diumenge 31 d'agost, sacaba lagost! deu meu! setembre significa uni i feina, mai mha agradat el mes de setembre, no se, potser nomes es q no magrada el nom, o potser no.
mhe llevat pensant q tindria noticies de la sarah, avui havíem de dir q si o q no a molta gent, teòricament hem dit q si al noi simpàtic. però no tinc noticies fins q no la truco, i en principi quedarem dilluns a les 17,30 per parlar sobre els detalls.
aquesta tarda en peter sen va descalada amb dos amics seus i mhi sumo, nem un lloc (el nom del qual no recordo i encara mhe dapuntar (es horrible, se suma q soc pèssim recordant noms amb q tot sona super estrany, també amb passa amb la gent i pot esdevenir un problema akst any). Marxem en cotxe com... potser una hora lluny de budapest, 50 km, cap al north. quan aconseguim arribar on volem anar (cap dels tres recorda ben ve on hem danar) deixem el cotxe i comencem a pujar caminant, uns 20 minuts, fins q arribem a la carena de la muntanya i passem a la part est, a lombra. mes q creuar la carena es q la muntanya esdevé un penya segat i serà aquí on escalarem. els últims passos son de semi difícil accés (clar, es un pseudo penya segat) i hi ha unes coves increïbles (penjaré alguna foto). finalment arribem i ens trobem dos nois q ja marxen. jo veig la paret molt empinada, fins i tot te sortints, vaig q avui farem poca cosa apart de fer fotos.
el q en sap mes, dedueixo, puja primer, per tal de col·locar la corda (amb les mesures de seguretat pertinents, axo si). i els altres pugem ja lligats des dabaix. lultim però jo també. la veritat sq semblava mes dificil quan he vist la paret, tot i q igualment es forca difícil. crec q nomes havia escalat una vegada abans en paret natural i si no recordo malament eren unes colònies de la eso. axo es realment mes difícil. hi ha moments q et pares a pensar i stas esbufegant com si estiguessis corrent una cursa de 4x400 però estàs parat! ni thas mogut en els últims 2 minuts quasi. caic una vegada, be... en peter es qui maguanta des dabaix. hi ha hagut un moment q mhe encallat en un punt i no he pogut aguantar mes la ma q em mantenia en equilibri respecte la forca q feia la corda (en peter des dabaix) i mhe hagut de deixar anar con lo qual el meu cos sha precipitat. però després daixo he arribat a dalt sense mes problemes, inclús el sortint q tenia la paret, però realment es difícil, be, basicament q has destar fort i tenir flexibilitat.
jo pensava q ja estava, però no. intentarem pujar uns metres mes enlla, q la paret esdevé molt mes difícil, quasi no saprecien forats on agafarse. puja amb dificultats el primer i col·loca la corda (per sort esta aprop de la carena i pots fer lultim tram pel q seria la pròpia carena). després en peter, q també arriba forca amunt. despres latre noi, q li queda encara un tros i cau i decideix baixar (realment es difícil), i despres jo. pensava q aksta no la pujaria, però prou be q me nhe ensortit, he pogut arribar fins a la carena i he fet lultim tram per aquesta, per poder dspres fer tota la paret en rapel. realment ha estat molt xulo, però estic rebentat.
pensava q ja marxàvem però el primer i en peter ho tornen a provar, i no hi ha manera de ferho tot recte amunt, però vaja, prou be sen ensurten. ja es quasi fosc i som a la part ombria, tornem a pas lleuger cap al cotxe, quasi sens fa de nit pel bosc. fem conya sobre la peli aquella no se que project, haha. pillem el cotxe i cap a casa, madormo pel camí, stic baldat.
en peter em diu q nem a sopar a casa uns amics, es un pel tard, hem tornat una mica tard de lescalada, però hi anem directament. son una parella molt maca q viuen en un pis enorme q nomes nutilitzen una part (després d veure tans pisos mimagino tenir tot lespai q ells no utilitzen per mi i flipo, haha). ells ja han sopat, però sopem igualment a ca seva, han fet goulash, un plat tipic, es una sopa, però daquestes q realment alimenten. esta super bona i repetim. fem un te i quasi quasi marxem cap a casa.
vull anar a dormir dhora q demà mati vull na a primera hora a la uni a registrarme, q nkra no ho he fet i mes tard hi haurà molta cua. també he de passar per la botiga asus, a veure q tal, i tenim la reunió amb els del pis, a veure q tal també... bona nit, stic rebentat.
