpresa mes desagradable quan, despres dinstallar i, per tant, formatejar la part C, i accedim a windows again (ara al q sera el meu definitiu windows, a la particio C), no trobem la info salvada a la D. COM?? ostia... xo q hem fet? segur q ho hem posat a la D! shit! em paso 10 minuts provant de trobar algo... res de res... amb lo facil q hagues estat treure la informacio quan la teniem... o fer una copia a cada particio per si les mosques... pero no. no hem fet res daxo. i ara no tinc res, res de res, del q hi havia alla. spera! men recordo del programa q vaig fer servir no se quan, ni pq, per recuperar arxius borrats. el fet es q quan tu borres arxius, no es borren en realitat, simplement deixen de ser actius en el teu sistema, i per tant queden en el disc dur fins q qualsevol dia guardis informacio i es guardi a sobre daixo i per tant si q quedi eliminat de per vida. aixi q em disposo a descarregarme el programa q havia utilitzat i tant be mhavia anat, pero shit, no hi ha manera de baixarsel. be, en busco un altre. sembla q funciona forca be, escaneja ambdos particions C i D i troba mils darxius. li ordeno que ho recuperi absolutament tot! sembla q tardara molt, pq al cap duna hora ha fet el 30 x cent de la feina, pero escolta, ho esta fent molt be! amb tot aixo, ja son passades les quatre, jo encara no he menjat res des dakst mati a primera hora... mira... li poso estop al programa i lordinador q hiberni un rato, pero jo marxo daki q ja no puc mes (i tota lestona dret, alla dret al mostrador, mano a mano amb linformatic (despres de tantes hores crec q hem parlat de qusi tot) i vist q he recuperat lordinador i stic recuperant crec q be tota la informacio, ja seguirem, pero ara marxo. li pregunto com li puc pagar tal favor, el noi somriu i diu q res, res, tot i q no hagi fet res q jo no hagues fet, si no hagues estat per ell i la copia de windows vista no hagues fet res de res. li dic q com q espero q siguem veints (evidentment li he explicat lo del pis) ja linvitare un dia a una cervesa al bar q tenim al costat.

marxo a menjar alguna cosa. des de q vaig arribar q veig anunciat a molts llocs de menjar xl carrer GYROS, i nkra no se q es. provo desverinarho i provarho. ah, vaja, es un kebab. be, carn i amanida dins duna pita (no se el nom realment correcte, jo nomes se q mencanten els super durums del turc de la rambla del raval, haha). el tio dels gyros es un irani molt amable, q em pregunta don soc i q faig i parlem mentres mho prepara, realment agradable. crec q tornare.

stic aprop de blaha, un meeting point forca comu, fins les 19,30 no tinc la trobada amb la sarah i els germans aixi q la truco per si vol quedar abans per parlar sobre el pis, sobre que volem i sobre q estem disposats a acceptar i q no. ella es a lhostal i vaig cap alla. pel cami mhe comprat un mobil, atencio senyors! finalitzada la busqueda! es un nokia en blanc i negre, digital, pero es nokia i forca practic, per aprox 25 euros es el millor q he trobat, i mira.. aixi li torno laltre al peter i me noblido.

em trobo amb la sarah i parlem daixo i dallo, tambe del pis es clar. tenim forca clar els minims, pero no jo se si hauriem dapurar una mica mes, al cap i a la fi es un pis q ells volen posar en lloguer, tard o dhora lhauran darreglar i posar en solfa 100x100, dnks q ho facin ara. em fa por q ens conformem amb poc, xo vaja, en dirigim cap al pis.

sembla q fan tard, al final truquem... vale... estaven dalt ells i natros baix. pujem i hi ha el germa amb qui jo havia parlat per telefon pero q mai havia vist, tambe i son sons pares. la historia es q es el pis de la familia, ja lhavien tingut els seus avis, etc. i clar, no es qualsevol cosa per a ells, i sels veu preocupats pel q pugui ser del pis. parlem sobre com pretenen arrenjar el mobiliari i tal, sels veu disposats a muntarho be, no crec q deixarse gaire pasta, pero fins q no ho vegi no mho creure. sels veu gent seria i respectuosa, pero a la vegada mespanta q vulguin ser tan meticulosos i estrictes, volen bloquejar qualsevol amenaca, i ho entenc, pero ostres, pensa tambe q aki hi ha de viure gent q no te res a veure amb la teva familia i q no te pq seguir un modus tant poc flexible. pero vaja, a la vegada confio en ells. la sarah demana per na a viure tan aviat com sigui possible, ella esta pagant hostal. i ells sho pensen, pq primer volen ferho tot i netejar i tal (tmb son estrictes amb ells) pero al final quedem q arreglaran prime lhabitacio petita i axi pot dormiri la sarah (q li es igual com estigui el pis, nomes vol un llit i no pagar lhostal). pero jo mhaure desperar segurament a finals de setmana.

sortim forca contents, realment te moltes posibilitats aquest pis, es enorme. ara falten companys de pis perom, crec q ja havia comentat q voliem un local i un estranger. per celebrarho sopem a un dels molts restaruants de raday, amb vinet inclos. i tornem cap a casa. aix, tinc algo dins q no em deixa estar euforic amb el tema del pis, spero q tot surti be. ha estat un dia llarg i cansat, i dema tambe mhe de llevar dhora...

escalada trip

diumenge 31 d'agost, sacaba lagost! deu meu! setembre significa uni i feina, mai mha agradat el mes de setembre, no se, potser nomes es q no magrada el nom, o potser no.

