són les 14.30 i em trobo a l'oficina d'imigració del ministeri de l'interior hongarès, he arribat ja fa estona. he de tramitar el meu permís de residència. però puc morir abans d'obtenir-lo. no sé ben bé com van els números aquí, pq anaven pel 300 i escatx i ara van pel 100 i escatx, i jo tinc el 608! aix... no ha estat bona idea venir avui, hi ha un dia que només és per estudiants crec, però mira, així aprofito per escriure. això si, increible el volum mig de soroll, eh, penso en el follón de la campana i no hi ha color.
fa ja algunes setmanes del retorno de jafar, a grans trets vaig tornar de Sèrbia sa i estalvi, i he tingut a tota la família durant una setmana (del 11 al 18), bé... tota la família significa pares i germà durant tota la setmana i la cosina gran de Cardona durant el primer cap de setmana. així que ara una setmana més d'aclimatació i tornar a agafar el ritme. per sort dijous és festa i divendres fan pont, són la canya aquesta gent! però anem per pams, dijous és festa pq se commemora la revolució del 56 (aquí el link wiki q ho explica: http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_h%C3%BAngara_de_1956, i divendres fan pont, però així com a espanya es fa pont i tots tan contents, aquí van treballar dissabte passat per poder fer el pont aquest divendres! amazing, eh! banks oberts, estudiants a les universitats, etc, etc, no sé què fan els que treballarien dissabte de totes maneres, però no deixa de sorprendre. (crec que aquest fet també fa que avui hi hagi tanta gent aquí fent cua).
el viatge a Belgrad molt way. moltes aventures i moltes sorpreses. penjaré una selecció de les fotos (és a dir, un aproximat 95% de totes elles segurament) al picasa, tot i que primer vull reunir-les totes i fer tria.
com q viatjàvem en tren per la nit i arribàvem com a les 6 del matí, vam tenir moltes hores per visitar, i dissabte, a més a més, ens va fer molt bon dia (diumenge tot el contrari, fred i pluja) però déu ni do quantes coses vam fer també. el dinar de dissabte va ser en un lloc tipic, el menjar estava boníssim i no per gaires euros. a diferencia de Budapest, aquí moltíssima gent et parla en anglés. una altra diferencia interessant és que aquí pots contemplar arquitectura d'estil segle XX, t'agradi o no, mentre q a Budapest es quasi impossible veure res de moviment modern. també pots contemplar algun edifici bombardejat, però vaja, això forma part d'un altre tipus d'estil.
la febre de dissabte nit es va convertir en una descoberta de locals d'ambient de la capital Sèrbia. sí sí, molt fort! allà el tema està força reprimit (només dir que no vaig poder entrar la càmera digital al local) i no hi ha gaire (per no dir quasi gents oferta d'aquest tipus). però quan buscàvem festa vam conèixer una parella de gays que ens van portar a prendre algo i de festa. molt fort, un d'ells sap parlar castellà a la perfecció, només de veure canals espanyols de televisió, amazing! i estava perfectament enterat sobre el català, etc. molt fort, a més a més, ens van pagar les copes! una gent molt maca la veritat. a la disco de després els vam perdre, però la distracció va ser una altra, per dir-ho d'alguna manera, el nostre compi alemany va lligar després de una conversa de... 3 minuts? amb una noia, això sí! i l'alex va estar apunt, vaja, millor dit, hagués pogut si hagués volgut, hehe.
l'endemà part de l'expedició no estava gaire en condicions, clar que el clima acompanyava zero, pluja i fred constant, però també vam caminar infinit. fins que a mitja tarda vam trobar finalment un pub super acollidor on fer una fresca cervesa, oh, quina felicitat trobar aquell lloc (no érem pas al centre i gairebé tot estava tancat, de fet el vam trobar pq gent locals ens va ajudar, sinó ni d conya).
