dimecres, 3 de setembre del 2008

turisme universitari i cultural

dimecres 3 de setembre, aixo si q es matinar... a les 8 a la uni, mhe distret una mica i arribo un pel tard (sq a sobre no trobavem l'edifici on hi ha el primer speaking)... parlo en plural pq em trobo amb espanyols i italians pel cami... sq... tenim fama guanyada a pols, eh. finalment entrem a la sala, lester fa mensio a la fama espanyola i la seva puntualitat, certament, ens a pillat con las manos en la massa, pero certament hi ha molta gent daltres nacionalitats q entra en el mateix moment q nosaltres, pero vaja.

durant quatre hores se suposa q hi ha la preparacio pel registra a la universitat, pero clar, nosaltres (la majoria) ja ens hem registrat, o sigui q simplement es redueix a una passada de llista, introduccio per part de l'Eszter i la informacio per tal dobtenir el permis de residencia, per dirho dalguna manera. la resta bla bla bla. val a dir, pero, que l'Eszter es increible, eh. porta la batuta duna manera digne de veure, ens coneix a quasi tots nomes de veurens, i daki poc ja se sabra el nom i cognom de quasi tots, i tot plegat amb una serenitat increible i un somniure sempre a la cara.

a les 12.15 (sí sí, 12.15!) nem a dinar a una cantina de la uni, avui i demà no paguem pel dinar, pero crec q tampoc es massa car el lloc. els nous contactes segueixen, a tota hora et trobes amb noves cares i comparteixes banc, taula, sorpresa o avorriment. fins les 16.30 no tenim el seguent punt del dia, aixi que em dirigeixo a la sala dordinadors de ledifici R, quart pis. encara no he entrat al sistema informatic de la universitat, aixi q primer he de posar uns codis i unes coses q mhan donat. jolin com sho compliquen, tot son numeros i codis estranys q no tenen res a veure amb tu, el teu nom no apareix x enlloc, pero vaja, ja sta, ja soc dins. durant dues horetes stare escribint post pel blog i configurant alguna coseta q nkra no macaba dagradar com queda, vull respondre mails q tinc pendents, pero no em queda massa temps i fa una calor increible. jo pensava abans darribar que no faria calor, vaja, si en hores puntes i durant lagost, pero q sestaria fresquet durant el dia i pff... res de res, portem uns dies q fa una calor fins que no son les onze o les dotze...

a les 16.15 he de ser davant ledifici K, el mes gran i important de la universitat (basicament ledifici mare) pq marxem a fer un tour turistic en autocars llogats per lescola. sec davant dunes fineses i darrera duns francesos. els francesos havien estat a la visita del parlament i ja ens coneixem les cares. han estat afortunats i shan perdut la sessio daquest mati (per oblit) pero quina sort han tingut! son forca simpatics, tot i q shan enfadat una mica quan els he preguntat d quina part d franca eren, donant per suposat (gracies al seu... deixemho en particular accent) q eren francesos. haha, pero hem fet unes rises.

comencem el tour pujant el hill, les vistes son increibles (penjo alguna foto). despres seguim per buda centre, lentic centre del poble de buda de fa segles (ja havia vingut per aqui amb en peter, math, vish, aixi q poc mes dinteresant saporta. creuem la ciutat i ens dirigim a la placa dels herois, on vaig estar dspres danar al parlament, aixi q tmpc molta novetat. en una daquestes parades, com q anem canviant de lloc i vaig sol, em trobo amb un portugues. el pobre acaba darribar avui el migdia, despres de volar de porto a lisboa i de lisboa a budapest, ahir va fer festa de despedida i com qui diu nomes ha dormit a lavio. i entre el triqui triqui del bus i la veu forca monotona de la nostra guia va fent cabezadas, hehe, jo en alguna tambe lacompanyo. finito, tornem a la universitat.

avui la sarah ja pot mudarse al pis, i jo ja hi vull dur algunes coses, aixi q quedem q marxo cap a casa a buscar quatre coses i vaig cap al pis, on se suposa q ens trobem amb els propietaris. pero quan estic a casa em truca el peter, q avui es laniversari del jaime (lespanyol q porta tres anys aki i parla hongares) i q ens trobem a prop de casa... vale, canvi de plans, res de mudances. espero en peter i nem cap alla, hem quedat a la vora del riu, han portat algo de veure, formatge i xorico. estem alla fins que en peter marxa cap a deak ferek ter, la placa catalunya per nosaltres, i jo marxo al Szimpla, q esta molt aprop, on em trobare amb gent de la uni. aquest bar te forca fama pero la veritat sq amb tanta gent com hi ha no pots gaudir gaire del q realment te (hi ha fotos del szimpla en lalbum de fotos q vaig penjar, son de la vish i son de dia i es veu latmosfera underground del lloc). esta guay per la gent q ens hi trobem, crec q alguns daksts seran amics per tot lany i qui sap. la sarah prova per primera vegada el palinka, haha.

i marxem cap a casa, la sara sta pseudo aprop, a mi encara em queda forca fins casa en peter, pero vaig amb la bici. dema q? teoricament em de tornar a ser a les 8 a la uni pero... ja veurem. en peter ja dorm, bona nit budapest.

3 comentaris:

  1. Nani!ja t'has mudat, no?! com han anat les primeres nits a casa teva?! com ha quedat la casa? va, que estem a dilluns 8 i tu t'has quedat a dimecres 3!

    felicitats germanet!!

    ResponElimina
  2. DAaaniii!!

    VEIG K AVUI, dia 8 de setembre, teniu tormenta per budapest! tu ja deus sta content, tot i nkara portar samarreta maniga curta fijo!

    jajajaj! no tu creuràs, he stat mirant fotos de menorca, de paris... com m'he rigut! m'hi tornaria de cap!
    en fi, espero que no hagis de matinar tan home!! JO DE MOMENT M'ENVAIG A LA PLATJA! que a aquí fa calor, i sha d'aprofitar que despres ja saps com em kedo de blanca!!! (a més laltre dia, la claudia i jo vam veure un socorrista a la barceloneta que...bueno, ja tho explicarà ella, perquè ara no em veig amb cor!)

    petunets amuuuur!
    muamua!

    ResponElimina

santa 2009 - recorregut final pels balcans


Mostra santa 2009 en un mapa més gran

Budapest (by Laura Kettle)

romania 25-29 març 09

escapada PARIS març 2009


Mostra paris 4-8 març en un mapa més gran

back to budpest... el camí més curt: la línia recta!

en busca del hogar vol.MAP

skyscanner.net

l'únic món que tenim