mhe llevat pensant q tindria noticies de la sarah, avui havíem de dir q si o q no a molta gent, teòricament hem dit q si al noi simpàtic. però no tinc noticies fins q no la truco, i en principi quedarem dilluns a les 17,30 per parlar sobre els detalls.

aquesta tarda en peter sen va descalada amb dos amics seus i mhi sumo, nem un lloc (el nom del qual no recordo i encara mhe dapuntar (es horrible, se suma q soc pèssim recordant noms amb q tot sona super estrany, també amb passa amb la gent i pot esdevenir un problema akst any). Marxem en cotxe com... potser una hora lluny de budapest, 50 km, cap al north. quan aconseguim arribar on volem anar (cap dels tres recorda ben ve on hem danar) deixem el cotxe i comencem a pujar caminant, uns 20 minuts, fins q arribem a la carena de la muntanya i passem a la part est, a lombra. mes q creuar la carena es q la muntanya esdevé un penya segat i serà aquí on escalarem. els últims passos son de semi difícil accés (clar, es un pseudo penya segat) i hi ha unes coves increïbles (penjaré alguna foto). finalment arribem i ens trobem dos nois q ja marxen. jo veig la paret molt empinada, fins i tot te sortints, vaig q avui farem poca cosa apart de fer fotos.

el q en sap mes, dedueixo, puja primer, per tal de col·locar la corda (amb les mesures de seguretat pertinents, axo si). i els altres pugem ja lligats des dabaix. lultim però jo també. la veritat sq semblava mes dificil quan he vist la paret, tot i q igualment es forca difícil. crec q nomes havia escalat una vegada abans en paret natural i si no recordo malament eren unes colònies de la eso. axo es realment mes difícil. hi ha moments q et pares a pensar i stas esbufegant com si estiguessis corrent una cursa de 4x400 però estàs parat! ni thas mogut en els últims 2 minuts quasi. caic una vegada, be... en peter es qui maguanta des dabaix. hi ha hagut un moment q mhe encallat en un punt i no he pogut aguantar mes la ma q em mantenia en equilibri respecte la forca q feia la corda (en peter des dabaix) i mhe hagut de deixar anar con lo qual el meu cos sha precipitat. però després daixo he arribat a dalt sense mes problemes, inclús el sortint q tenia la paret, però realment es difícil, be, basicament q has destar fort i tenir flexibilitat.

jo pensava q ja estava, però no. intentarem pujar uns metres mes enlla, q la paret esdevé molt mes difícil, quasi no saprecien forats on agafarse. puja amb dificultats el primer i col·loca la corda (per sort esta aprop de la carena i pots fer lultim tram pel q seria la pròpia carena). després en peter, q també arriba forca amunt. despres latre noi, q li queda encara un tros i cau i decideix baixar (realment es difícil), i despres jo. pensava q aksta no la pujaria, però prou be q me nhe ensortit, he pogut arribar fins a la carena i he fet lultim tram per aquesta, per poder dspres fer tota la paret en rapel. realment ha estat molt xulo, però estic rebentat.

pensava q ja marxàvem però el primer i en peter ho tornen a provar, i no hi ha manera de ferho tot recte amunt, però vaja, prou be sen ensurten. ja es quasi fosc i som a la part ombria, tornem a pas lleuger cap al cotxe, quasi sens fa de nit pel bosc. fem conya sobre la peli aquella no se que project, haha. pillem el cotxe i cap a casa, madormo pel camí, stic baldat.

en peter em diu q nem a sopar a casa uns amics, es un pel tard, hem tornat una mica tard de lescalada, però hi anem directament. son una parella molt maca q viuen en un pis enorme q nomes nutilitzen una part (després d veure tans pisos mimagino tenir tot lespai q ells no utilitzen per mi i flipo, haha). ells ja han sopat, però sopem igualment a ca seva, han fet goulash, un plat tipic, es una sopa, però daquestes q realment alimenten. esta super bona i repetim. fem un te i quasi quasi marxem cap a casa.

vull anar a dormir dhora q demà mati vull na a primera hora a la uni a registrarme, q nkra no ho he fet i mes tard hi haurà molta cua. també he de passar per la botiga asus, a veure q tal, i tenim la reunió amb els del pis, a veure q tal també... bona nit, stic rebentat.

llegendes urbanes

aquí hi ha el plànol que us havia promès.
en verd hi ha senyalat el pis den Péter,
en groc hi ha senyalada la meva uni,
en blau hi ha senyalats pisos no interessants,
en vermell hi ha senyalats els possiblement interessants;
buda es a l'esquerra del riu, on hi ha la muntanyeta,
i pest es a la dreta del riu, on hi ha el centre centre.

si us apropeu ho veureu millor, i si cliqueu a sobre
de cada icona podreu veure el nom del pis tal com
us he anat explicant en els posts anteriors i futurs.

queda clar per on vull anar a viure, no? haha

en busca del hogar vol.IV

dissabte 30 dagost, em llevo i en peter ja no hi es. em dirigeixo com cada dia a mirar els mails i provar de trobar alguna cosa nova. rebo resposta de la del pis q estem tan interessats i diu que avui va un tio a veurel. shit! fins q no marxi i digui si el vol o no, no pot dirnos si stan lliures les dues habitacions o no, pero el mes fort, es q em diu q la verda es la unica q sta ocupada de moment, perdona? la verda es q la jo vaig visitar amb la Ilona i em va dir q mho podia pensar amb calma, fins el dia 5 (q jo vaig flipar, xo bueno), i ara resulta q esta ocupada?? envio un mail explicant el q i dientlos q axo no es fare i q axi no es fan les coses. la noia (la gabriela, he suposat sempre q es la propietaria) em diu q ho sent, pero de fet va ser culpa de l'Ilona, pero sera p..! cagon lou! era la millor opcio per ara, i si les uniques lliures son la blava i la taronja, shit, lhome q va a visitarlo segur q pilla la blava (es la mitjana i la taronja es la petita). efectivament, mescriu un pel mes tard q lhome sha pillat la blava, seran guarros! i a dia davui (diumenge mati) encara stic sperant resposta de la Ilona, a veure q se li acut dir, pero quins ous... axo si q mha fet enrabiar! quina mala llet! (i a sobre tinc mig mal de cap, no se si sera resaca, no crec, no vam veure mes q dues cerveses i un palinka, pero bueno).. oh, shit!

