d'oficial a desfasat

divendres 5 de setembre, em llevo, menjo cereals amb llet i vaig cap a la uni. avui hem d’entregar el full amb les assignatures que vull cursar. realment tinc molts dubtes. començant pq no se encara les optatives, seguint pq sem solapen dues de les tres assignatures q vull convalidar, seguint pq no trobem una de les tres assignatures q volem convalidar, i continuant pq algunes de les possibles candidates no tinc el temari ni se res més d’elles q el simple títol. vull anar amb una mica de temps per tal de poder parlar amb l’Ariadna (l’altra Etsabera a la BME) a veure q fem amb les q volem convalidar i no trobem etc. Bé, com que podem canviar-ho fins el dia 17 així ho farem, de moment només posem allò q estem segurs, i a veure que. Jo hauré de preguntar segur això de les assignatures q sem solapen, i a veure si entre les optatives està la que no trobem i volen cursar.

després d’aquest moment de decisions, ve la professora d’història hongaresa a donar-nos una classe de tres quarts d’hora sobre “breu història d’Hongria”. podria haver estat interessant, però la veritat, ha sigut duna densitat i una consistència que no sé si faré bé la digestió avui. aprofita per fer campanya a favor de les seves assignatures, “introducció a la literatura moderna hongaresa” i “introducció a la cultura hongaresa”. en realitat té la seva lògica, ara vindran tot de professors de l’àrea dels estudis hongaresos i centreeuropeus. sona fatal, però en realitat són totes aquelles assignatures fora de qualsevol modalitat, simplement cultura local. entre elles hi ha les dues q ja he mencionat, el curs d’hongarès q vull fer, “la tecnologia com un problema social” (em sembla interessant però em sorprèn veure una assignatura dedicada exclusivament el tema), història d’Europa central, folklore hongarès (penjo vídeo, tot i q se sent molt fluixet i no es la seva millor actuació, però va ser divertidíssim q es poses a cantar l’home allà el mig, q gran!), economia i política hongaresa, i hungarian films (q crec q la faré si els horaris em van bé).

perfecte, tenim temps suficient com per anar a casa, dinar i tornar a les 14 que hi ha la recepció oficial amb el director i els caps de departaments i etc de l’escola. avui anirem amunt i avall tot el dia, casa-uni, uni-casa.

la recepció és d’allò més oficial, després d’una introducció per part de l’Eszter , presenten un per un els responsables de cada modalitat, q dius... no sé si caldria, però vaja, desprès ens presentarem nosaltres. entremig algunes dades d’interès, nombre d’estudiants per nacionalitats, per disciplines, entre d’altres (havia ja mencionat oi q la delegació espanyola es la més nombrosa amb 42 membres? i arquitectura la segona disciplina amb més estudiants... o sigui, q som tope originals). ara ens toca el torn als estudiants, com q nosaltres encara som més i seria d’allò més avorrit (pq s’aplaudeix desprès de cada presentació clar), l’Eszter ja ens va fer posar-nos d’acord per escollir un delegat per país. ja tenim un problema. jo m’he mantingut al marge. finalment ens ha representat en pablo, el pobre s’ha vist obligat a fer-ho desprès del consens entre els espanyols, vaja... q ha estat el cap de turc. el tio s’ho ha volgut currar, però s’ha posat super nerviós i ha quedat desvirtuada la presentació (vergonya aliena a saco). després de totes les presentacions, les més lluïdes les q han inclòs frases en hongarès, hi ha hagut un piscolabis al passadís, deu ni do quin piscolabis, ens hem fotut les botes, tot i q ja havíem mig dinat a casa.

no ens podem despistar que a les 16 hem de ser a casa per si algú ve a veure el pis després del la cita multitudinària que vam organitzar. ara no recordo si ho he escrit ja, però com q busquem companys de pis hem enviat uns quants mails a gent q sabíem que en buscava o a anuncis d’internet que en sol·licitaven. total, que a tots els hem dit que vinguin avui a les 16 amb la qual cosa, si gaires s’animen a venir podem provocar un espectacle digne de veure. per sort, o per desgràcia, no ve quasi ningú. a les 16 i pico ve una ucraïnesa que esta disposada a compartir habitació amb la sarah, way! pq era el q ens feia patir més. una mica més tard venen dues fineses que ja tenen lloc on viure però és car, lluny i no els agrada i estan pensant en mudar-se, però això de compartir no els mola i l’habitació de darrera els sembla petita. els explico quatre coses però estic fent tard ja, un altre cop cap a la uni.

la cita de les 17.30 és amb els nostres mentors, tres o quatre estudiants per cada grup de 15 o 20 estudiants erasmus que ens fan de papes, bé, de papes precisament no, pq el nostre grup anem directament a un pop-corn bar (pop-corn a les taules i cerveses amunt i avall). està bé el grup, les tres mentores son força simpàtiques, el noi és més tímid, i dels erasmus coincideixo amb el portuguès amb qui vaig estar una estona durant el recorregut turístic en bus, hi ha americans, dos espanyols, un turc, un japonès (en Takeshi!! bé, no sé com s’escriu, però es pronuncia com el d’herois) i algú més q em dec oblidar.

d’allà ens dirigim cap a la universitat de nou, on ens trobem amb tots els altres grups i hi ha una pseudo festa muntada. ens traiem la targeta de ESN pq així la festa és gratuïta i tindrem descomptes en el futur i etc. bàsicament es una bogeria. arribem i ens posem un post-it amb el nostre nom i la nostre nacionalitat (dani, barcelona) i ja hi ha símbol dibuixat (un sol en el meu cas). minuts després ens assabentem que hem de buscar tots els compis amb el mateix símbol i passar una sèrie de proves. coincideixo amb alguns ja coneguts en el grup, però bàsicament hi ha americans i espanyols. como no, en la majoria s’inclou alcohol, però d’una manera bàrbara i dins la universitat! bé, es força divertit tot plegat, fins i tot hi ha una prova en la que hem de fer de castellers, vaja, hem de fer una mole amb el major nombre de gent pujada. els americans (super motivats) i jo muntem l’estratègia. no hi ha temps d’explicar els castellers, però si que partim d’un cercle de 5 o 6 i els altres ens pugem a les espatlles dels primers, així que castellers no però quasi. no sé com acaba ni si puja tothom. se m’ha trencat el cinturó i aquests pantalons em cauen força. provo de mig solvatar-ho però no hi ha manera. sort que l’anna, una catalana, em deixa el seu, haha. bé, cap al final ja és un desmadre i decidim marxar.

teòricament hi ha organitzat anar a un club, però vivim aquí al costat i ens fa mandra, així que entrem al zold pardon, un terreny a l’aire lliure muntat per a l’estiu on hi ha diferents ambients i pistes de ball, tot a l’aire lliure, però d’unes dimensions considerables. crec que no conec cap exemple previ com per fer-vos-en referència. està prou bé, em passo l’estona ballant amb la magda, la polonesa, cada vegada em cau més bé. i no tornem gaire tard cap a casa (la sarah no s’ha trobat massa bé i ha marxat abans, aix...). bona nit magda.