dilluns 1 de setembre, jolin, com costa llevarse dhora, ja deia jo q el setembre no molava. vaig cap a la uni pq teòricament a les 8 obren el registre. volia serhi en punt, pero vaja, lhora q es tmpoc crec q hi hagi massa gent, arribo a i quart. shit! no obren fins les 9! pfff... vaig a mirar si hi ha mes aunucis de pisos o flatmates penjats al suro de dalt, i el suro dabaix. res. be, se segur q a les 9 entrare pq, evidentment, no hi ha ningu sperant encara. a i mitja passades crec, comença a arribar gent i prop de les nou allo sembla un galliner, jolin, ha valgut la pena matinar. davant meu pasen un parell de noies pq simplement han de solucionar un problema. despres entro jo, de fet es un pur tramit, ensenyar tot el papelam q portes, tarjeta sanitaria, etc. rebo el meu codi dacces al sistema informatic (jolin, tots els codis son nombres i lletres, q res tenen a veure amb tu). despres he de passar a un altre taula pq em facin la documentacio conforme estic estudiant aki i no tingui problemes amb la poli o immigracio. es una cosa un pel cutre, no acabo dentendre com pot tenir tant poca seguretat un proces aixi, xo vaja, tampoc conec aquest proces a espanya. he de pagar 2000huf (8,5euros amb el canvi actual) per estarmhe tot un any aki (tot i q cada dos mesos he de passar x loficina pq em renovin la documentacio (no es cutre axo? sino passo a ser un ilegal infiltrat al pais (no seria el primer incident q tinc amb la poli, ja explicare).
surto i em trobo alguna gent q ja conec, i a molta daltra q no. comences a presentarte amb tot cristo, evidentment no retens ni un nom, jo em quedo amb la cara i la nacionalitat. hi ha cantitat despanyols! deu meu! pfffff... i sels veu duna hora lluny! se suposa q avui els estudiants locals ens ajuden a trobar pis, hi ha un meeting a les 10 amb ells pero son i mitja i aki no hi ha ningu. jo teoricament ja stic salvat daquest tema, pero per veure q shi cou. arriben finalment i realment ho tenen super ben organitzat (realment hagues sigut molt mes facil venir directament aqui crec, pero tants dies abans a budapest...) hi ha dos carpesans amb cantitat de fitxes de pisos, adreca, preu, habitacions i informacions util about el pis, etc. realment es facil ferse amb un pis daquesta manera, lunic q has de tenir clar es amb ki vols anarhi a viure. be, vaig contactes i em quedo amb el mail de forca gent, per si les mosques.
marxo cap a les 11 i pico, crec, stic excitat per si avui podre solucionar el problema del meu laptop. vaig a la botiga asus q vaig veure a raday, on ja vaig anar divendres a parlar amb el tio q la duu, a veure si tenia alguna idea de com solucionar el meu problema. ens posem manos a la obra. realment no se li acut res millor que el q jo ja havia pensat. aixi q treu un magic CD del windows vista (li ha costat ensenyarme les seves cartes, eh, sha fet pregar! en cap moment mhavia dit res sobre el tema tot i q jo la li havia comentat varies vegades q la millor opcio creia q era installar un segon windows vista (no pot ser cap altre anterior) i accedir a la informacio, recuperarla i formatejar, pero el tio no shavia mostrat en cap moment disposat a prestarme ajuda en akst camp). be, doncs si, finalment treu el magnific cd i instalem un segon windows vista, em diu q tardara i q si vull marxar i tornar al cap duna hora. no em fa molta gracia, pero tinc interes x mirar el mail, abans he pogut veure q tenia moltes coses pero no mhe pogut parar a llegir res, marxo nomes mitja hora al cyber q ja vaig na laltre dia. torno i sta apunt dacabarse la installacio. amb tot axo, clar, imagineuvos la situacio, una botiga no mes gran de 15 metres quadrats, potser 20, ell i jo sense res mes en comu q lordinador, mirant de fernos entendre (cap dels dos parla molt be langles, pero ell parla i enten pitjor q jo) i procurant q no hi hagi gaires buits en la conversa, pfff... es tio sel veu amable, pero tambe es timidillo, pero bueno, jo vaig treient temes de conversa (donat q hi ha motles coses noves x mi des de fa uns dies i resulten bon tema de conversa per parlar amb algu local).