cap al migdia em truca la Sarah, haviem quedat per veure el pis q no vam veure ahir, el de la Kati, a les 16, pero em diu q sino estic ocupat q podem anar a veure un pis molt aprop dAstoria (centre), ella ja lha vist pero podem quedar a les 15,30 per veurel again, diu q es un pel car pero q per veurel i tenir mes referencies.. a mi em sembla be, em vesteixo i marxo, a les

15,30h, hem quedat x veure el pis de Semmelweis utca, la localitzacio es perfecte i el carrer precios, te abres i es tranquil tot estar en mig del meollo (pocs carrers tenen abres aki), el pis esta way, habitacio enorme, living q podem transformar en habitacio, cuina enorme, esta mb la veritat. no ens agrada el tio q ens lensenya, el propietari, es merament un home de negocis, quan li preguntem per si podria arrenjarho per serhi tres diu q si si no ha de posar un duro, no moura un dit x nosaltres, no ens cau massa be, pero realment el pis es macu i la situacio es perfecte. enviem un sms a la kati de q fem una mica tard, pero a les

16,30h, hem quedat x veure el pis de la Kati, oh, deu meu! quina joia de noia, tambe hi ha lamiga (q fa com de traductora) totes dues son super amables i atentes (tambe hi ha la mare de la kati, un sol de dona, q no parla res dangles pero ens vol dir coses tot el rato en hungares, una joia, tambe hi ha dos gosos molt macus q juguen amb nosaltres de seguida. la kati pateix pq no esta tot acabat (de fet vam cancelar la cita dhair per aixo), em sap greu pq creu q si no ho veiem perfecte no ens agradara, pero en realitat es un pis precios, lesta decorant super be i amb molt damor (tambe es la primera vegada q el lloga), es nota q no es un negoci per a ella, realment vol q estiguem be alla, seiem i parlem sobre les posibilitat de transformar el living en habitacio per dos (li demanem si seria posible comprar dos llits, mes q res, portarlos q pot ser molt dificil x nosltres, i si d cas ho paguem a mitjes) pero el pis es precios, potser un pel petit x tres, i ella es un encant, i lamiga, i la mare (jo em vaig enamorar de totes tres, pero sobretot de la mare, sense parlar ni una paraula transmetia tan damor i afecte..). el problema mes gran es la situcio, no ens es gaire favorable i la zona en peter mhavia explicat q no es de les millors, pero bueno, es una molt bona opcio.

tenim gana i busquem algun lloc on seure i menjar algo, i parlar sobre el tema i comencar a prendre decisions i descartar opcions, avui hauriem de prendre una decisio i dema mati comunicarho a tots els implicats. tambe parlem sobre la natalie, ens esta mig perseguin x saber de nosaltres i passem forca della, no sabem ben be com tractar el tema. descartem el pis del no se ki i descartem el de semmelweis utca, despres de parlarho mooolta estona (ja sabeu lo indecis q soc, doncs la sarah es tambe de lestil, haha, vaya par) es a dir q ens queden el del noi simpatic i el de la kati, localitzacio vs. arrenjament del pis. quina decisio mes dificil. pensem tambe en la dificultat de posarhi mes persones, el de la kati per tres el preu esta be, pero no podem ser mes de tres i ja starem una mica justos. el del noi simpatic es mes gran, podem ser quatre i ben avinguts, definitivament aquesta es la clau q ens fa descartar la kati tot i q ens sap mooolt greu (sobretot pq stem enamorats de la situacio, del recolzament q tindrem per par seva, i pq no volem q un no li signifiqui un fracas (imagineu fins on arribem a pensar) i volem proposarli de ferli publicitat a la uni, segur q no te dificultats per llogarlo, es precios, spero q tingui sort amb els llogaters.

uo! ens hem decidit ja? q fort! pero no esta tot fet, hem parlat amb el noi simpatic per preguntar fins a quin punt estan disposats a arrenjarho tot per poderhi viure 4 i, basicament, q com q era el seu antic pis ara hi falten moltes coses q es van endur i, per tant, hem destar segurs de q es faran carreg de q no hi falti res. parla la sarah per telefon, sembla q no hi hauria cap problema, la veritat sq lhome sembla molt simpatic i amable pero, no se, fins q no ho vegi no estare tranquil.

hem passat un moment pel seu hostal i hem vist un altre pis online, es duna agencia, pero es gran, sembla q hi podem ser 4 ben avinguts i la localitzacio es molt centrica. decidim dir q si al noi simpatic i veure igualment aquest dilluns si es possible, al ser dagencia no podem fer res abans.

li explico a la sarah que es IKEA, aqui tambe nhi ha un, i li he ensenyat a pisos q hem vist q moltes coses eren dalla (segur q el pis de la kati es 100x100 ikeam haha). i jo ja tinc el cataleg IKEA 2009 d budapest!! haha, de segur q ens sera util.

