informació d'última hora...

marxo avui dijous cap a Croàcia,
estaré desconnectat del món cibernètic
durant uns dies doncs, fins diumenge,
fins llavors, molta sort i Visca Catalunya!

diumenge cultural

diumenge 07 de setembre, em llevo més aviat d’hora i acabo d’organitzar les meves coses aquí, escriure algunes coses, enviar algun mail (en tinc molts de retardats). els diumenges en aquesta ciutat, vaja, els caps de setmana, sembla una ciutat desèrtica. comparat amb l’ebullició constant de gent durant tota setmana, sobretot els punts o passeigs claus de la ciutat, els dies de festa semblen dies de dol. ja ho havia notat altres caps de setmana, però al principi vaig pensar que encara estàvem a l’agost i això podia influir. després vaig anar-me adonant que això era cada cap de setmana, fins i tot si vius al centre com nosaltres.

la magda té plans pensats per avui. és l’últim dia per anar a veure una exposició de fotografia i hi ha un concert de Besh O Drom, un grup local però de coneixença internacional (jo vaig veure’ls al Sziget).

crec q ja havia parlat de la magda, és una noia de Polònia que estudia també a la BME, en teoria fa enginyeria electrònica. bé, dic en teoria pq té d’enginyera electrònica el que jo, saps. vull dir, segur q es bona en els seus estudis, però és la última carrera que hagués dit q estudiava. la magda es una noia motivada per les arts, la vida bohèmia en el millor dels seus significats, l’obertura de ment i la curiositat. no m’hagués estranyat si m’hagués dit que estudiava fotografia (que li encanta i la practica, ja us ensenyaré fotos), o cinema o ves a saber. en un ambient tan enginyeril em sento acompanyat al seu costat (tot i q em dona mil voltes) i converses amb esperit artisticocientífic poden esdevenir-se en qualsevol moment.

ens disposem, doncs, a anar a l’exposició abans de dinar. jo no tinc massa clar de què va l’exposició però em deixo culturitzar per la magda. finalment, un cop vist, puc dir q ha estat bé, però m’esperava quelcom més, però vaja, que el saber no ocupa lugar.

sortint tenim una mica de gana i anem a menjar alguna cosa, finalment ens acabem posant les botes... la sarah i jo fem conya sovint sobre lo molt q mengem, vaya par... vinga, cap a casa doncs. els carrers desèrtics no conviden a gaire activitat, i la calor xafogosa d’avui menys. però tornem cap a casa caminant (si no tens presa, el centre tel pots fer en ben poca estona). ens diem adéu amb la magda, viu molt aprop de casa nostra. però en els dos minuts fins a casa la sarah i jo no podem evitar-nos parar en una gelateria... jolin... i és que aquest carrer, tan famós pels seus establiments gastronòmics, és una temptació constant.

finalment arribem a casa i segueix el plan de diumenge, hehe, música, ordre, internet...

després de sopar anem cap al concert. és en un vaixell atracat prop de la universitat (és a dir, prop de casa) q és diu A38, també molt conegut. durant el Sziget tenen un escenari propi, vaig ser-hi en algun moment. no és pas un dia cultural barat però la veritat es que val la pena. el vaixell és xulo i arribem que els taloners ja han començat. també ha vingut la Iina (dues ii) possible companya de pis. el concert és genial, fem una cerveseta entre concert i concert. hi ha gent jove però crec q la mitjana ronda els 30, hi ha molta gent gran. proveu d’escoltar aquesta cançó: Besh O Drom – Meggyujtom a Pipam (a veure si puc penjar video, q ho he provat i no me’n surto, és de les que més m’agrada i amb la que em van enamorar al Sziget. S’acaba el concert i no volem marxar, hehe. tinc una polsera més al canell esquerra per a la meva col·lecció (dos del Sziget i un del A38, és tota una urna de trofeus, hehe).

avui ha estat un dia trist quan el joan m’ha enviat el link de la notícia a la vanguardia sobre el concert de coldplay d’ahir dissabte. és el primer concert de coldplay a barcelona que em perdo (crec, si no n’hi ha cap altra abans de razz). és d’aquestes coses q em fan sentir q sóc lluny, lluny de casa i lluny de les persones q estic acostumat a rodejar. coldplay ve a budapest el 23 de setembre, però les entrades estan pels núvols (com q és en un estadi, hi ha la proposta d’anar a les proximitats amb una botella de vinet (o dues) i escoltar el concert igualment, haha). per sort m’he quedat amb el regust del concert a l’A38.

cap a caseta que demà hi ha classe (teòricament). per a la magda, avui és un dia trist, i es que donat que s’acaben les vacances (trist per tots) s’ha de treure la trena adornada que te darrera l’orella esquerra que només porta durant els mesos d’estiu. és un moment de dol. bona nit magda.

catifes voladores d'ikea

dissabte 6 de setembre, avui ve el propietari del pis a, teòricament, portar alguna cosa nova, arreglar alguna cosa més, firmar el contracte i cobrar el mes per avançat i els dos mesos de dipòsit. em llevo d’hora per ser dissabte per anar al banc a veure si puc treure tot el q vull treure, però no, és massa, ho haure de fer en dos o tres dies, hehe. la sarah encara té més problemes, així que avui segur q no firmem ni paguem. porten alguna estora més (tot el pis esta ple d’estores, vaja... bàsicament la meva habitació, que en tinc 5 repartides per tot el terra, haha, però mola) i recullen alguns trastos.