dacord, accedim a la informacio, tota la informacio q jo tenia i fem una carpeta amb tota ella. pretenem fer dvds per salvarla i formatejar tot el disc dur, pero son 37Gb (joder, no recordava q hi hagues guardat tant) i decidim q fer 10 dvd no es una bona idea, i q el meu disc dur (on tmpc crec q hi capiguen) esta moolt lluny dalla...m... dacord, doncs guardem la info a la segona particio (a la D) i formategem la primera (la C). i aixi ho fem, amb el disc de recovery de asus (venia amb el laptop). pero men... quina sorpresa mes desagradable quan, despres dinstallar i, per tant, formatejar la part C, i accedim a windows again (ara al q sera el meu definitiu windows, a la particio C), no trobem la info salvada a la D. COM?? ostia... xo q hem fet? segur q ho hem posat a la D! shit! em paso 10 minuts provant de trobar algo... res de res... amb lo facil q hagues estat treure la informacio quan la teniem... o fer una copia a cada particio per si les mosques... pero no. no hem fet res daxo. i ara no tinc res, res de res, del q hi havia alla. spera! men recordo del programa q vaig fer servir no se quan, ni pq, per recuperar arxius borrats. el fet es q quan tu borres arxius, no es borren en realitat, simplement deixen de ser actius en el teu sistema, i per tant queden en el disc dur fins q qualsevol dia guardis informacio i es guardi a sobre daixo i per tant si q quedi eliminat de per vida. aixi q em disposo a descarregarme el programa q havia utilitzat i tant be mhavia anat, pero shit, no hi ha manera de baixarsel. be, en busco un altre. sembla q funciona forca be, escaneja ambdos particions C i D i troba mils darxius. li ordeno que ho recuperi absolutament tot! sembla q tardara molt, pq al cap duna hora ha fet el 30 x cent de la feina, pero escolta, ho esta fent molt be! amb tot aixo, ja son passades les quatre, jo encara no he menjat res des dakst mati a primera hora... mira... li poso estop al programa i lordinador q hiberni un rato, pero jo marxo daki q ja no puc mes (i tota lestona dret, alla dret al mostrador, mano a mano amb linformatic (despres de tantes hores crec q hem parlat de qusi tot) i vist q he recuperat lordinador i stic recuperant crec q be tota la informacio, ja seguirem, pero ara marxo. li pregunto com li puc pagar tal favor, el noi somriu i diu q res, res, tot i q no hagi fet res q jo no hagues fet, si no hagues estat per ell i la copia de windows vista no hagues fet res de res. li dic q com q espero q siguem veints (evidentment li he explicat lo del pis) ja linvitare un dia a una cervesa al bar q tenim al costat.
marxo a menjar alguna cosa. des de q vaig arribar q veig anunciat a molts llocs de menjar xl carrer GYROS, i nkra no se q es. provo desverinarho i provarho. ah, vaja, es un kebab. be, carn i amanida dins duna pita (no se el nom realment correcte, jo nomes se q mencanten els super durums del turc de la rambla del raval, haha). el tio dels gyros es un irani molt amable, q em pregunta don soc i q faig i parlem mentres mho prepara, realment agradable. crec q tornare.