ens hem trobat l'Agi pel carrer. jo li vaig enviar un mail dimarts quan stava en bajon, per si podia ajudarme a mirar webs hungareses o tal, pq mestava sent molt dificil trobar coses interessants a bon preu, ella quan a arribat de balaton i ha vist el mail mha enviat un sms, despres lhe trucat i li he dit q les coses ja estaven anant molt millor, estava preocupada pel mail, tal com estava deuria ser molt depriment el mail. no hem quedat pero ens hem trobat pel carrer, genial! hem pogut parlar i li hem explicat les nostres dues opcions, ella sperava una amiga x anar a prendre algo, aixi q dspres de passar per lhostal de la sarah ens hi hem apuntat. es un lloc nou, lagi no el coneixia i sta aprop de ca seva, se sembla molt a un q vam anar amb en peter i la trupe, mho ha semblat fins q no he stat plenament dins, fem una cervesa de mig litre (380huf -> poc mes deuro i mig, depen del canvi) i parlem com sera trobar companys de pis i triarlos, aprofitarem aquesta setmana x fer contactes i anar filtrant.

pinta be, amb la sarah ens entenem, te 20 anys pero sembla mes madura, acaba akst any enginyeria ambiental, esta aki nomes fins nadal (petita putada, haurem de buscar substitut), despres sen va a Salt Like City, quines coincidencies, just abans de q mho expliques li vaig dir q hi havia estat dos estius, etc. es a dir q ella fa tot el curs fora de la seva universitat, pero entre budapest i SLC. ens entenem pq es forca equilibrada, vol ser 4 per fer mes pinya i festa, pero no pretent q el pis sigui una festa constant ni res per lestil, tambe pensa q el numero idal es ser 4, i ha poder ser 2 nois, 2 noies. el pis q hem triat podem serhi 4 si trobem algu q vulgui tambe compartir habitacio amb ella, pero de fet, si som 3 el preu surt igualment raonable (increible, no?). semblava q no, pero amb ella farem pinya.

truco el peter, q mha trucat abans per si volia anar a prendre algo, q stava a raday street, pero em surt una tia q deu dir algo aixi com q esta fora de cobertura o tal (estrany q no ho diu en angles tambe, pq quan tequivoques de numero tho diu en both idiomes). aixi q marxo cap a casa, de fet avui es tard, molt tard, quasi les 23 i ha comencat a refrescar. durant el dia fa fins i tot calor, pero tarda i nit has danar abrigadet i amb la bici fa rasqueta. stic content ja hem decidit on anirem a viure, pero no stic eurofic, nkra cal veure com arrengen el pis per nosaltres (no pateixo gaire pq sel veu maco el noi, pero fins q no ho vegi...) i la localitzacio es genial (marco en punxo verd aquest pis al mapa ok? el del noi simpatic... ja seria hora de q li sapiguessim el nom. de fet amb la sarah li diem aixi o parlem del pis de lesglesia, pq sta davant della. es divertit tambe q vaig tot el dia amb la meva llibreteta apuntant la info dels pisos i fent numeros i dibuixant les plantes i tot (sq sino et fas un cacau despres de veure mes de 20 pisos!) la sarah pensa q soc super ordenat, haha, pq smpre vaig apuntant les coses a la llibereta i tinc tot sota control, tmb el mapa etc. pero sq es incapacitat meva de recordar les coses si no les apunto, i dspres de tants pisos, la veritat sq mesclo gent, localitzacions i habitacions i banys i cuines, haha. men vaig a dormir tard, rotllo les 3, encara miro alguna altra web pero crec q ja esta. lhem trobat.

en busca del hogar vol.III

divendres 29 dagost, el dia prometia pero... no ha acabat donant tant de si com pensava. ha estat profitos, pero no definitiu. a les

9h, he quedat x veure el pis de litalia aquell estresant. mensenya el primer pis i be.. l'habitacio no esta malament de tamany pero la resta del pis no promet gaire i lhome mestressa molt, no para de vendrem la moto, com si no sapigues jo de que parlem saps, com si no portes jo dies mirant i remirant pisos, i li dic, per ferlo callar i ferli veure q entenc de que parlo i q tinc altres ofertes possiblement mes interesants, pero el tio no para. queda amb gent a cada hora i, x tant, no pot ensenyarme cap mes pis pq fara tard, quedem x despres per veure un altre pis (malament comencem). fins aquesta segona trobada demano informacio a un back, busco agenda (jolin, es increible el tema, eh, molt fort, acostumat a barcelona q per aquesta epoca pots comprar una genda fins i tot al servicaixa, aqui no hi ha manera, pero stic trobant algunes, tot i q no magraden gaire, i altres opcions (merci clawd, pero precisament no me la vaig comprar abans de marxar pq volia q fos en magyar i del pais, pero merci per l'oferta). tambe vaig a la botiga asus q vaig veure i parlo amb el tio dalla, diu q li porti dilluns i q creu q ho podra fer, jo no nestic tan segur, pq lunic q se li acut es tot el q jo ja he provat de fer o el q no puc fer pq no tinc cap cd del windows vista, etc, pero vaja, dilluns anirem i a veure q. alla mateix (recordeu q es on ahir vaig veure un pis), veig altre vegada un aunci dun pis per llogar a la porta i recordo q ahir quan el vaig veure vaig pensar q era el pis q anava a veure, pero ara mhi fixo i no, n'es un altre! total q truco, pero el tio no te les claus, les te el seu germa, no se, diu q em tornara a trucar, jo li dic q tinc pressa. quan em disposava a marxar dalla veig q per alla en Marton en bici, un amic den Péter, amb qui mes hem estat (Sziget, Balaton, bars mils, etc) i fem una cocacola alla mateix, li explico la meva vida des de lultim dia q ens vam veure (crec q Balaton) i mexplica q l'11 de setembre volen anar a Croacia i q mhi apunti (way!), li explico q significa l'11 de setembre pels catalans i parlem una mica de politica. ens despedim i marxo a buscar un cibercafe pq durant aquestes hores mhan trucat dues persones per quedar avui i no tinc ni pajolera idea don son els pisos. pero nomes tinc mitja horeta pq a les