mhe llevat pensant q tindria noticies de la sarah, avui havíem de dir q si o q no a molta gent, teòricament hem dit q si al noi simpàtic. però no tinc noticies fins q no la truco, i en principi quedarem dilluns a les 17,30 per parlar sobre els detalls.
aquesta tarda en peter sen va descalada amb dos amics seus i mhi sumo, nem un lloc (el nom del qual no recordo i encara mhe dapuntar (es horrible, se suma q soc pèssim recordant noms amb q tot sona super estrany, també amb passa amb la gent i pot esdevenir un problema akst any). Marxem en cotxe com... potser una hora lluny de budapest, 50 km, cap al north. quan aconseguim arribar on volem anar (cap dels tres recorda ben ve on hem danar) deixem el cotxe i comencem a pujar caminant, uns 20 minuts, fins q arribem a la carena de la muntanya i passem a la part est, a lombra. mes q creuar la carena es q la muntanya esdevé un penya segat i serà aquí on escalarem. els últims passos son de semi difícil accés (clar, es un pseudo penya segat) i hi ha unes coves increïbles (penjaré alguna foto). finalment arribem i ens trobem dos nois q ja marxen. jo veig la paret molt empinada, fins i tot te sortints, vaig q avui farem poca cosa apart de fer fotos.
el q en sap mes, dedueixo, puja primer, per tal de col·locar la corda (amb les mesures de seguretat pertinents, axo si). i els altres pugem ja lligats des dabaix. lultim però jo també. la veritat sq semblava mes dificil quan he vist la paret, tot i q igualment es forca difícil. crec q nomes havia escalat una vegada abans en paret natural i si no recordo malament eren unes colònies de la eso. axo es realment mes difícil. hi ha moments q et pares a pensar i stas esbufegant com si estiguessis corrent una cursa de 4x400 però estàs parat! ni thas mogut en els últims 2 minuts quasi. caic una vegada, be... en peter es qui maguanta des dabaix. hi ha hagut un moment q mhe encallat en un punt i no he pogut aguantar mes la ma q em mantenia en equilibri respecte la forca q feia la corda (en peter des dabaix) i mhe hagut de deixar anar con lo qual el meu cos sha precipitat. però després daixo he arribat a dalt sense mes problemes, inclús el sortint q tenia la paret, però realment es difícil, be, basicament q has destar fort i tenir flexibilitat.
jo pensava q ja estava, però no. intentarem pujar uns metres mes enlla, q la paret esdevé molt mes difícil, quasi no saprecien forats on agafarse. puja amb dificultats el primer i col·loca la corda (per sort esta aprop de la carena i pots fer lultim tram pel q seria la pròpia carena). després en peter, q també arriba forca amunt. despres latre noi, q li queda encara un tros i cau i decideix baixar (realment es difícil), i despres jo. pensava q aksta no la pujaria, però prou be q me nhe ensortit, he pogut arribar fins a la carena i he fet lultim tram per aquesta, per poder dspres fer tota la paret en rapel. realment ha estat molt xulo, però estic rebentat.
pensava q ja marxàvem però el primer i en peter ho tornen a provar, i no hi ha manera de ferho tot recte amunt, però vaja, prou be sen ensurten. ja es quasi fosc i som a la part ombria, tornem a pas lleuger cap al cotxe, quasi sens fa de nit pel bosc. fem conya sobre la peli aquella no se que project, haha. pillem el cotxe i cap a casa, madormo pel camí, stic baldat.
en peter em diu q nem a sopar a casa uns amics, es un pel tard, hem tornat una mica tard de lescalada, però hi anem directament. son una parella molt maca q viuen en un pis enorme q nomes nutilitzen una part (després d veure tans pisos mimagino tenir tot lespai q ells no utilitzen per mi i flipo, haha). ells ja han sopat, però sopem igualment a ca seva, han fet goulash, un plat tipic, es una sopa, però daquestes q realment alimenten. esta super bona i repetim. fem un te i quasi quasi marxem cap a casa.
vull anar a dormir dhora q demà mati vull na a primera hora a la uni a registrarme, q nkra no ho he fet i mes tard hi haurà molta cua. també he de passar per la botiga asus, a veure q tal, i tenim la reunió amb els del pis, a veure q tal també... bona nit, stic rebentat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada