I tornem-hi. Quasi dos mesos des de l’últim post… com passa el temps! A veure si no torna a passar, ni que sigui fer post més curtets, però més sovint. Moltes vegades dicto en l’interior del meu cap paràgrafs sencers que penso en publicar al blog... i finalment... allà es queden, en l’interior del meu cap, i sovint ni això, perquè els acabo oblidant.
En l’anterior post vaig parlar dels canvis al pis, i ja intuïa que se’n produirien més, i deu n’hi do! (per cert, expressió impossible de traduir i difícil d’explicar, inclús a espanyols). El més de gener el pis ja va ser una autèntica casa de putes (i perdoneu per l’expressió), entre els nous que arribaven, els que s’hi estaven uns dies, els que marxaven, els que arribaven i s’hi quedaven... però no n’hi havia prou! Al mes de febrer, vam tenir a l’Alexia (francesa) i en Jan (alemany) però per dues raons ben diferents. L’Alexia simplement va posposar el seu bitllet de tornada a casa (només venia a Budapest per un quadrimestre) però clar, ja no tenia dret a pis, i buscar-se algo era absurd, així que la vam tenir acollida a casa (no serà per llits i sofàs). El cas del Jan era quelcom més turbulent. Per no estendre’m, desprès d’una festa a casa seva (un dels pisos agermanats) la propietària, que va aparèixer amb la poli a mitja nit, el va fer fora d’un dia per l’altre. Tota la història és ben curiosa. La festa no era res de l’altre món, fins i tot diria que de les més tranquil·les a les que he assistit, això sí, era un dilluns. I deduïm que algun veí malhumorat va exagerar una mica (bastant) quan va avisar la propietària... com perquè es presentés amb la policia! I pel que m’han explicat (jo acabava de marxar quan va passar) va arribar feta una fúria i fora de sí. I mira, la ràbia li va sortir amb el bonic gest de fer fora a en Jan, gest inclús il·legal, òbviament, quan hi ha un contracte pel mig, però vaja... no es cosa nostra. Així que ja tenim en Jan al pis, tan sols per uns dies, mentre trobava nou pis. L’habitació d’en Matt encara era buida, no va arribar fins l’onze de febrer, així que cap problema. El 14 però, ja es va acabar aquest festival d’anar i venir, l’Alexia va marxar i ja tothom tenia la seva habitació.
El fet de que l’Alexia marxés va ser un pel traumàtic en general. També personalment. Ella era l’erasmus amb qui més havia intimat i amb qui més havia compartit. Per proximitat amb molts temes, per ser pols oposats en altres, però allà sempre. Apunt per xerrar, o estar callats; fer un cafè, o una birra; sortir de festa, o veure una peli; ser veïns, o dormir junts; descobrir bars o quedar-nos a casa... I ara es troba a faltar. Estic segur que ens seguirem les passes. I ens veurem aviat. Per començar, ja te vols per venir a l’abril, i es que l’erasmus també es troba a faltar, hehe.
A part d’això, en Matt, el nou company de pis australià, ha resultat ser més pròxim del que pensava. Donat que estudiem en la mateixa universitat i que tenim horaris algo similars també fa que passem més hores junts, que sovint sopem junts (pacte: tu cuines, jo netejo, normalment cuina ell), i que sortim sovint amb la mateixa gent. Al principi, tot i pensar que era bon xaval (per això vam proposar-li de venir a viure al pis) pensava que no teníem res en comú. Ara bé, a vegades també és com tenir un germà gran que et fa la guitza ara sí ara també, però vaja, el quadrimestre passat estava en residencia mort de fàstic amb un company d’habitació asocial i ara s’està desfogant. A la Iina (dues ii) la veiem poquet per casa, i a l’estar sortint amb un noi (espanyol per cert) fa que també sortim menys plegats, però les estones de tots justs a casa són molt grates. Ara vivim junts, abans només es compartia pis. I sap greu que la Sarah ja no és aquí, per gaudir-ho també amb ella.