12,30h, he quedat x veure el pis de litalia aquell estresant. diu q ens dirigim cap a buda, molt aprop de la meva uni. collons... jo ja li havia dit q buscava per pest, al centre, carai quin tio! be, li dono una segona oportunitat i ens dirigim cap alla. realment es molt aprop de la uni, i ledifici esta prou be, i lhabitacio es gran, pero ni conec els tres altres companys ni hi ha sala destar (odio q fiquin habitacions en sales destar i et cobrin mil). be, acabo fins els nasos daquest home i tinc poques ganes de fer negocis amb ell. fins les 18 no tinc el seguent meeting, aixi q truco a la sarah, lamericana, pq ahir vam quedar q ens veuriem, i parlariem del q teniem entre mans tots dos (a esquenes de la grega, be, a esquenes no, sudant de la grega q no ens cau be). aixi q quedem a astoria, al costat del seu hostal. em diu q te un possible meeting a les 4 o les 5, enviem mail per quedar a les 5 i nem a menjar algo. no sabem on anar pero nem xino xano i de cop i volta milumino i li dic danar a un lloc q ens va portar el peter i q stava be, toix, resulta q ella tambe hi ha anat, pero com q als dos ens ha agradat repetim. menjo un plat q mha recomenat ella, hehe, no sta malament, pero es una barreja de dolc i salat i aix, no crec q repeteixi. after that, nem a la resi again x confirmar lhora a la q hem quedat i ladreca, axi q anem xino xano (amb la bici a la ma) pq a les

17h, hem quedat x veure el pis de no se ki, es un contacte seu aixi q no mhe quedat amb el nom, de fet qui ens lensenya es un pobre noi enviat x lagencia (era un contacte dagencia) i q no sap quasi res del pis (no sap ni si hi esta vivint algu, pq veiem algo de menjar, una papilla i sabates de nen petit), pero vaja, el pis es gran i te forca bona pinta, es un pis tipic daki i per viurehi tres sta forca b de preu (busquem pis per a tres o quatre persones, a lamericana no limporta compartir habitacio si nomes tenim tres habitacions), la localitzacio es pretty good too. ledifici pero es una mica ruinos i no hi ha ascensor. marxem una mica rapid pq a les

APUNT: un pis tipic daki significa un hall dentrada que fa de distribuidor cap a: cuina, bany (q significa banyera i pica, i acostuma a haverhi la rentadora i el calentador), linodor per separat, un armari empotrat a mode de cuartet dels trastos, i el menjador-sala destar; del menjador saccedeix a dues habitacios q tambe donen a facana. hi ha, evidentment, mil variacions, pero sol ser bastant el model. hi ha la variant forca estesa de tenir una petita habitacio al costat de la cuina (no se si pel servei o q), la variant poder tenir acces a una habitacio des del bany (el q ens porta a poder utilitzar sales destar com a habitacions i seguir tenint acces independent (el distribuidor sacaba convertint dnks en el dinig room), la variant moderna de tenir inodor tambe dins el bany, entre daltres. pel q fa a les edificacions, acostumen a agruparse en grans illes de cases, i cada casa te un enorme pati dins, les comunicacions verticals son per una, dues o les escales q calguin, ara la majoria amb ascensor (si no els hi cap en el forat descala el posen cap al pati interior, com un afegit), i despres tot son paseres fins la porta de casa teva (a vegades hi ha un parell de portes just al repla de lascensor, i no has de recorrer la passera (seria una specie de principals a cada pis), en la majoria de casos el pati es rectangular duns 5 o 10 metres per 30 o 40 i pots recorrer tota la passera i tornar a lescala (sempre passeres exteriors) per tant des de dins sembla q siguin balcons correguts a cada pis. alla normalment donen cuines, pero pot haverhi de tot.

17,30h, hem quedat per veure el pis de la Zsófia, deu meu quin laverint de pis, i es en una planta baixa (pero dona al pati interior), quasi no hi ha llum natural i ho han super dividit tot x tenir habitacions, en un estat semi deixat o ruinos, si stigues arreglat colaria com un alberg per a joves, pero no, no, ni parlarne, jo no viuria alla (lamericana sho pensa pq es per viurehi sis i axo a ella li va, pero veient els q ho porten i tot...). nem una mica tard pq a les

18h, hem quedat per veure el pis de... el noi simpatic, no mhe quedat amb el seu nom i lhe batejat aixi, es un tio daki, molt simpatic i q no calla, pero en sentit amistos, ens explica coses tota lestona. es el pis de raday, el de lanunci q hi ha penjat a la porta, el segon pis q veig en aquest edifici. era el pis on vivia ell i son germa (de fet mha costat obtenir akst cita pq un germa tenia les claus i laltre... be, no se, xo deien de veurel dilluns i els vaig dir q o el veia o no minteressava i shan afanyat) i es la primera vegada q el posen a lloguer i, per tant, no sta arrenjat gaire, pero te moltes posibilitats, es gran i lluminos, i podem cabrehi 3 o 4 fins i tot, i el preu per descomptat q comenca a dividirse per molt (comenco a veure preus q en euros comencen per 1! menys de 200 euros al mes tot inclos!) ens agrada molt, el problema es q no sta gaire preparat x entarhi a viure, hihan de posar noves coses encara i clar.. a saber. lhome ens explica les factures (magrada pq te super organitzat els numeros i ens parla duna manera super franca i amb els papers sobre la taula). a diferencia de laltre pis dakst immoble, aquest dona al carrer i raday utca (carrer raday) es un dels carrers mes cool, ple de restaurants i bars, i just davant tenim una guarderia, un edifici public, i una placa amb una esglesia, perfecte! i tenim balco! ens agrada molt, i costa marxar pq el noi simpatic no deixa dexplicarnos coses, haha, pero hem de marxar, a les