han passat a ser els germans simpàtics a ser el germà u i el germà dos, pq no ens sabem els noms (quan es presenten ho diuen super ràpid com si fos el nom més normal del món per nosaltres i no ens vam quedar amb ells). vam visitar el pis amb el germà dos, que a mi em cau molt bé, es simpàtic i amable, però el germà u no m’acaba de caure bé, es una mica borde i sec, i poc comunicatiu, no traiem l’aigua clara de si ens hem de fer càrrec de les coses que vulguem pel pis o ells com a propietaris se’n fan responsables. s’ofereix a dur-nos a l’ikea (encara no sabem a comprar què) però hi ha organitzada una trobada a les 14 a l’illa margarita, dia d’esports organitzat per ESN, i li diem d’anar-hi després, cap a les 18 o 19. dacord.

anem a l’illa margarita força tard. entre pitus i flautes, i que ha vingut una noia portuguesa a veure el pis, molt tard x cert. a la noia li encanta el pis i també esta disposada a compartir habitació. si fos per ella es mudava avui mateix, però li diem que ens ho hem de pensar, que hi ha més gent q ve a veure el pis i que demà prendrem una decisió.

finalment arribem a illa margarita. hi ha bàsicament nois jugant a futbol, alguns a volei i part de la gent asseguda per la gespa xerrant, estem una mica desubicats arribant tant tard però ens integrem de seguida. no gaire més tard ja ens truca el germà u pq vol anar ja cap a ikea. de fet es que s’ha de comprar equipament esportiu al decathlon o no sé on pq la setmana que ve sen va de vacances i farà busseig, i aprofitarà el viatge.

ens recull amb el seu cotxe i cap allà. és força rara la situació d’estar ficat al cotxe d’un tio que quasi no coneixes de res en un país que quasi no coneixes de res. arribem i ell se’n va cap als seus afers. nosaltres no entenem si ell torna de seguida o anem fent pel nostre compte, bàsicament pq encara no hem entès què hem de comprar i qui ho paga. el dubte esdevé quan nosaltres parlem de que si som quatre necessitarem tal i qual (per exemple una taula al hall per fer de dining room, etc), i també necessitem llençols i coixins, però qui se’n fa càrrec d’això? d’acord que és d’ús individual però si compres coixins i mantes les deixes al pis, no? no aniré amb un coixí amunt i avall... bé, total, que comencem el tour per ikea i anem senyalant-nos coses i quan ja hem arribat al final i pretenem tornar a veure si trobem el germà u i decidim definitivament què agafem i què no, ens el trobem de cara. li expliquem una vegada més el q pensem que ens falta el pis, i comença a posar-hi pegues (fins i tot quan li faig un comentari a la sarah de q potser hauríem de comprar bombetes de baix consum) aquest tio és un borde! total, ens ha quedat clar, tot va a càrrec de la nostra butxaca, així que l’imprescindible, llençol, manta i coixí. a més és ja tard i ho hem de fer amb presses. el germà u ens espera fora un cop passat per caixa, i tornem cap a casa.

estem cansats i proposo a la sarah i la magda anar un rato a prendre algo amb en peter (q segur q tenen plan) pq encara tinc claus seves i no li he donat el regalet i jolin, que no he pogut parlar amb ell des de que vaig marxar de casa. però no hi ha manera de trucar-lo. així que agafem algo per sopar i anem a casa la magda. té oli d’oliva, oh, si, nena! encara he de veure si és fàcil comprar-ne aquí o què. total, després anem a la seva habitació, però no duro gaire i caic adormit. al cap d’un rato marxem cap a casa, buff... quin cansament a sobre! anem a dormir d’hora, així que demà puc llevar-me d’hora i fer coses (blog, mails, etc.). bona nit ikea.

d'oficial a desfasat

divendres 5 de setembre, em llevo, menjo cereals amb llet i vaig cap a la uni. avui hem d’entregar el full amb les assignatures que vull cursar. realment tinc molts dubtes. començant pq no se encara les optatives, seguint pq sem solapen dues de les tres assignatures q vull convalidar, seguint pq no trobem una de les tres assignatures q volem convalidar, i continuant pq algunes de les possibles candidates no tinc el temari ni se res més d’elles q el simple títol. vull anar amb una mica de temps per tal de poder parlar amb l’Ariadna (l’altra Etsabera a la BME) a veure q fem amb les q volem convalidar i no trobem etc. Bé, com que podem canviar-ho fins el dia 17 així ho farem, de moment només posem allò q estem segurs, i a veure que. Jo hauré de preguntar segur això de les assignatures q sem solapen, i a veure si entre les optatives està la que no trobem i volen cursar.

després d’aquest moment de decisions, ve la professora d’història hongaresa a donar-nos una classe de tres quarts d’hora sobre “breu història d’Hongria”. podria haver estat interessant, però la veritat, ha sigut duna densitat i una consistència que no sé si faré bé la digestió avui. aprofita per fer campanya a favor de les seves assignatures, “introducció a la literatura moderna hongaresa” i “introducció a la cultura hongaresa”. en realitat té la seva lògica, ara vindran tot de professors de l’àrea dels estudis hongaresos i centreeuropeus. sona fatal, però en realitat són totes aquelles assignatures fora de qualsevol modalitat, simplement cultura local. entre elles hi ha les dues q ja he mencionat, el curs d’hongarès q vull fer, “la tecnologia com un problema social” (em sembla interessant però em sorprèn veure una assignatura dedicada exclusivament el tema), història d’Europa central, folklore hongarès (penjo vídeo, tot i q se sent molt fluixet i no es la seva millor actuació, però va ser divertidíssim q es poses a cantar l’home allà el mig, q gran!), economia i política hongaresa, i hungarian films (q crec q la faré si els horaris em van bé).