abans de pujar el tren un altre .... no recordo el nom, però era una espècie de fast food a la Sèrbia, una cosa similar a una hamburguesa però del doble de diàmetre en una especie de kebab amb l'amanida i/o el formatge que desitgessis. estava boníssim i prou que t'omplia, i tampoc gaire car, vaja.. com un kebab a qualsevol banda de per aquí (les noies de la paradeta, a més, eren super amables). al tren ja vam anar-hi amb previsions de menjar i beure, quina festa (tot i que problemes tècnics del tren el nostre comboi estava congelat, sort que a mig camí ens vam poder canviar, aix.. i vinga preguntar-nos els bitllets, i els passaports una vegada i una altra, així que diumenge (pq vam tornar diumenge al matí) vaig haver de dormir una mica pq no m'aguantava.
estic una mica espès escrivint, espero que les fotos siguin més explícites que jo. des de llavors la relació amb l'alex no ha fet més q créixer, així que, avui, bona nit alex.
fa ja algunes setmanes del retorno de jafar, a grans trets vaig tornar de Sèrbia sa i estalvi, i he tingut a tota la família durant una setmana (del 11 al 18), bé... tota la família significa pares i germà durant tota la setmana i la cosina gran de Cardona durant el primer cap de setmana. així que ara una setmana més d'aclimatació i tornar a agafar el ritme. per sort dijous és festa i divendres fan pont, són la canya aquesta gent! però anem per pams, dijous és festa pq se commemora la revolució del 56 (aquí el link wiki q ho explica: http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_h%C3%BAngara_de_1956, i divendres fan pont, però així com a espanya es fa pont i tots tan contents, aquí van treballar dissabte passat per poder fer el pont aquest divendres! amazing, eh! banks oberts, estudiants a les universitats, etc, etc, no sé què fan els que treballarien dissabte de totes maneres, però no deixa de sorprendre. (crec que aquest fet també fa que avui hi hagi tanta gent aquí fent cua).
el viatge a Belgrad molt way. moltes aventures i moltes sorpreses. penjaré una selecció de les fotos (és a dir, un aproximat 95% de totes elles segurament) al picasa, tot i que primer vull reunir-les totes i fer tria.
com q viatjàvem en tren per la nit i arribàvem com a les 6 del matí, vam tenir moltes hores per visitar, i dissabte, a més a més, ens va fer molt bon dia (diumenge tot el contrari, fred i pluja) però déu ni do quantes coses vam fer també. el dinar de dissabte va ser en un lloc tipic, el menjar estava boníssim i no per gaires euros. a diferencia de Budapest, aquí moltíssima gent et parla en anglés. una altra diferencia interessant és que aquí pots contemplar arquitectura d'estil segle XX, t'agradi o no, mentre q a Budapest es quasi impossible veure res de moviment modern. també pots contemplar algun edifici bombardejat, però vaja, això forma part d'un altre tipus d'estil.
la febre de dissabte nit es va convertir en una descoberta de locals d'ambient de la capital Sèrbia. sí sí, molt fort! allà el tema està força reprimit (només dir que no vaig poder entrar la càmera digital al local) i no hi ha gaire (per no dir quasi gents oferta d'aquest tipus). però quan buscàvem festa vam conèixer una parella de gays que ens van portar a prendre algo i de festa. molt fort, un d'ells sap parlar castellà a la perfecció, només de veure canals espanyols de televisió, amazing! i estava perfectament enterat sobre el català, etc. molt fort, a més a més, ens van pagar les copes! una gent molt maca la veritat. a la disco de després els vam perdre, però la distracció va ser una altra, per dir-ho d'alguna manera, el nostre compi alemany va lligar després de una conversa de... 3 minuts? amb una noia, això sí! i l'alex va estar apunt, vaja, millor dit, hagués pogut si hagués volgut, hehe.
l'endemà part de l'expedició no estava gaire en condicions, clar que el clima acompanyava zero, pluja i fred constant, però també vam caminar infinit. fins que a mitja tarda vam trobar finalment un pub super acollidor on fer una fresca cervesa, oh, quina felicitat trobar aquell lloc (no érem pas al centre i gairebé tot estava tancat, de fet el vam trobar pq gent locals ens va ajudar, sinó ni d conya).
