diumenge 07 de setembre, em llevo més aviat d’hora i acabo d’organitzar les meves coses aquí, escriure algunes coses, enviar algun mail (en tinc molts de retardats). els diumenges en aquesta ciutat, vaja, els caps de setmana, sembla una ciutat desèrtica. comparat amb l’ebullició constant de gent durant tota setmana, sobretot els punts o passeigs claus de la ciutat, els dies de festa semblen dies de dol. ja ho havia notat altres caps de setmana, però al principi vaig pensar que encara estàvem a l’agost i això podia influir. després vaig anar-me adonant que això era cada cap de setmana, fins i tot si vius al centre com nosaltres.
la magda té plans pensats per avui. és l’últim dia per anar a veure una exposició de fotografia i hi ha un concert de Besh O Drom, un grup local però de coneixença internacional (jo vaig veure’ls al Sziget).
crec q ja havia parlat de la magda, és una noia de Polònia que estudia també a la BME, en teoria fa enginyeria electrònica. bé, dic en teoria pq té d’enginyera electrònica el que jo, saps. vull dir, segur q es bona en els seus estudis, però és la última carrera que hagués dit q estudiava. la magda es una noia motivada per les arts, la vida bohèmia en el millor dels seus significats, l’obertura de ment i la curiositat. no m’hagués estranyat si m’hagués dit que estudiava fotografia (que li encanta i la practica, ja us ensenyaré fotos), o cinema o ves a saber. en un ambient tan enginyeril em sento acompanyat al seu costat (tot i q em dona mil voltes) i converses amb esperit artisticocientífic poden esdevenir-se en qualsevol moment.
ens disposem, doncs, a anar a l’exposició abans de dinar. jo no tinc massa clar de què va l’exposició però em deixo culturitzar per la magda. finalment, un cop vist, puc dir q ha estat bé, però m’esperava quelcom més, però vaja, que el saber no ocupa lugar.
sortint tenim una mica de gana i anem a menjar alguna cosa, finalment ens acabem posant les botes... la sarah i jo fem conya sovint sobre lo molt q mengem, vaya par... vinga, cap a casa doncs. els carrers desèrtics no conviden a gaire activitat, i la calor xafogosa d’avui menys. però tornem cap a casa caminant (si no tens presa, el centre tel pots fer en ben poca estona). ens diem adéu amb la magda, viu molt aprop de casa nostra. però en els dos minuts fins a casa la sarah i jo no podem evitar-nos parar en una gelateria... jolin... i és que aquest carrer, tan famós pels seus establiments gastronòmics, és una temptació constant.
finalment arribem a casa i segueix el plan de diumenge, hehe, música, ordre, internet...
després de sopar anem cap al concert. és en un vaixell atracat prop de la universitat (és a dir, prop de casa) q és diu A38, també molt conegut. durant el Sziget tenen un escenari propi, vaig ser-hi en algun moment. no és pas un dia cultural barat però la veritat es que val la pena. el vaixell és xulo i arribem que els taloners ja han començat. també ha vingut la Iina (dues ii) possible companya de pis. el concert és genial, fem una cerveseta entre concert i concert. hi ha gent jove però crec q la mitjana ronda els 30, hi ha molta gent gran. proveu d’escoltar aquesta cançó: Besh O Drom – Meggyujtom a Pipam (a veure si puc penjar video, q ho he provat i no me’n surto, és de les que més m’agrada i amb la que em van enamorar al Sziget. S’acaba el concert i no volem marxar, hehe. tinc una polsera més al canell esquerra per a la meva col·lecció (dos del Sziget i un del A38, és tota una urna de trofeus, hehe).
avui ha estat un dia trist quan el joan m’ha enviat el link de la notícia a la vanguardia sobre el concert de coldplay d’ahir dissabte. és el primer concert de coldplay a barcelona que em perdo (crec, si no n’hi ha cap altra abans de razz). és d’aquestes coses q em fan sentir q sóc lluny, lluny de casa i lluny de les persones q estic acostumat a rodejar. coldplay ve a budapest el 23 de setembre, però les entrades estan pels núvols (com q és en un estadi, hi ha la proposta d’anar a les proximitats amb una botella de vinet (o dues) i escoltar el concert igualment, haha). per sort m’he quedat amb el regust del concert a l’A38.
cap a caseta que demà hi ha classe (teòricament). per a la magda, avui és un dia trist, i es que donat que s’acaben les vacances (trist per tots) s’ha de treure la trena adornada que te darrera l’orella esquerra que només porta durant els mesos d’estiu. és un moment de dol. bona nit magda.
TORNA JA!! ENCARA NO HAS TORNAT???
ResponEliminaDani!!
ResponEliminaque sense tu aquest blog és molt avorrit!!!
on t'has ficat??
vaaa.. dóna senyals de vida que se t'enyora!!
nene!
ResponEliminacom va tot?
fa dies que no se sap res de tu... mira que es pesao joansu eh hahahaha com us va x les hongries?
ja li has ensenyat mil i un cops buda i pest?
t'he d'explicar una cosa molt heavy. la meva vida s'ha regirat molt...
per cert, ja tinc skype, la dire és cesarin210487
parlem en breves si?
un beso x tu i un altre pel su!
;)
Nano! en representació al teu club de fans del blog he de dir que no podem esperar més! volem un nou article ja!!!
ResponEliminaun germà i fan del teu blog
Xatih...! Quin viatge no, nano?
ResponEliminaQue bé que viviu els Errrrrasmus........
Tinc ganes de parlar amb tu un dia d'aquests. Saps que passa, que tinc com nervis a l'estómac. Ha arribat el dia, saps... a partir de dilluns dormo a la nova casa eh! Tope...! Bé, de fet ésinsignificant al costat d'haver canviat de país, d'idioma i evidentment de pis, però per mi és un passet de gegant mamífer!
I de pas que m'expliquis cosetes, visites, viatges.... tal.
muàxato, setequierr