perfecte, tenim temps suficient com per anar a casa, dinar i tornar a les 14 que hi ha la recepció oficial amb el director i els caps de departaments i etc de l’escola. avui anirem amunt i avall tot el dia, casa-uni, uni-casa.

la recepció és d’allò més oficial, després d’una introducció per part de l’Eszter , presenten un per un els responsables de cada modalitat, q dius... no sé si caldria, però vaja, desprès ens presentarem nosaltres. entremig algunes dades d’interès, nombre d’estudiants per nacionalitats, per disciplines, entre d’altres (havia ja mencionat oi q la delegació espanyola es la més nombrosa amb 42 membres? i arquitectura la segona disciplina amb més estudiants... o sigui, q som tope originals). ara ens toca el torn als estudiants, com q nosaltres encara som més i seria d’allò més avorrit (pq s’aplaudeix desprès de cada presentació clar), l’Eszter ja ens va fer posar-nos d’acord per escollir un delegat per país. ja tenim un problema. jo m’he mantingut al marge. finalment ens ha representat en pablo, el pobre s’ha vist obligat a fer-ho desprès del consens entre els espanyols, vaja... q ha estat el cap de turc. el tio s’ho ha volgut currar, però s’ha posat super nerviós i ha quedat desvirtuada la presentació (vergonya aliena a saco). després de totes les presentacions, les més lluïdes les q han inclòs frases en hongarès, hi ha hagut un piscolabis al passadís, deu ni do quin piscolabis, ens hem fotut les botes, tot i q ja havíem mig dinat a casa.

no ens podem despistar que a les 16 hem de ser a casa per si algú ve a veure el pis després del la cita multitudinària que vam organitzar. ara no recordo si ho he escrit ja, però com q busquem companys de pis hem enviat uns quants mails a gent q sabíem que en buscava o a anuncis d’internet que en sol·licitaven. total, que a tots els hem dit que vinguin avui a les 16 amb la qual cosa, si gaires s’animen a venir podem provocar un espectacle digne de veure. per sort, o per desgràcia, no ve quasi ningú. a les 16 i pico ve una ucraïnesa que esta disposada a compartir habitació amb la sarah, way! pq era el q ens feia patir més. una mica més tard venen dues fineses que ja tenen lloc on viure però és car, lluny i no els agrada i estan pensant en mudar-se, però això de compartir no els mola i l’habitació de darrera els sembla petita. els explico quatre coses però estic fent tard ja, un altre cop cap a la uni.

la cita de les 17.30 és amb els nostres mentors, tres o quatre estudiants per cada grup de 15 o 20 estudiants erasmus que ens fan de papes, bé, de papes precisament no, pq el nostre grup anem directament a un pop-corn bar (pop-corn a les taules i cerveses amunt i avall). està bé el grup, les tres mentores son força simpàtiques, el noi és més tímid, i dels erasmus coincideixo amb el portuguès amb qui vaig estar una estona durant el recorregut turístic en bus, hi ha americans, dos espanyols, un turc, un japonès (en Takeshi!! bé, no sé com s’escriu, però es pronuncia com el d’herois) i algú més q em dec oblidar.

d’allà ens dirigim cap a la universitat de nou, on ens trobem amb tots els altres grups i hi ha una pseudo festa muntada. ens traiem la targeta de ESN pq així la festa és gratuïta i tindrem descomptes en el futur i etc. bàsicament es una bogeria. arribem i ens posem un post-it amb el nostre nom i la nostre nacionalitat (dani, barcelona) i ja hi ha símbol dibuixat (un sol en el meu cas). minuts després ens assabentem que hem de buscar tots els compis amb el mateix símbol i passar una sèrie de proves. coincideixo amb alguns ja coneguts en el grup, però bàsicament hi ha americans i espanyols. como no, en la majoria s’inclou alcohol, però d’una manera bàrbara i dins la universitat! bé, es força divertit tot plegat, fins i tot hi ha una prova en la que hem de fer de castellers, vaja, hem de fer una mole amb el major nombre de gent pujada. els americans (super motivats) i jo muntem l’estratègia. no hi ha temps d’explicar els castellers, però si que partim d’un cercle de 5 o 6 i els altres ens pugem a les espatlles dels primers, així que castellers no però quasi. no sé com acaba ni si puja tothom. se m’ha trencat el cinturó i aquests pantalons em cauen força. provo de mig solvatar-ho però no hi ha manera. sort que l’anna, una catalana, em deixa el seu, haha. bé, cap al final ja és un desmadre i decidim marxar.

teòricament hi ha organitzat anar a un club, però vivim aquí al costat i ens fa mandra, així que entrem al zold pardon, un terreny a l’aire lliure muntat per a l’estiu on hi ha diferents ambients i pistes de ball, tot a l’aire lliure, però d’unes dimensions considerables. crec que no conec cap exemple previ com per fer-vos-en referència. està prou bé, em passo l’estona ballant amb la magda, la polonesa, cada vegada em cau més bé. i no tornem gaire tard cap a casa (la sarah no s’ha trobat massa bé i ha marxat abans, aix...). bona nit magda.