Tema clima, recurrent en cada conversa, es fa especialment extens a Budapest. Després de no patir la pitjor cara de l’hivern durant les setmanes que vaig ser a Barcelona i viatjant, semblava que tot havia de seguir igual de calmat fins arribar la primavera. Però no, res més allunyat, hem tingut setmanes de molt fred, de nevar i tenir neu pels carrers per un parell de dies (havia nevat abans però quasi mai quedava). El principi fa gràcia, s’ha de reconèixer, veure nevar a ciutat fa gràcia, sortir a jugar amb la neu fa gràcia, anar a margit sziget (la illa margarita, haha) a fer un ninot de neu amb els amigus fa gràcia... Ara, després d’uns dies ja toca més la pera. Tenir constantment els carrers molls (ergo pantalons molls), haver de vigilar amb les gotes de la neu que es descongela a les cornises, tenir voreres gelades amb les conseqüents patinades... ja no fa gràcia. Total, que després d’aquests dies vaig prometre a la Iina per segona vegada que l’hivern ja s’havia acabat (la primera vegada abans d’aquestes nevades) i que en breu tindríem millors temperatures. I sí, millors temperatures hem tingut aquestes últimes setmanes però, de nou, es preveuen mínimes de -2º per aquesta setmana... :S, espero que siguin males previsions, pq no sembla que hagi de venir tant fred, avui per exemple he passat més aviat calor abrigant-me de forma normal. El que si es nota, i amb diferencia, és l’allargament del dia i l’augment d’hores de sol. I ho notes també amb la gent, jo el primer.
Tot i aquest clima de va i ve, no hem deixat de moure el cul durant aquestes setmanes. Vaig comentar de refiló l’excursió a Pécs (al sud d’Hongria) del 17 de gener, després va venir el viatge a Praga amb la Clàudia i en Joan del 30 de gener al 2 de febrer (i la visita express de la Clàudia a Budapest fins el 4 de febrer), després l’escapada al llac Balaton (a l’oest) del 12 de febrer, i per acabar el viatge sorpresa a Paris del 4 al 8 de març. I espero que encara quedin molts viatges. En vista hi ha el viatge a Romania, la setmana que ve, i el viatge pels Balcans per setmana santa (Balcans o el que decidim). I encara en projecte de viatge destinacions com Edimburg, Estocolm, Istanbul, Grècia, però hi ha molt de il·lusió i poca cosa lligada encara.
Tema uni va de mal en pitjor, així que tampoc vull esplaiar-me gaire. Faig poques hores i poc interessants, i encara m’estic barallant per una assignatura, el tema convalidacions és força puta (i sense perdó per l’expressió, és el mínim que puc dir-ne).
Oh, oh, no podia deixar-me de comentar que ja tinc el mega regal de reis/aniversari de mons pares... la càmera reflex digital! Després de buscar força finalment vaig trobar la meva càmera a ebay... com són les coses, eh... una Sony alfa 100 (res de l’altre món, però suficient per ara) i la joia de la corona: objectiu Sony 18-200! Un todo terreno com a mi m’agrada! També venia amb bosa Sony i tarjeta de 4Gb, tot un luxe si comptem que tot plegat em va costar menys de 350 euros (només la càmera amb l’objectiu base de 18-50 ja costa quasi 400). Oh! Què gran! Ara encara em queda aprendre molt (no em pensava que fos tan diferent a una reflex analògica, però deu n’hi do), i espero posar-la en pràctica ben aviat.
Penjaré en breu (“breu”) les últimes fotos, de viatges, i històries varies. Com sempre posaré una link des d’aquest blog en forma de presentació d’imatges, a la columna de la dreta.
Ah, he anat adherint nous gadgets al blog, però potser el més destacable és el calendari, força buit de moment, però espero que es vagi omplint, i que l’aneu omplint! Ja sabeu, aquells que voleu fer una visiteta, consulteu el calendari i envieu una sol·licitud formal de reserva, haha.
Res més per avui. Bona nit des de molt llunyà Budapest.
Entrades