stic aprop de blaha, un meeting point forca comu, fins les 19,30 no tinc la trobada amb la sarah i els germans aixi q la truco per si vol quedar abans per parlar sobre el pis, sobre que volem i sobre q estem disposats a acceptar i q no. ella es a lhostal i vaig cap alla. pel cami mhe comprat un mobil, atencio senyors! finalitzada la busqueda! es un nokia en blanc i negre, digital, pero es nokia i forca practic, per aprox 25 euros es el millor q he trobat, i mira.. aixi li torno laltre al peter i me noblido.
em trobo amb la sarah i parlem daixo i dallo, tambe del pis es clar. tenim forca clar els minims, pero no jo se si hauriem dapurar una mica mes, al cap i a la fi es un pis q ells volen posar en lloguer, tard o dhora lhauran darreglar i posar en solfa 100x100, dnks q ho facin ara. em fa por q ens conformem amb poc, xo vaja, en dirigim cap al pis.
sembla q fan tard, al final truquem... vale... estaven dalt ells i natros baix. pujem i hi ha el germa amb qui jo havia parlat per telefon pero q mai havia vist, tambe i son sons pares. la historia es q es el pis de la familia, ja lhavien tingut els seus avis, etc. i clar, no es qualsevol cosa per a ells, i sels veu preocupats pel q pugui ser del pis. parlem sobre com pretenen arrenjar el mobiliari i tal, sels veu disposats a muntarho be, no crec q deixarse gaire pasta, pero fins q no ho vegi no mho creure. sels veu gent seria i respectuosa, pero a la vegada mespanta q vulguin ser tan meticulosos i estrictes, volen bloquejar qualsevol amenaca, i ho entenc, pero ostres, pensa tambe q aki hi ha de viure gent q no te res a veure amb la teva familia i q no te pq seguir un modus tant poc flexible. pero vaja, a la vegada confio en ells. la sarah demana per na a viure tan aviat com sigui possible, ella esta pagant hostal. i ells sho pensen, pq primer volen ferho tot i netejar i tal (tmb son estrictes amb ells) pero al final quedem q arreglaran prime lhabitacio petita i axi pot dormiri la sarah (q li es igual com estigui el pis, nomes vol un llit i no pagar lhostal). pero jo mhaure desperar segurament a finals de setmana.
sortim forca contents, realment te moltes posibilitats aquest pis, es enorme. ara falten companys de pis perom, crec q ja havia comentat q voliem un local i un estranger. per celebrarho sopem a un dels molts restaruants de raday, amb vinet inclos. i tornem cap a casa. aix, tinc algo dins q no em deixa estar euforic amb el tema del pis, spero q tot surti be. ha estat un dia llarg i cansat, i dema tambe mhe de llevar dhora...
surto i em trobo alguna gent q ja conec, i a molta daltra q no. comences a presentarte amb tot cristo, evidentment no retens ni un nom, jo em quedo amb la cara i la nacionalitat. hi ha cantitat despanyols! deu meu! pfffff... i sels veu duna hora lluny! se suposa q avui els estudiants locals ens ajuden a trobar pis, hi ha un meeting a les 10 amb ells pero son i mitja i aki no hi ha ningu. jo teoricament ja stic salvat daquest tema, pero per veure q shi cou. arriben finalment i realment ho tenen super ben organitzat (realment hagues sigut molt mes facil venir directament aqui crec, pero tants dies abans a budapest...) hi ha dos carpesans amb cantitat de fitxes de pisos, adreca, preu, habitacions i informacions util about el pis, etc. realment es facil ferse amb un pis daquesta manera, lunic q has de tenir clar es amb ki vols anarhi a viure. be, vaig contactes i em quedo amb el mail de forca gent, per si les mosques.