passi passi, q veurà el piset

dijous 4 de setembre, sí, teoricament havia danar a la uni a les 8, pero vist que es el mateix q ahir a la tarda, es a dir, seguir amb el registre q la majoria ja hem fet, ens saltem l'assegurat avorriment. així que la proxima cita es el dinar, avui una mica mes tardm a quarts de dues. aixi doncs, que puc fer aquest mati? mudarme! haha

de fet haviem quedat amb la sarah que vindria a ajudarme, ella volia veure no se quina tenda de bicis prop del pis den peter, i despres podiem marxar tots dos amb les meves coses cap al pis. pero no mha dit res i sestà fent tard. al final la truco i quedem q me nhi vaig cap alla, jo tot sol, amb tots els trastos. he estat empaquetant de nou el poc q havia desanpaquetat, pero clar, esta tot tant milimetricament colocat pq hi capiga q per poc q treguis tornarho a posar es una feinada. motxilla north face tronja davant amb l'ordinador, carpetes i demes (a petar), maleta-bossa negra darrera (pq te tires com per poder portar a lesquena) amb roba, llibres, neceser i demes (a petar), maleta taronja de rodetes a la mà amb roba i mes roba (a petar) i cap al metro! de fet no, millor agafo el tram, sera mes llarg, xo podre seure i no mhaure daixecar fins q sigui alla.

arribo petat i suat, dutxa i cap a dinar al mateix restaurant de la uni q ahir (per la cara). despres comencen les coses interesants, els horaris i les assignature q podem agafar. definitivament, aksta gent no en sap d fer aquestes coses. començant pq al maig ja vam haver descollir assignatures i ara l'eleccio no serveix de res (cosa q ja sabiem, pero no deixa de ser estupid). tenim a les mans un mega llibrot amb, teoricament, totes les assignatures de la univesitat, de totes les modalitats. pero no, o sigui, es curren un mega llibrot pero no hi posen totes les assignatures, vaja, q algunes falten i algunes sobren. i definitivament, nomes podem escollir entre uns horaris q ens pasen fotocopiats (quatre pagines) on, de fet, tampoc hi ha les assignatures optatives. ole! realment es per donarvos una madalla!

i això no és tot, pq demà hem dentregar un full on hem descriure totes les assignatures q volem fer, el seu codi, el profesor q les imparteix, i els credits q representa... (i jo queixantme pq fins aquest any no hem pogut fer la matricula online...), és a dir, q hem dentregar aquest full sense saber els horaris de les optatives, ni de les assignatures culturals del pais (vease hungarés, cinema hungarés, literatura hungaresa, historia i economia hungaresa, etc) es a dir, una broma. tenim, es clar, fins el 17 de setembre per canviar les assignatures q realment volem fer. es q no hi ha una altra manera, si fins daqui una setmana no sabre tots els horaris, potser he de refer el meu horari de dalt a baix! total...

la darrera part de la tarda va dedicada a 'com desenvoluparse per budapest', informacio sobre IDs, banks, acomodacio, transport, menjar, compres, entreteniment, esports, etc etc. i una presentacio per part de ESN, Erasmus Students Network (molt activa en aquesta universitat, crec q ja ho havia dit). marxem cap a caseta, poso ordre a les meves coses, aixo aqui, aixo alla, les maletes ja son buides! sembla increible, quines ganes tenia de fer aixo! encara falten alguns detalls, pero sembla q tot es en ordre. em de comprar llencols i coixins i potser alguna altra cosa (no sabem si natros o els propietaris).

cap a les 20h nem cap a casa la Magda, la polaca, i en Jouni, el fines. viuen en el mateix pis, es van trobar alla com si diguessim. tenen dos companys de pis mes pero q no conec. voliem na a sopar a un baruxu baratu q ells coneixien, pero al final nem a comprar quatre coses i fem supa a casa, amb vinet inclos. parlem de mil coses pero basicament devatem extensament sobre les llengues, els seus origens, les seves gramatiques, etc. jo per enessima vegada explico q parlo catala i aquestes coses. els fa gracia q quan em presento a desconeguts sempre dic q el meu nom es dani i q vinc de barcelona, i despres duns segons, segons la cara, dic spain. als espanyols q hi ha x aki (moooolts, som el grup mes nombros destrangers, 42) no els fa tanta gracia, pero vaja.

no marxem gaire tard, crec q men vaig a dormir a quarts de dues o de tres. demà tocaria matinar una altra vegada, pero un dia mes, ens saltem el registre q ja hem fet, i suposo q anire directament a les 10, vaja, segur, pq em poso el despertador a les 9.15h. bona nit pest.

turisme universitari i cultural

dimecres 3 de setembre, aixo si q es matinar... a les 8 a la uni, mhe distret una mica i arribo un pel tard (sq a sobre no trobavem l'edifici on hi ha el primer speaking)... parlo en plural pq em trobo amb espanyols i italians pel cami... sq... tenim fama guanyada a pols, eh. finalment entrem a la sala, lester fa mensio a la fama espanyola i la seva puntualitat, certament, ens a pillat con las manos en la massa, pero certament hi ha molta gent daltres nacionalitats q entra en el mateix moment q nosaltres, pero vaja.