abans de pujar el tren un altre .... no recordo el nom, però era una espècie de fast food a la Sèrbia, una cosa similar a una hamburguesa però del doble de diàmetre en una especie de kebab amb l'amanida i/o el formatge que desitgessis. estava boníssim i prou que t'omplia, i tampoc gaire car, vaja.. com un kebab a qualsevol banda de per aquí (les noies de la paradeta, a més, eren super amables). al tren ja vam anar-hi amb previsions de menjar i beure, quina festa (tot i que problemes tècnics del tren el nostre comboi estava congelat, sort que a mig camí ens vam poder canviar, aix.. i vinga preguntar-nos els bitllets, i els passaports una vegada i una altra, així que diumenge (pq vam tornar diumenge al matí) vaig haver de dormir una mica pq no m'aguantava.
estic una mica espès escrivint, espero que les fotos siguin més explícites que jo. des de llavors la relació amb l'alex no ha fet més q créixer, així que, avui, bona nit alex.
AFEGIT A POSTERIORI: he arribat a casa a les 18.30 o sigui que... calculeu! pfff.. estic esgotat! al final he conegut un nigerià i tot allà, estudia a la IBS (international bussiness school) com els tres del viatge a belgrad. parlava molt bon angles, i es que va estar 3 anys, crec q mha dit, a miami, i s'estarà a budapest dos anys. bé, ara ja soc mig hongarès! haha
abans no he explicat que hi ha dos àlbums més de fotos. són de pobles "prop" de budapest. Telki és el poble on hauria de fer el projectes però com que finalment m'he pogut canviar de grup, el faré a Nagykovácsi. A les fotos de Telki surto amb un home al bus, va ser molt divertit, teòricament jo havia d'anar a telki amb la nadia (de portugal, la que despres surt juntament amb el profe) però va fer tard i jo vag agafar el bus per no fer tard amb el senyor Callmeyer. quan ella em va trucar, l'home que seia davant meu es va adonar que parlava Anglès i quan vaig penjar em va preguntar què feia i vam començar a xerrar. resulta que ell va marxar arrant de la revolució del 56 a estats units (avui tots els temes es lliguen, eh, sembla el final duna serie (lost potser?). la conversa va ser molt grata i em va caure genial l'home, i m'hi vaig fer una foto. a més va resultar que baixava a la mateixa parada que jo (de fet gracies a ell no men vaig perdre) i fins i tot em va convidar a una cigarreta al baixar, haha, quin home! era encantador!
d'ambdós pobles hi ha fotos de tot arreu, de Telki pq vam fer visita turística pel poble, tot i que només l'edifici de la portada de l'album és l'edifici a tirar a terra i projectar de nou; i de Nagykovácsi pq havia de triar solar entre uns quants i vaig escollir després de la visita, així que vaig fotografiar-ho tot (m'he quedat amb el solar on hi ha aquest edifici que fa cantonada del qual he fet fotos de les finestres.
abans he dit lost pq gràcies (o per culpa, haha) a mon germà ara m'hi he enganxat, encara vaig x la primera temporada, així que res d'explicar coses! (com q duia el portàtil avui pq havia de corregir amb el profe de projectes, he aprofitat per veure un capítol quan era al ministeri, haha, han matat al segrestador!)
i ara si que plego que estic rebentat. queden moltes coses pendents, però ja hi haurà temps (hehe, de debó que hi penso sovint, però em lio amb mil coses). bona nit a tu. i gràcies.
Entrades
aixxx que bé que t'ho passes, no m'extranya que al feisbuc tinguis tropecientos mil amigos hahaha te faces amb tothom haha
ResponEliminatio, para ja de visitar llocs, o no te'n quedarà cap per la jubilació! hahaha
que va, fas molt ben fet :)
m'alegra saber de tu i que estàs bé, tot i que no en tenia cap dubte.
un petonet gran, super.
;)
ps. y sigo con pro... argg!
podries plantejarte mantennir-nos informats al menys un cop per setmana!juas!
ResponEliminamira el meu fotolog, no menrecordo xk corriam cap a tu la clawd i jo?? no era xk ens havies fet una foto fent el memo? xo jo no tinc pas la foto fent el memo!
xito