marxo cap a les 11 i pico, crec, stic excitat per si avui podre solucionar el problema del meu laptop. vaig a la botiga asus q vaig veure a raday, on ja vaig anar divendres a parlar amb el tio q la duu, a veure si tenia alguna idea de com solucionar el meu problema. ens posem manos a la obra. realment no se li acut res millor que el q jo ja havia pensat. aixi q treu un magic CD del windows vista (li ha costat ensenyarme les seves cartes, eh, sha fet pregar! en cap moment mhavia dit res sobre el tema tot i q jo la li havia comentat varies vegades q la millor opcio creia q era installar un segon windows vista (no pot ser cap altre anterior) i accedir a la informacio, recuperarla i formatejar, pero el tio no shavia mostrat en cap moment disposat a prestarme ajuda en akst camp). be, doncs si, finalment treu el magnific cd i instalem un segon windows vista, em diu q tardara i q si vull marxar i tornar al cap duna hora. no em fa molta gracia, pero tinc interes x mirar el mail, abans he pogut veure q tenia moltes coses pero no mhe pogut parar a llegir res, marxo nomes mitja hora al cyber q ja vaig na laltre dia. torno i sta apunt dacabarse la installacio. amb tot axo, clar, imagineuvos la situacio, una botiga no mes gran de 15 metres quadrats, potser 20, ell i jo sense res mes en comu q lordinador, mirant de fernos entendre (cap dels dos parla molt be langles, pero ell parla i enten pitjor q jo) i procurant q no hi hagi gaires buits en la conversa, pfff... es tio sel veu amable, pero tambe es timidillo, pero bueno, jo vaig treient temes de conversa (donat q hi ha motles coses noves x mi des de fa uns dies i resulten bon tema de conversa per parlar amb algu local).
dacord, accedim a la informacio, tota la informacio q jo tenia i fem una carpeta amb tota ella. pretenem fer dvds per salvarla i formatejar tot el disc dur, pero son 37Gb (joder, no recordava q hi hagues guardat tant) i decidim q fer 10 dvd no es una bona idea, i q el meu disc dur (on tmpc crec q hi capiguen) esta moolt lluny dalla...m... dacord, doncs guardem la info a la segona particio (a la D) i formategem la primera (la C). i aixi ho fem, amb el disc de recovery de asus (venia amb el laptop). pero men... quina sorpresa mes desagradable quan, despres dinstallar i, per tant, formatejar la part C, i accedim a windows again (ara al q sera el meu definitiu windows, a la particio C), no trobem la info salvada a la D. COM?? ostia... xo q hem fet? segur q ho hem posat a la D! shit! em paso 10 minuts provant de trobar algo... res de res... amb lo facil q hagues estat treure la informacio quan la teniem... o fer una copia a cada particio per si les mosques... pero no. no hem fet res daxo. i ara no tinc res, res de res, del q hi havia alla. spera! men recordo del programa q vaig fer servir no se quan, ni pq, per recuperar arxius borrats. el fet es q quan tu borres arxius, no es borren en realitat, simplement deixen de ser actius en el teu sistema, i per tant queden en el disc dur fins q qualsevol dia guardis informacio i es guardi a sobre daixo i per tant si q quedi eliminat de per vida. aixi q em disposo a descarregarme el programa q havia utilitzat i tant be mhavia anat, pero shit, no hi ha manera de baixarsel. be, en busco un altre. sembla q funciona forca be, escaneja ambdos particions C i D i troba mils darxius. li ordeno que ho recuperi absolutament tot! sembla q tardara molt, pq al cap duna hora ha fet el 30 x cent de la feina, pero escolta, ho esta fent molt be! amb tot aixo, ja son passades les quatre, jo encara no he menjat res des dakst mati a primera hora... mira... li poso estop al programa i lordinador q hiberni un rato, pero jo marxo daki q ja no puc mes (i tota lestona dret, alla dret al mostrador, mano a mano amb linformatic (despres de tantes hores crec q hem parlat de qusi tot) i vist q he recuperat lordinador i stic recuperant crec q be tota la informacio, ja seguirem, pero ara marxo. li pregunto com li puc pagar tal favor, el noi somriu i diu q res, res, tot i q no hagi fet res q jo no hagues fet, si no hagues estat per ell i la copia de windows vista no hagues fet res de res. li dic q com q espero q siguem veints (evidentment li he explicat lo del pis) ja linvitare un dia a una cervesa al bar q tenim al costat.