durant quatre hores se suposa q hi ha la preparacio pel registra a la universitat, pero clar, nosaltres (la majoria) ja ens hem registrat, o sigui q simplement es redueix a una passada de llista, introduccio per part de l'Eszter i la informacio per tal dobtenir el permis de residencia, per dirho dalguna manera. la resta bla bla bla. val a dir, pero, que l'Eszter es increible, eh. porta la batuta duna manera digne de veure, ens coneix a quasi tots nomes de veurens, i daki poc ja se sabra el nom i cognom de quasi tots, i tot plegat amb una serenitat increible i un somniure sempre a la cara.

a les 12.15 (sí sí, 12.15!) nem a dinar a una cantina de la uni, avui i demà no paguem pel dinar, pero crec q tampoc es massa car el lloc. els nous contactes segueixen, a tota hora et trobes amb noves cares i comparteixes banc, taula, sorpresa o avorriment. fins les 16.30 no tenim el seguent punt del dia, aixi que em dirigeixo a la sala dordinadors de ledifici R, quart pis. encara no he entrat al sistema informatic de la universitat, aixi q primer he de posar uns codis i unes coses q mhan donat. jolin com sho compliquen, tot son numeros i codis estranys q no tenen res a veure amb tu, el teu nom no apareix x enlloc, pero vaja, ja sta, ja soc dins. durant dues horetes stare escribint post pel blog i configurant alguna coseta q nkra no macaba dagradar com queda, vull respondre mails q tinc pendents, pero no em queda massa temps i fa una calor increible. jo pensava abans darribar que no faria calor, vaja, si en hores puntes i durant lagost, pero q sestaria fresquet durant el dia i pff... res de res, portem uns dies q fa una calor fins que no son les onze o les dotze...

a les 16.15 he de ser davant ledifici K, el mes gran i important de la universitat (basicament ledifici mare) pq marxem a fer un tour turistic en autocars llogats per lescola. sec davant dunes fineses i darrera duns francesos. els francesos havien estat a la visita del parlament i ja ens coneixem les cares. han estat afortunats i shan perdut la sessio daquest mati (per oblit) pero quina sort han tingut! son forca simpatics, tot i q shan enfadat una mica quan els he preguntat d quina part d franca eren, donant per suposat (gracies al seu... deixemho en particular accent) q eren francesos. haha, pero hem fet unes rises.

comencem el tour pujant el hill, les vistes son increibles (penjo alguna foto). despres seguim per buda centre, lentic centre del poble de buda de fa segles (ja havia vingut per aqui amb en peter, math, vish, aixi q poc mes dinteresant saporta. creuem la ciutat i ens dirigim a la placa dels herois, on vaig estar dspres danar al parlament, aixi q tmpc molta novetat. en una daquestes parades, com q anem canviant de lloc i vaig sol, em trobo amb un portugues. el pobre acaba darribar avui el migdia, despres de volar de porto a lisboa i de lisboa a budapest, ahir va fer festa de despedida i com qui diu nomes ha dormit a lavio. i entre el triqui triqui del bus i la veu forca monotona de la nostra guia va fent cabezadas, hehe, jo en alguna tambe lacompanyo. finito, tornem a la universitat.

avui la sarah ja pot mudarse al pis, i jo ja hi vull dur algunes coses, aixi q quedem q marxo cap a casa a buscar quatre coses i vaig cap al pis, on se suposa q ens trobem amb els propietaris. pero quan estic a casa em truca el peter, q avui es laniversari del jaime (lespanyol q porta tres anys aki i parla hongares) i q ens trobem a prop de casa... vale, canvi de plans, res de mudances. espero en peter i nem cap alla, hem quedat a la vora del riu, han portat algo de veure, formatge i xorico. estem alla fins que en peter marxa cap a deak ferek ter, la placa catalunya per nosaltres, i jo marxo al Szimpla, q esta molt aprop, on em trobare amb gent de la uni. aquest bar te forca fama pero la veritat sq amb tanta gent com hi ha no pots gaudir gaire del q realment te (hi ha fotos del szimpla en lalbum de fotos q vaig penjar, son de la vish i son de dia i es veu latmosfera underground del lloc). esta guay per la gent q ens hi trobem, crec q alguns daksts seran amics per tot lany i qui sap. la sarah prova per primera vegada el palinka, haha.

i marxem cap a casa, la sara sta pseudo aprop, a mi encara em queda forca fins casa en peter, pero vaig amb la bici. dema q? teoricament em de tornar a ser a les 8 a la uni pero... ja veurem. en peter ja dorm, bona nit budapest.

telegrama dultima hora

si, perdoneu q aksts dies stic una mica out, he stat molt liat, a veure, a pams.

laltre dia vaig anar a la botiga asus q havia vist i vaig starme alla no se quantes hores, no se si el tio es informatic o no, jo suposava q si, xo la veritat sq no tenia gaires millors ides q jo a lhora de fixar tot axo. total, q ho vam fer a la meva manera, vam instalar un segon windows i aixi vam poder recuperar la info q hi havia a tot el portatil (de fet va ser mes complicat q axo, pero ja us ho explicare amb calma) es a dir q torno a tenir ordinador, de fet stic online des del meu propi ordinador.

ok, un tema resolt. el tema mobil tmb el vaig resoldre laltre dia, vai comprar al final un nokia x aprox 25 euros i mira, em fa rabia, xo li hvia d tornar laltre al peter i es el millor q he trobat. es daksts en blanc i negra encara, digital, pero nokia i truca i envia sms aixi q es tot el q necessito, i no es gran ni pesat.

tema pis, el propietaris son una mica exigents, tmb amb ells mateixos, i no volien q anessim a viure fins el cap de setmana pq no sta tot apunt ni molt menys. pero la sarah sta pagant hostal i x tant, vam dirlos si podia almenys ella anarhi abans. o sigui q dma dimecres ella ja sinstala alla, jo tambe anire x supervisar q tal van les coses i potser ja hi porto part de les meves coses. encara no hem firmat el contracte, potser dema, pero no saltare dalegria fins q no vegi q tot ha acabat sent com haviem parlat q fos.

per altra banda, i ara si q acabo, dma comencen els programes dorientacio per erasmus etc, x tant encara stare mes busy i tindre menys temps, be we will see. men vaig a dormir q dma he de ser a la uni a les vuit del mati!

bona nit, des de les golfes.

presentacions i coneixences

dimarts 2 de setembre. no ho havia dit, pero mhe de llevar dhora avui tambe pq a les 8,15 hem qeudat a la parada del costat del parlament per una visita que han organitzat els de la ESN (erasmus estudents network, tambe present en les universitats catalanes, almenys a lETSAB). la visita es a les 8,30 al parlament i jo... felic de mi... mhe adormit, me desperatat a les 8,15! flipareu pero he arribat, mhe vestit i mhe pirat de casa i he agafat el metro, nomes son dues parades, i amb la bici segur q era mes llarg pq queda entremig de dos ponts, quan casa en peter queda quasi davant x davant del parlament. he arribat tard, obviament, pero he arribat. he trucat a la sara pq estigues al corrent i mesperes, pero no ha pogut retenir el grup a la parada de metro i x tant lhe tornat a trucar quan he sortit del metro i he anat corrents cap a lentrada. shit! he saltat una cadaneta q hi havia, com moltes q hi ha per la ciutat i quasi em foten a trets! mhan vingut dos militars a dirme q sortis dalla. collons! jo nomes anava en linia recta al meu desti, quina xorrada de zona de seguretat si hi ha cotxes i hi ha de tot, joder, qui podia pensar q allo era una zona de seguretat... en fi, en realitat no ha estat res, pero la resta del grup, q ho veia des de laltra banda, segur q shan fet un far de riure, haha, i els militars tots posats, haha. be, la visita no ha estat allo q podriem dir ... interesant, pero mira, ara ja ho se i no hi portare a ningu, vaja.. si algu vol na q hi vagi, pero q no compti amb mi, haha ( de fet vaig pensar en esperarme q vingues algu x anarhi, pero mira, axi era gratis i coneixia gent, i vist ara, ja se q no val la pena durhi ningu). la visita era guiada en angles.

al sortir volen dirigirnos cap al parc, la veritat es q em fa forca pal, pero sta be x coneixer gent. la meitat de la gent es dispersa pero (tampoc erem tants, a akstes hores del mati...) i nem cap al parc. persona destacable q conec es la magda, una noia polaca (sera q som mig germans). pero em costa relacionarme encara amb el meu pobre angles... nem a la placa dels herois amb metro, i seguim passejant pel parc, veiem el llac, el castell, i un rellotge de sorra q tenen q marca un any sencer. la veritat sq el passeig no es molt interesant, pero esta be per parlar amb la gent. tambe hi ha un finnes q fa molta gracia, no se si es ell q es timid o tots els finnesos son aixi de freds. es molt comic pq entre la veu greu q te, el seu angles i la seva timidesa em costa dentendrel (es fort, sembla q cada vegada em costi mes entendre laltra gent, amb la sarah nomes tinc algun dubte de tant en quant), pero veus q el tio pateix i sta tot el rato a laguait del q fas o deixes de fer.

finalment ens separem del grup i la magda, la sarahi i jo busquem algun lloc per anar a menjar algo pel centre, stem afamats. trobem un lloc prop de deak ferenk ter q sta prou be, nosaltres nem amb el plan desmorzar algo, pero ja seria hora de dinar, aixi q nomes podem escollir plats de dinar. mengem tots tres una sopa freda de fruites i gelat de vainilla, mes haviat sembla un postre, pero vaja. despres daixo jo vull anar a casa q avui stic molt tonto, els dies q maixeco daksta manera stic tot el dia molt tonto i cansat. tambe estic impacient per veure quins progresos fa lordinador amb els arxius. vaig cap a casa dnks, tot i q abans paso pel super a comprar quatre coses, i dino a casa.

hem quedat a les 7 amb gent daquest mati a blaha, per anar a menjar algo o prendre algo. la veritat sq no ens acompanyen els mentors mes divertits i entretinguts, pero vaja, almenys tenen la moral de pillar tot un grup derasmus i ferlo donar voltes per la ciutat. basicament em relaciono amb la magda, el finnes i la sara. hi ha un america q ha explicat q va estar donant voltes x europa abans d venir aki (ja ho tenen aixo els americans, q quan creuen el xarcu van de ciutat en ciutat com qui va de botiga en botiga, de fet la sarah tambe ho va fer) i el molt subnormal quan li dic q soc de barcelona no se li acut res mes q dirme q va ser el pitjor del viatge, el pitjor q havia vist! i tambe havia passat per madrid! pff... em cau fatal aquest tio, es tonto del cul (a sobre afegeix q lunic q li va agradar va ser la platja i muntjuic, q dius.. vale... la platja q pots trobarte a qualsevol banda i la muntanya q pots trobarte quasi a qualsevol banda, aixi magrada! imbeeecil! (els q em coneixeu ja sabeu com pronuncio jo aquesta paraula). be, per sort no le de suportar gaire estona mes, amb els q parlo marxem a trobarnos amb uns altres amics seus. son amics q han fet durant el curs dhungarés, ells si q lhan pogut fer. ens trobem a buda, al castell, segur q hi ha bars x alla dalt, pero simplement ens quedem asseguts mirant les vistes sobre el denubi i pest (penjare fotos). son bona gent, son trempadets, i la majoria van tambe a la BME (la meva uni).

