presentacions i coneixences

dimarts 2 de setembre. no ho havia dit, pero mhe de llevar dhora avui tambe pq a les 8,15 hem qeudat a la parada del costat del parlament per una visita que han organitzat els de la ESN (erasmus estudents network, tambe present en les universitats catalanes, almenys a lETSAB). la visita es a les 8,30 al parlament i jo... felic de mi... mhe adormit, me desperatat a les 8,15! flipareu pero he arribat, mhe vestit i mhe pirat de casa i he agafat el metro, nomes son dues parades, i amb la bici segur q era mes llarg pq queda entremig de dos ponts, quan casa en peter queda quasi davant x davant del parlament. he arribat tard, obviament, pero he arribat. he trucat a la sara pq estigues al corrent i mesperes, pero no ha pogut retenir el grup a la parada de metro i x tant lhe tornat a trucar quan he sortit del metro i he anat corrents cap a lentrada. shit! he saltat una cadaneta q hi havia, com moltes q hi ha per la ciutat i quasi em foten a trets! mhan vingut dos militars a dirme q sortis dalla. collons! jo nomes anava en linia recta al meu desti, quina xorrada de zona de seguretat si hi ha cotxes i hi ha de tot, joder, qui podia pensar q allo era una zona de seguretat... en fi, en realitat no ha estat res, pero la resta del grup, q ho veia des de laltra banda, segur q shan fet un far de riure, haha, i els militars tots posats, haha. be, la visita no ha estat allo q podriem dir ... interesant, pero mira, ara ja ho se i no hi portare a ningu, vaja.. si algu vol na q hi vagi, pero q no compti amb mi, haha ( de fet vaig pensar en esperarme q vingues algu x anarhi, pero mira, axi era gratis i coneixia gent, i vist ara, ja se q no val la pena durhi ningu). la visita era guiada en angles.

al sortir volen dirigirnos cap al parc, la veritat es q em fa forca pal, pero sta be x coneixer gent. la meitat de la gent es dispersa pero (tampoc erem tants, a akstes hores del mati...) i nem cap al parc. persona destacable q conec es la magda, una noia polaca (sera q som mig germans). pero em costa relacionarme encara amb el meu pobre angles... nem a la placa dels herois amb metro, i seguim passejant pel parc, veiem el llac, el castell, i un rellotge de sorra q tenen q marca un any sencer. la veritat sq el passeig no es molt interesant, pero esta be per parlar amb la gent. tambe hi ha un finnes q fa molta gracia, no se si es ell q es timid o tots els finnesos son aixi de freds. es molt comic pq entre la veu greu q te, el seu angles i la seva timidesa em costa dentendrel (es fort, sembla q cada vegada em costi mes entendre laltra gent, amb la sarah nomes tinc algun dubte de tant en quant), pero veus q el tio pateix i sta tot el rato a laguait del q fas o deixes de fer.

finalment ens separem del grup i la magda, la sarahi i jo busquem algun lloc per anar a menjar algo pel centre, stem afamats. trobem un lloc prop de deak ferenk ter q sta prou be, nosaltres nem amb el plan desmorzar algo, pero ja seria hora de dinar, aixi q nomes podem escollir plats de dinar. mengem tots tres una sopa freda de fruites i gelat de vainilla, mes haviat sembla un postre, pero vaja. despres daixo jo vull anar a casa q avui stic molt tonto, els dies q maixeco daksta manera stic tot el dia molt tonto i cansat. tambe estic impacient per veure quins progresos fa lordinador amb els arxius. vaig cap a casa dnks, tot i q abans paso pel super a comprar quatre coses, i dino a casa.

hem quedat a les 7 amb gent daquest mati a blaha, per anar a menjar algo o prendre algo. la veritat sq no ens acompanyen els mentors mes divertits i entretinguts, pero vaja, almenys tenen la moral de pillar tot un grup derasmus i ferlo donar voltes per la ciutat. basicament em relaciono amb la magda, el finnes i la sara. hi ha un america q ha explicat q va estar donant voltes x europa abans d venir aki (ja ho tenen aixo els americans, q quan creuen el xarcu van de ciutat en ciutat com qui va de botiga en botiga, de fet la sarah tambe ho va fer) i el molt subnormal quan li dic q soc de barcelona no se li acut res mes q dirme q va ser el pitjor del viatge, el pitjor q havia vist! i tambe havia passat per madrid! pff... em cau fatal aquest tio, es tonto del cul (a sobre afegeix q lunic q li va agradar va ser la platja i muntjuic, q dius.. vale... la platja q pots trobarte a qualsevol banda i la muntanya q pots trobarte quasi a qualsevol banda, aixi magrada! imbeeecil! (els q em coneixeu ja sabeu com pronuncio jo aquesta paraula). be, per sort no le de suportar gaire estona mes, amb els q parlo marxem a trobarnos amb uns altres amics seus. son amics q han fet durant el curs dhungarés, ells si q lhan pogut fer. ens trobem a buda, al castell, segur q hi ha bars x alla dalt, pero simplement ens quedem asseguts mirant les vistes sobre el denubi i pest (penjare fotos). son bona gent, son trempadets, i la majoria van tambe a la BME (la meva uni).

torno a casa mes o menys dhora... dema també ens hem de llevar dhora... oh, men...!