19h, hem quedat per veure el pis de la Zsuzsanna, de fet ens rep la Lena, una noia alemana q sen torna a les seves terres i deixa el pis. en un principi ja tenien subsitut, pero es veu q ha ultim moment no podra marxar de casa per una malaltia dun familiar i elles es troben amb ningu a dos dies de q marxi lalemana. es en oferta donks nomes una habitacio, be de preu i super cuidada, tambe el pis en general, molt maco. clar q les altres dues noies son locals i de quasi trenta i trenta i poc. la veritat sq es molt maco el pis, ledifici, la localitzacio i les noies amb qui viuria, segur, pero no magrada q estem en etapes de la vida completament diferents i de segur no farem massa pinya, pero es una posibilitat.

entremig de tot axo, la kati ens ha trucat per cancelar la cita q teniem a les 20h pq el pis no esta acabat d pintar, etc. es divertit q la kati ha demanat a una amiga q lajudi pq no sap molt angles i jo tambe li he passat el mobil a la Sarah pq no mentenien, haha, i han acabat parlant les dues amigues de. la kati sembla molt maca i atenta, mha enviat un sms per confirmar q dma quedem a les 16 i desitjantme bona nit, tambe mha trucat mes tard per confirmarmho a mi personalment (tampoc ens entenem tan malament), i quan he arribat a casa veig q tambe mha envait un mail, hehe, quanta atencio de cop.

he arribat a casa i mhe dutxat, quina suada de dia (i la tornada amb la bici) i el peter just arriba q jo nkra mestic afeitant. diu q vindra una amiga i q dspres marxem de festa. jo mentrestant rebo un mail de l'Ilona, jo li vaig preguntar si hi havia una segona habitacio lliure al pis, per ficarhi a lamericana, i ella em respon q potser si, pero q dema va a veure el pis un home i q ens hem desperar fins dma a saber res. veient la situacio, ens escribim amb la sarah i fem un mail per enviar a la propietaria del pal 'ens agrada molt molt el pis i realment volem les dues habitacions' jo afageixo q sino pot ser, segueixo interessat en la gran q vaig veure (q mai se sap).

sortim amb en peter cap a lilla margarit, hi ha una festa al gran parc de la ciutat (lluny del centre, a pest) pero ens fa mandra anar fins alla (nem amb bici). no hi ha amics del peter a lilla margarit i prenem algo. son llocs oberts nomes a lestiu clar, a laire lliure (a lhivern els locals ells has de buscar underground mhan explicat, i q molts si no els coneixes ni els veus caminant pel carrer, has de trucar a la porta). prenem algo i parlem un bon rato, despres se suma una cambrera q fa un descans i un cigarret. en peter esta sent molt maco amb mi, la veritat sq stava una mica spantat com anirien les coses si ens quedavem sols (no trobava pis abans de marxar la math) pero precisament ara es quan esta sent mes proper, etc. quasi no he menjat i nomes veure una cervesa i un palinka ja em noto lalcohol, uix... nem cap al centre, amb la bici, q hi ha uns quants amics den peter. al centre hi ha una gran placa, deak ferenc ter, on hi ha una sala dexposicions/de concerts/etc sota (part de la qual te una lamina daigua a sobre (durant el dia hi ha llum natural filtrada per laigua i durant la nit veus llums de colors des de fora) i hi ha forca bars etc (de fet es on de dia vam anar a fer el cafer amb la Zsuzsa). el peter desapareix i parlo amb una noia molt maca i embarassada i una altra amiga den peter (evidentment soc una criatura aki al mig, pero parlem basicament de mi, de budapest, de lhungares, i de les relacions a distancia (math-peter), no marxem gaire tard, be, pels daki suposo q mes, pero crec q arribem a casa a les tres menys algo. i a dormir.

en busca del hogar vol.II

dimarts 26 dagost, no tinc quasi mails de gent o telefons on contactar, tot i que em passo tot el temps q stic a casa enviant mails o buscant webs etc, jo crec q he arribat a enviar centenars de mails o peticions, hoho, vaig fer un model (q te les seves petites variacions segons on lenvio) q explica ki soc i q busco, etc i vinga, a tort i a dret. si darrera daquests contactes hi ha algun grup immobiliari camuflat deu esta flipant amb mi, haha. he contactat amb estudiants daki, estudiants erasmus q arriben, estudiants erasmus q marxen, particulars, agencies, jo crec q puc muntar el meu propi negoci immobiliari si algu sofereix a ferme de secretari, haha.

el millor del dia ha passat pel mati, quan xekejava els mails i esmorzava mha trucat l'Ildiko preguntant com tenia la decisio i explicantme q una noia aniria a veure el pis (era aquell pis tan maco i car q la noia buscava dues persones), total, q la tengo en el bote! i per acabarho dadobar em truca l'Adrienn, la noia que nomes buscava noia, i em diu q si vull puc mudarme ja, hahah, q crack! pero ja sabem els inconvenients del pis (llit en un altell del menjador), aixi q li dic q vull mirar algo mes, pero q seria genial viure alla i amb ella (i es cert, aixo em sap greu, no crec q trobi feeling aixi amb ningu altre). aixi q surto euforic de casa.

15,30h, he quedat x veure el pis de la Krisztina, una noia hungaresa q em posa nervios amb la mirada, es daquestes persones q no deixen de mirarte als ulls de manera penetrant i que, a mi, si no minteresa tal persona, em posa nervios. el pis esta una mica a prendre pel cul, per dirho dalguna manera (dins es clar dels limits q jo ja he preestablert), i no esta pas malament, ni la sala destar, ni la cuina, ni la seva habitacio, etc, pero el q hauria de ser la meva habitacio... carai! aixo es un zulo! i per mes inri esta com insonoritzat (way x tenir intimitat) pero encara mes zulo de segrestat! haha. em sap greu pq a vegades els hi dic q mho he de pensar i tinc clarissim q alla no viuria si no fos lultima habitacio de budapest! pero vaja.

me endut el portatil avui tambe, i vaig connectantme de tant en tant, aixi q no tinc res q fer i veig un lloc segur x la ciutat (en realitat la ciutat es forca segura, mes q barcelona almenys, pero jo no puc treurem la por de dintre, i mes anant de 'turista' com vaig (deixemho en estranger i jove). pero res, algu q respon que ja no es a budapest, algu que ja ha trobat company de pis, algu que ja ha llogat lhabitacio...

torno a casa dhora (estrany aksts dies) i amb mala sensacio, avui hi ha una mica de bajon, aixo de no trobar res mitjanament be i a bon preu, collons! sq no pot ser! ha estat un dia una mica dur. aixo si, han arribat la Math i en Péter del viatge i mha reconfortat el to amb q mha dit q em podia quedar fins q calgues.



dimecres 27 dagost, he quedat amb la Zsuzsa, de la uni, de barcelona (pels qui no la conegueu es una noia hungaresa, no de budapest, q estudia arquitectura a barcelona i hem fet algunes assignatures junts). hem fet un cafe amb llet i caramel (aqui la carta de cafes es mes llarga q la de plats quasi, cafe expresso, cafe llarg, tallat curt, tallat curt amb caramel, cafe amb llet, cafe amb llet i caramel, capuccino, etc etc, no es deu produir allo tan tipic del cafe amb llet, pero el cafe q sigui de sobre, i amb sacarina, i curt de llet, i q sigui templada no calenta, haha). la veritat sq era molt bo, no ha calgut posarli sucre es clar, tot i q ens nhan portat (haure destudiar si es tipic del pais beure cafe molt destilat o q, pq el cafe llarg (rotllo america) tambe esta molt estes aki. ha estat un trobament fugac pero molt maco, hem xlat de buda, de pest, de barcelona, de les unis, darquitectura, de lexperiencia de marxar a estudiar fora, aix... quants dilemes entre tots dos! (tambe em confirma q els preus q stic trobant son cars, entre altres coses).

he promes a la Math q a les 16 seria a casa, ella marxa ja cap a paris i cap a les 17 marxara de casa. pero encara tinc temps de passar x la uni i veure un anunci duna noia grega q busca pis. la truco i ella sap ki soc i em parla dun pis q ja he vist, eing? what are you talking about? resulta q li han passat el meu contacte, l'Eszter suposo, i ha deduit q havia vist un pis, tmb li deu haver dit l'Eszter, pero no es aixi, i resulta q sta alla al costat i que a les

15h, han quedat x veure el pis de la Katalin, una dona q parla angles amb dificultats, pero si q parla alemany i hungares. he dit 'han quedat' pq resulta que la noia grega estava amb lamericana q vaig coneixer (i sumali el pare de la grega, tot un person, sap italia i alemany i sarregla amb langles, aixi q quan la dona del pis no sap dir algo en angles, ho diu en alemany i lhome ho tradueix a langles i a vegades mho explica a mi en italia (com si no lhagues entes amb langles, saps), haha, tot una risa, jo provo de respondrel tambe amb italia i encara es mes divertit.). el problema es q es un daksts pisos q pretenen fer per mil posant llit a menjadors i sales destar, i llavors has de travessar dues habitacions i un bany, si no has passat abans x la cuina, per arribar a la teva habitacio... em… it’s going to be that not.

marxo corrents per arribar a casa i desperdirme de la Math i agrairi el q ha fet aquests dies per mi, comencant x arrenjar la meva estada aki. pero el dia no sacaba i, ja no recordo si lhe trucada jo o mha trucat, pero a les

18h, he quedat x veure el pis de la Katalin, una dona q parla angles amb dificultats, haha, sembla un deejavu, eh, es diuen igual i parlen igual, pero son dues dones diferents, haha. lhabitacio q mensenya no esta mal, pero el pis tampoc es cap meravella i no macabo dentendre amb ella sobre ki mes viura alla. li pregunto si la resta dhabitacions are available pensant en lamericana i la grega. quedo amb la grega pq vinguin a veure el pis al cap de mitja hora, pero vaja, per si els interessa, pq a mi no gaire, i la resta dhabitacions (no la q jo anava a veure) tenen el mateix problema q el dabans, travesar habitacions, etc. total, q marxem tots del pis i santes pasques. jo vaig xino xano, amb la bici a la ma pq tinc temps, fins la seguent parada, pq a les

20h, he quedat x veure el pis den Daniel, quina gracia el nom, haha. el pis esta prop de la uni, i de fet ja vaig veure un pis en akst carrer (el primer q vaig veure), i loferta era barata en un principi, pero pq el tio preten ficar dues persones en una habitacio, llavors claro q surt barato, pero si la vull x mi sol resulta car (obvi) i tmpc magrada gaire la resta del pis. aixi q marxo cap a caseta ja, i a seguir amb la recerca.

la veritat sq la recerca no sembla anar molt be, i tinc el problema de lordinador, i el detall del mobil, pero jo estic dun excitat i un felic... aixo de muntarte la vida al teu rotllo mencanta, i nomes pensar amb tot el q mespera aquest any ja sem posa un somriure a la boca. avui em costa adormirme i tot de lexcitacio.



dijous 28 dagost, (em costa llevarme mil) i em paso el mati i migdia a internet buscant, enviant mails, i fent trucades. ah, amb tot aixo, parlo amb l’ildiko cada dia sobre com esta el tema del seu pis. mesta caient millor del q vaig percebre, es veu q es mestre i comenca la setmana q ve a donar classes, a nens de 12 a 14 anys crec q mha dit (be, no tan nens), jo crec q simplement es timida i reservada. La situacio del pis ha canviat, se suposava q hi havia danar a viure una anglesa i, x tant, ja teniem resolt el tema de no tenir el segon flatmate. pero ara resulta q aksta ha dit q no i esta de cami un noi espanyol q sinstalara avui mateix. cagada! li he dit q no eren bones noticies, pero q seguia interesat (es el pis mes maco q he vist i ben situat, el preu falla una mica). per sort he pogut arrenjar algunes cites x aquesta tarda, una es a les

17h, he quedat x veure el pis den Greg, un paio frances q no viu al pis i q se li nota una vidorra alternativa a sobre q flipes, el pis estava presentat molt be a les fotos q havia vist, minimal i tot, pero no el tenen gaire cuidat. hi ha dues habitacions grans q estan forca be, sala destar comuna, cuina, i ja hi ha un frances instalat a lhabitacio petita (un altre buenrollero). el pis no sta malament, pero es car, es en un tercer sense ascensor i la companyia i el tio q ho porta no mhan fet bona espina. pero per sort a les

18h, he quedat x veure el pis de la Ilona, be, tampoc es seu, ella es duna agencia de pisos i apartaments per vacances (no he acabat dentedre pq tenen akst) pero el pis es genial, es gran, lhabitacio lliure es enorme, la situacio es aprop de la uni i del centre, i el carrer mateix es un dels mes conneguts per lambient de restaurants i bars, genial, excepte el preu, una miiiica car, pero visto lo visto potser es la millor opcio. li he dit de coneixer els companys de pis, pq no hi eren, i mha dit q em passara els mails si hi estan dacord (pero ja x comencar tot era forca ordenat i he vist un mac daqueslls finets finets sobre la taula, vull dir q mala pinta no tenien). la dona, no ho he dit abans, mestresa una mica, no deu ser daki, em talla cada dos per tres, vale q em costa i q a vegades mencallo pero collons, deixam xlar! hehe, pero be be, ens entenem i sap de que parla.

torno a casa i no he rebut cap mail, oh, men! cap mail! cap! be.. segueixo buscant, de cop rebo un mail, es duna noia a la qual li vaig enviar no se quants mails (veieu allo q deia de si alguna organitzacio estava darrera danuncis normals fliparien amb mi), i ja mha passat el contacte del q ho manega tot, correu i telefon. sens dubte, donades ja les dates i el boom destudiants q sta a punt darribar, el truco i quedem x dma al mati a les 8! Be, despres mha trucat x canviar lloc i hora i quedem a les 9. com a minim te quatre pisos q poden interesarme, potser mes. els pisos daquest contacte son mes barats del q stic acostumat a veure i al centre centre (i prop de la uni, us he de posar un mapa un dia, jo no el deixo ni x anar al lavabo i ni us lhe ensenyat, be, un altre dia), aixi q tinc forces esperances. lhome, pero, es nota q no es daki, pq porta un subidon a sobre i un estres.. (tambe parla italia, potser ho es, i pretent parlarme amb italia, fan una gracia), la gent daki en canvi son forca calmats i escolten molt. (per cert, q he vist una tenda/taller/no se ben be que ASUS just a sota, aixi q potser vindre aki a portar el portatil).

per altra banda, tenim una baixa, l’Adrienn mha dit q ha trobat companya de pis, despres lhe trucat per donali el meu consol (haha, es conya) em quedat q ens seguirem veient. avui tmb he nat a la recerca dagenda, fa dies q miro aixi per sobre pero no en veig massa, quan es apunt d comencar el curs, dnks penseu q es impossible, la gent aki no usa agenda ’escolar’ com si diguessim, usen la dany natural (el duna tenda mha ofert lagenda del 2008 a meitat de preu (nomes faltaria) pero clar, aixo danr amb dues agendes es un mal rotllo, i mes en un any com akst), aixi q seguire buscant i sino me la fare jo, quin remei.

El dia de dema promet molt, crec q algun dels pisos de dema mati pot ser el meu desti, i sono aquest ultim q he vist o el de l’Ildiko en ultima instancia, pero no se, tinc aquest presentiment. a mes, per la nit, ja mha dit en Péter que han quedat per sortir de festa, aixi q.. que millor per celebrar q ja tindre pis! hehe (creuem els dits).

bona nit dnks, des de budapest, men vaig a dormir dhora q dma mespera un dia llarg (em posare dues alarmes pq sino ja veig jo q madormire, be, el peter esta al corrent de q mhe de llevar dhora tambe). aprofiteu ara a llegir q no se si em durara gaire aksta falera dexplicarho tot tant, haha, vaya rotllos! petom_