torno a casa mes o menys dhora... dema també ens hem de llevar dhora... oh, men...!

dilluns 1 de setembre

dilluns 1 de setembre, jolin, com costa llevarse dhora, ja deia jo q el setembre no molava. vaig cap a la uni pq teòricament a les 8 obren el registre. volia serhi en punt, pero vaja, lhora q es tmpoc crec q hi hagi massa gent, arribo a i quart. shit! no obren fins les 9! pfff... vaig a mirar si hi ha mes aunucis de pisos o flatmates penjats al suro de dalt, i el suro dabaix. res. be, se segur q a les 9 entrare pq, evidentment, no hi ha ningu sperant encara. a i mitja passades crec, comença a arribar gent i prop de les nou allo sembla un galliner, jolin, ha valgut la pena matinar. davant meu pasen un parell de noies pq simplement han de solucionar un problema. despres entro jo, de fet es un pur tramit, ensenyar tot el papelam q portes, tarjeta sanitaria, etc. rebo el meu codi dacces al sistema informatic (jolin, tots els codis son nombres i lletres, q res tenen a veure amb tu). despres he de passar a un altre taula pq em facin la documentacio conforme estic estudiant aki i no tingui problemes amb la poli o immigracio. es una cosa un pel cutre, no acabo dentendre com pot tenir tant poca seguretat un proces aixi, xo vaja, tampoc conec aquest proces a espanya. he de pagar 2000huf (8,5euros amb el canvi actual) per estarmhe tot un any aki (tot i q cada dos mesos he de passar x loficina pq em renovin la documentacio (no es cutre axo? sino passo a ser un ilegal infiltrat al pais (no seria el primer incident q tinc amb la poli, ja explicare).

surto i em trobo alguna gent q ja conec, i a molta daltra q no. comences a presentarte amb tot cristo, evidentment no retens ni un nom, jo em quedo amb la cara i la nacionalitat. hi ha cantitat despanyols! deu meu! pfffff... i sels veu duna hora lluny! se suposa q avui els estudiants locals ens ajuden a trobar pis, hi ha un meeting a les 10 amb ells pero son i mitja i aki no hi ha ningu. jo teoricament ja stic salvat daquest tema, pero per veure q shi cou. arriben finalment i realment ho tenen super ben organitzat (realment hagues sigut molt mes facil venir directament aqui crec, pero tants dies abans a budapest...) hi ha dos carpesans amb cantitat de fitxes de pisos, adreca, preu, habitacions i informacions util about el pis, etc. realment es facil ferse amb un pis daquesta manera, lunic q has de tenir clar es amb ki vols anarhi a viure. be, vaig contactes i em quedo amb el mail de forca gent, per si les mosques.

marxo cap a les 11 i pico, crec, stic excitat per si avui podre solucionar el problema del meu laptop. vaig a la botiga asus q vaig veure a raday, on ja vaig anar divendres a parlar amb el tio q la duu, a veure si tenia alguna idea de com solucionar el meu problema. ens posem manos a la obra. realment no se li acut res millor que el q jo ja havia pensat. aixi q treu un magic CD del windows vista (li ha costat ensenyarme les seves cartes, eh, sha fet pregar! en cap moment mhavia dit res sobre el tema tot i q jo la li havia comentat varies vegades q la millor opcio creia q era installar un segon windows vista (no pot ser cap altre anterior) i accedir a la informacio, recuperarla i formatejar, pero el tio no shavia mostrat en cap moment disposat a prestarme ajuda en akst camp). be, doncs si, finalment treu el magnific cd i instalem un segon windows vista, em diu q tardara i q si vull marxar i tornar al cap duna hora. no em fa molta gracia, pero tinc interes x mirar el mail, abans he pogut veure q tenia moltes coses pero no mhe pogut parar a llegir res, marxo nomes mitja hora al cyber q ja vaig na laltre dia. torno i sta apunt dacabarse la installacio. amb tot axo, clar, imagineuvos la situacio, una botiga no mes gran de 15 metres quadrats, potser 20, ell i jo sense res mes en comu q lordinador, mirant de fernos entendre (cap dels dos parla molt be langles, pero ell parla i enten pitjor q jo) i procurant q no hi hagi gaires buits en la conversa, pfff... es tio sel veu amable, pero tambe es timidillo, pero bueno, jo vaig treient temes de conversa (donat q hi ha motles coses noves x mi des de fa uns dies i resulten bon tema de conversa per parlar amb algu local).