marxo a menjar alguna cosa. des de q vaig arribar q veig anunciat a molts llocs de menjar xl carrer GYROS, i nkra no se q es. provo desverinarho i provarho. ah, vaja, es un kebab. be, carn i amanida dins duna pita (no se el nom realment correcte, jo nomes se q mencanten els super durums del turc de la rambla del raval, haha). el tio dels gyros es un irani molt amable, q em pregunta don soc i q faig i parlem mentres mho prepara, realment agradable. crec q tornare.
stic aprop de blaha, un meeting point forca comu, fins les 19,30 no tinc la trobada amb la sarah i els germans aixi q la truco per si vol quedar abans per parlar sobre el pis, sobre que volem i sobre q estem disposats a acceptar i q no. ella es a lhostal i vaig cap alla. pel cami mhe comprat un mobil, atencio senyors! finalitzada la busqueda! es un nokia en blanc i negre, digital, pero es nokia i forca practic, per aprox 25 euros es el millor q he trobat, i mira.. aixi li torno laltre al peter i me noblido.
em trobo amb la sarah i parlem daixo i dallo, tambe del pis es clar. tenim forca clar els minims, pero no jo se si hauriem dapurar una mica mes, al cap i a la fi es un pis q ells volen posar en lloguer, tard o dhora lhauran darreglar i posar en solfa 100x100, dnks q ho facin ara. em fa por q ens conformem amb poc, xo vaja, en dirigim cap al pis.
sembla q fan tard, al final truquem... vale... estaven dalt ells i natros baix. pujem i hi ha el germa amb qui jo havia parlat per telefon pero q mai havia vist, tambe i son sons pares. la historia es q es el pis de la familia, ja lhavien tingut els seus avis, etc. i clar, no es qualsevol cosa per a ells, i sels veu preocupats pel q pugui ser del pis. parlem sobre com pretenen arrenjar el mobiliari i tal, sels veu disposats a muntarho be, no crec q deixarse gaire pasta, pero fins q no ho vegi no mho creure. sels veu gent seria i respectuosa, pero a la vegada mespanta q vulguin ser tan meticulosos i estrictes, volen bloquejar qualsevol amenaca, i ho entenc, pero ostres, pensa tambe q aki hi ha de viure gent q no te res a veure amb la teva familia i q no te pq seguir un modus tant poc flexible. pero vaja, a la vegada confio en ells. la sarah demana per na a viure tan aviat com sigui possible, ella esta pagant hostal. i ells sho pensen, pq primer volen ferho tot i netejar i tal (tmb son estrictes amb ells) pero al final quedem q arreglaran prime lhabitacio petita i axi pot dormiri la sarah (q li es igual com estigui el pis, nomes vol un llit i no pagar lhostal). pero jo mhaure desperar segurament a finals de setmana.
sortim forca contents, realment te moltes posibilitats aquest pis, es enorme. ara falten companys de pis perom, crec q ja havia comentat q voliem un local i un estranger. per celebrarho sopem a un dels molts restaruants de raday, amb vinet inclos. i tornem cap a casa. aix, tinc algo dins q no em deixa estar euforic amb el tema del pis, spero q tot surti be. ha estat un dia llarg i cansat, i dema tambe mhe de llevar dhora...
Entrades
Dani!
ResponEliminaanar llegint el q publiqués és molt emocionant! És com quan abans es publicaven les novel·les per capítols a les revistes i tal...
Molt divertit...
obro el teu blog pensant...a veure què li ha passat avui al Dani...
jejeje
Vaig tornar ahir de Formentera, morenaza, òbviament, i m'estic recuperant del xoc de dura realitat rutinària que vaig patir.
me'n sortiré..
una abraçadota!
Mar