dacord, accedim a la informacio, tota la informacio q jo tenia i fem una carpeta amb tota ella. pretenem fer dvds per salvarla i formatejar tot el disc dur, pero son 37Gb (joder, no recordava q hi hagues guardat tant) i decidim q fer 10 dvd no es una bona idea, i q el meu disc dur (on tmpc crec q hi capiguen) esta moolt lluny dalla...m... dacord, doncs guardem la info a la segona particio (a la D) i formategem la primera (la C). i aixi ho fem, amb el disc de recovery de asus (venia amb el laptop). pero men... quina sorpresa mes desagradable quan, despres dinstallar i, per tant, formatejar la part C, i accedim a windows again (ara al q sera el meu definitiu windows, a la particio C), no trobem la info salvada a la D. COM?? ostia... xo q hem fet? segur q ho hem posat a la D! shit! em paso 10 minuts provant de trobar algo... res de res... amb lo facil q hagues estat treure la informacio quan la teniem... o fer una copia a cada particio per si les mosques... pero no. no hem fet res daxo. i ara no tinc res, res de res, del q hi havia alla. spera! men recordo del programa q vaig fer servir no se quan, ni pq, per recuperar arxius borrats. el fet es q quan tu borres arxius, no es borren en realitat, simplement deixen de ser actius en el teu sistema, i per tant queden en el disc dur fins q qualsevol dia guardis informacio i es guardi a sobre daixo i per tant si q quedi eliminat de per vida. aixi q em disposo a descarregarme el programa q havia utilitzat i tant be mhavia anat, pero shit, no hi ha manera de baixarsel. be, en busco un altre. sembla q funciona forca be, escaneja ambdos particions C i D i troba mils darxius. li ordeno que ho recuperi absolutament tot! sembla q tardara molt, pq al cap duna hora ha fet el 30 x cent de la feina, pero escolta, ho esta fent molt be! amb tot aixo, ja son passades les quatre, jo encara no he menjat res des dakst mati a primera hora... mira... li poso estop al programa i lordinador q hiberni un rato, pero jo marxo daki q ja no puc mes (i tota lestona dret, alla dret al mostrador, mano a mano amb linformatic (despres de tantes hores crec q hem parlat de qusi tot) i vist q he recuperat lordinador i stic recuperant crec q be tota la informacio, ja seguirem, pero ara marxo. li pregunto com li puc pagar tal favor, el noi somriu i diu q res, res, tot i q no hagi fet res q jo no hagues fet, si no hagues estat per ell i la copia de windows vista no hagues fet res de res. li dic q com q espero q siguem veints (evidentment li he explicat lo del pis) ja linvitare un dia a una cervesa al bar q tenim al costat.

marxo a menjar alguna cosa. des de q vaig arribar q veig anunciat a molts llocs de menjar xl carrer GYROS, i nkra no se q es. provo desverinarho i provarho. ah, vaja, es un kebab. be, carn i amanida dins duna pita (no se el nom realment correcte, jo nomes se q mencanten els super durums del turc de la rambla del raval, haha). el tio dels gyros es un irani molt amable, q em pregunta don soc i q faig i parlem mentres mho prepara, realment agradable. crec q tornare.

stic aprop de blaha, un meeting point forca comu, fins les 19,30 no tinc la trobada amb la sarah i els germans aixi q la truco per si vol quedar abans per parlar sobre el pis, sobre que volem i sobre q estem disposats a acceptar i q no. ella es a lhostal i vaig cap alla. pel cami mhe comprat un mobil, atencio senyors! finalitzada la busqueda! es un nokia en blanc i negre, digital, pero es nokia i forca practic, per aprox 25 euros es el millor q he trobat, i mira.. aixi li torno laltre al peter i me noblido.

em trobo amb la sarah i parlem daixo i dallo, tambe del pis es clar. tenim forca clar els minims, pero no jo se si hauriem dapurar una mica mes, al cap i a la fi es un pis q ells volen posar en lloguer, tard o dhora lhauran darreglar i posar en solfa 100x100, dnks q ho facin ara. em fa por q ens conformem amb poc, xo vaja, en dirigim cap al pis.

sembla q fan tard, al final truquem... vale... estaven dalt ells i natros baix. pujem i hi ha el germa amb qui jo havia parlat per telefon pero q mai havia vist, tambe i son sons pares. la historia es q es el pis de la familia, ja lhavien tingut els seus avis, etc. i clar, no es qualsevol cosa per a ells, i sels veu preocupats pel q pugui ser del pis. parlem sobre com pretenen arrenjar el mobiliari i tal, sels veu disposats a muntarho be, no crec q deixarse gaire pasta, pero fins q no ho vegi no mho creure. sels veu gent seria i respectuosa, pero a la vegada mespanta q vulguin ser tan meticulosos i estrictes, volen bloquejar qualsevol amenaca, i ho entenc, pero ostres, pensa tambe q aki hi ha de viure gent q no te res a veure amb la teva familia i q no te pq seguir un modus tant poc flexible. pero vaja, a la vegada confio en ells. la sarah demana per na a viure tan aviat com sigui possible, ella esta pagant hostal. i ells sho pensen, pq primer volen ferho tot i netejar i tal (tmb son estrictes amb ells) pero al final quedem q arreglaran prime lhabitacio petita i axi pot dormiri la sarah (q li es igual com estigui el pis, nomes vol un llit i no pagar lhostal). pero jo mhaure desperar segurament a finals de setmana.

sortim forca contents, realment te moltes posibilitats aquest pis, es enorme. ara falten companys de pis perom, crec q ja havia comentat q voliem un local i un estranger. per celebrarho sopem a un dels molts restaruants de raday, amb vinet inclos. i tornem cap a casa. aix, tinc algo dins q no em deixa estar euforic amb el tema del pis, spero q tot surti be. ha estat un dia llarg i cansat, i dema tambe mhe de llevar dhora...